Pressupostos del 2021

El Govern estudia retallar l'incentiu fiscal dels plans de pensions

La negociació pressupostària també sospesa elevar l'IVA reduït i eliminar l'exempció de sanitat i educació privades

Els empresaris temen que més tributació porti tancament d'empreses i atur

La ministra de Hacienda, María Jesús Montero; y el secretario de Estado de Derechos Sociales, Nacho Álvarez, durante una reunión para abordar las líneas generales del anteproyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2021, en Madrid (España) a 1 de septiembre de 2020.

La ministra de Hacienda, María Jesús Montero; y el secretario de Estado de Derechos Sociales, Nacho Álvarez, durante una reunión para abordar las líneas generales del anteproyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2021, en Madrid (España) a 1 de septiembre de 2020. / Moncloa (Moncloa)

2
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El Govern està estudiant la possibilitat de retallar els beneficis fiscals dels plans de pensions a partir del 2021. Aquesta mesura és a sobre la taula de negociació del projecte de Pressupostos per al 2021, en la qual hi ha la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i el responsable econòmic de Podem, Nacho Álvarez, també secretari d’Estat de Drets Socials, segons han confirmat a EL PERIÓDICO fonts de la negociació.

Tot i que encara no es coneix la fórmula definitiva per limitar els incentius fiscals dels plans de pensions (que suposen 1.643 milions de menys recaptació), un sector del Govern és partidari de traslladar l’actual deducció que es practica sobre la base imposable de l’IRPF a la quota, a fi de fer arribar l’avantatge més gran a les rendes més baixes. En l’actualitat, gairebé el 70% del benefici fiscal (1.150 milions d’euros) es concentra en el 10% de contribuents amb rendes més altes, segons ha demostrat l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, Airef.

Sobre la taula també hi ha algunes modificacions dels tipus reduïts de l’IVA, del 4% i el 10% (17.787 milions d’impacte recaptatori) i una revisió de l’exempció en l’IVA dels serveis privats d’educació i sanitat (3.457 milions d’impacte).

Les dues qüestions (plans de pensions i tipus reduïts de l’IVA) neixen de dos informes elaborats per l’Autoritat Fiscal en els quals es qüestiona l’eficàcia dels dos incentius fiscals per a les finalitats proposades (estimular l’estalvi privat i afavorir l’accés universal a la sanitat i l’educació).

Rebuig empresarial

Segons les fonts consultades, encara no s’ha adoptat una decisió pressupostària sobre les dues matèries. No obstant, les organitzacions empresarials vinculades a la sanitat i l’educació privades han mostrat el seu rebuig d’acabar amb l’exempció de l’IVA en aquests serveis.

«Un IVA del 21% per als professionals de la sanitat i l’educació augmentarà la despesa pública i l’economia submergida, i ofegarà molts autònoms», va afirmar aquest divendres el president de l’organització d’autònoms ATA, Lorenzo Amor. «No són moments d’apujar els impostos ni de gravar amb IVA activitats que fins ara n’estaven exemptes, ni podem prescindir de cap professional en l’àmbit de la salut enmig d’una pandèmia», va afegir.

Per a la patronal CEOE, una mesura d’aquest tipus «atempta contra el dret fonamental dels ciutadans a la lliure elecció dels ciutadans». A més –va afegir–, portaria a «una segura destrucció d’empreses i d’ocupació» i podria tenir un efecte contrari al desitjat, ja que, segons la mateixa Airef, «l’increment de recaptació derivat d’eliminar l’exempció de l’IVA podria ser inferior al cost per al sector públic de prestar aquests mateixos serveis a les persones que abandonessin el sistema privat arran de la pujada de l’IVA». 

«Un sistema regressiu»

Notícies relacionades

Durant la seva recent intervenció en la Comissió del Pacte de Toledo, al Congrés dels Diputats, el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, es va referir al propòsit del Govern de «desplaçar la fiscalitat favorable dels plans de pensions individuals cap als plans d’ocupació procedents de la negociació col·lectiva». També va apuntar el propòsit de «beneficiar les rendes mitjanes i baixes» amb el nou esquema fiscal, «incorporant-hi els joves».

A partir de les dades de l’Airef, Escrivá va concloure que l’actual sistema de previsió social complementària «és molt regressiu» i «no compleix el seu principal objectiu, que és incentivar l’estalvi». Segons el ministre –aleshores, expresident de l’Autoritat Fiscal–, l’actual model de plans de pensions «és molt car» i comporta que «gran part del benefici fiscal acaba en el sector financer», amb «molt escassa participació dels joves».