Illa destinarà 1.000 milions a revitalitzar els barris: «És una oportunitat per a tots els municipis»

Quinze anys després que, amb l’argument de les retallades i les mesures d’austeritat, el Govern d’Artur Mas tallés l’aixeta al pla de barris del tripartit, el president Salvador Illa reprèn el «fil vermell» de la iniciativa i ressuscita una llei que porta el segell de Pasqual Maragall i que ara vol convertir també en estendard del seu mandat. L’objectiu és donar una nova vida a més d’un centenar de zones degradades de Catalunya, tant a escala urbanística com social, i per a això s’hi destinaran, com ja va avançar EL PERIÓDICO, un import que ascendeix a 1.000 milions d’euros en cinc anys. En el rerefons d’aquesta injecció de recursos hi ha la convicció de l’Executiu que la millora de l’espai públic i habitatges de barris vulnerables pot exercir d’escut davant l’ascens de l’extrema dreta.

El president ha anunciat la que serà una de les inversions més significatives de la legislatura en un acte amb tota la pompa a Vilanova i la Geltrú a què han assistit més de mig centenar d’alcaldes, els presidents de les diputacions i els representants de les entitats municipalistes, tots actors locals a qui vol fer protagonistes de la iniciativa. «És una oportunitat per a tots els municipis, siguin grans o petits», ha defensat Illa, que veu com en aquest pla de xoc convergeixen dues de les línies estratègiques del seu projecte: treballar «colze a colze» amb els municipis i fer front al canvi mundial que s’acosta des dels barris. La prosperitat, ha tornat a insistir recorrent a un dels seus conceptes tòtem, no pot ser compartida si no arriba a cada carrer.

Cinc convocatòries i el calendari

A més dels 200 milions per any compromesos per la Generalitat, amb els recursos que seran aportats des dels ajuntaments s’arribaran a mobilitzar fins a 1.600 milions d’euros en total. El decret del pla de barris serà aprovat pel Consell Executiu al juny i la primera convocatòria a què podran optar els municipis es llançarà al juliol. A partir d’aquí n’hi haurà quatre més fins al 2029 i es garantirà que se’n concedeixi almenys un per vegueria, a més d’arribar almenys a 20 barris cada any. En l’etapa del tripartit hi van haver set convocatòries en què es van mobilitzar 1.900 milions d’euros per millorar 140 zones.

L’escenari que es preveu de partida és poder comptar amb tots aquests recursos via pressupostos del 2026, perquè els projectes que es beneficiïn del fons començaran cada 1 de gener. No obstant, fonts governamentals asseguren que, en el cas de no poder comptar amb nous comptes, aquesta injecció estarà blindada per compromisos plurianuals. No queda dubte que aquesta inversió serà un argument de pes que utilitzarà el Govern per mirar d’amarrar el suport d’ERC i els Comuns.

El comissionat de barris, Carles Martí, que va ser nomenat en la primera reunió del Consell Executiu sota la batuta d’Illa fa nou mesos, ha sigut l’arquitecte del desenvolupament de la llei aprovada el 2022 com una actualització de la del 2004. Els barris que podran optar a aquesta inversió han de tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya –15.830 euros, segons dades de l’Idescat del 2023–, complir la puntació requerida en els indicadors de vulnerabilitat socioeconòmica i urbana –n’hi ha fins a 26 de definits– i presentar un programa d’intervenció amb caràcter integral.

Notícies relacionades

La nova llei de barris de Catalunya: ¿què és i quins municipis podran beneficiar-se'n?

Oriol Junqueras: «Ens mantenen inhabilitats, perquè se saben incapaços de guanyar-nos a les urnes»

Això implica que han de combinar transformacions físiques del barri –des de pacificar carrers a millorar la il·luminació o les clavegueres o rehabilitar habitatges–, mesures mediambientals –la llei del 2022 inclou criteris per mitigar l’impacte del canvi climàtic– i accions sociocomunitàries, que poden anar des del foment de l’ocupació a millores en el comerç de proximitat o programes d’integració o específics per a la infància o la gent gran. Aquests tres criteris impliquen una actualització dels plans de barris que es van impulsar en l’etapa del tripartit.

El pla contempla inversions d’entre 3 i 25 milions d’euros per projecte, com ja va explicar aquest diari, xifra condicionada a la quantitat d’habitants que tinguin els municipis que optin i compleixin els requisits de vulnerabilitat. Per als de menys de 20.000 veïns, serà d’entre 3 i 12,5 milions d’euros, mentre que per als que en tinguin més de 20.000 la inversió serà d’entre 6 i 25 milions. El model serà el del copagament. En les localitats de menys de 5.000 habitants la Generalitat es farà càrrec del 75% de la inversió, en les que tinguin entre 5.000 i 20.000 serà del 70%, en les que van dels 20.000 als 50.000 habitants serà del 60% i en els de més de 50.000 se’n farà càrrec de la meitat, mentre que la resta ho assumirà el consistori.