L'Ecofin retira les illes Caiman i Oman de la seva llista negra de paradisos fiscals

Els ministres d’economia i finances de la Unió Europea han decidit retirar les illes Caiman i Oman de la seva llista negra de paradisos fiscals al considerar que els dos territoris han adoptat les reformes necessàries per millorar les deficiències identificades en exàmens anteriors. Els Vint-i-set han decidit, no obstant, incloure Anguila i Barbados, així que el llistat de jurisdiccions que no cooperen fiscalment es mantindrà en una dotzena: Samoa Americana, Fiji, Guam, Palau, Panamà, Samoa, illes Seychelles, Trinitat i Tobago, illes Verges americanes i Vanuatu.

La retirada de les illes Caiman es produeix després de les reformes introduïdes per les seves autoritats aquest mes passat setembre en relació amb el marc sobre fons d’inversió col·lectius. En el cas d’Oman, mentrestant, els Vint-i-set consideren que compleix amb tots els compromisos exigits gràcies al fet que ha ratificat el conveni de l’OCDE sobre assistència administrativa mútua en matèria fiscal, que ha promulgat la legislació necessària per permetre l’intercanvi automàtic d’informació i que ha pres totes les mesures necessàries per activar les seves relacions d’intercanvi d’informació amb els estats membres.

Com ja li va passar a Panamà a principis d’any, la UE ha decidit, en canvi, incloure-hi Anguila i Barbados després de l’avaluació del Fòrum Global sobre Transparència i Intercanvi d’Informació amb Finalitats Fiscals que ha rebaixat les qualificacions d’Anguila i Barbados i considera que o bé «no compleix» (Anguila) o bo «compleix parcialment» (Barbados) la norma internacional sobre transparència i intercanvi d’informació a petició.

Crítiques d’Oxfam

La decisió sobre les illes Caiman ha sigut rebuda amb moltes crítiques per part d’eurodiputats i d’organitzacions com ara Oxfam Internacional, que considera que l’eliminació del que considera un dels paradisos fiscals més notoris del món és una prova més que el procés de la UE no està funcionant. «Perquè la llista negra mantingui alguna credibilitat, la UE ha d’incloure tots els països que operen com a paradisos fiscals, incloent-hi els països amb taxes impositives corporatives zero i els països on les inversions corporatives superen el nivell d’activitat econòmica real en què participen», afirma Chiara Putaturo, assessora fiscal de l’ONG. 

«Els paradisos fiscals priven els països rics i pobres de centenars de milers de milions en ingressos perduts cada any. Diners que es necessiten més que mai durant la pandèmia de la Covid-19. No obstant, en lloc de demanar-los comptes, la UE està permetent que els països més agressius siguin exclosos de la llista», ha criticat sobre un territori amb un impost de societats del 0% i que, segons l’FMI, és una de les 10 economies del món que allotgen més del 85% de les inversions fantasmes juntament amb Luxemburg, Països baixos, Hong Kong, les illes Verges britàniques, Bermudes, Singapur, Suïssa, Irlanda i Maurici.

Notícies relacionades

L’hora del dia en què es faci el consum marcarà el preu de la factura de la llum

El Govern justifica els peatges com a contrapartida dels fons europeus

Comparteixen les crítiques eurodiputats com el socialdemòcrata portuguès, Pedro Marques, que ha alertat que la decisió demostra que els criteris de la UE no funcionen i han de ser revisats. «Es necessita una revisió per [aconseguir] indicadors econòmics més precisos, transparència i la inclusió dels estats de la UE», ha advertit.

La llista de la UE de jurisdiccions no cooperadores a efectes fiscals, creada el 2016, és part de l’estratègia exterior de la UE per millorar la fiscalitat i té per objectiu contribuir als esforços per promoure la bona governança fiscal arreu del món. El llistat inclou jurisdiccions que no pertanyen a la UE que no han entaulat un diàleg constructiu amb els Vint-i-set en matèria de governança fiscal o que no han complert els seus compromisos d’implementar les reformes per complir amb un conjunt de criteris objectius de bona governança fiscal, relacionats amb la transparència fiscal, una fiscalitat justa, així com la implementació d’estàndards internacionals contra l’erosió de la base impositiva i la transferència de guanys.