transaccions mercantils

El Congrés avala un règim sancionador per a la morositat

Les penalitzacions previstes poden arribar al milió d'euros en els casos més greus

Pimes i autònoms fa més d'una dècada que reclamen castigar les demores en els pagaments

Diputados colocados en sus escaños del Congreso, donde este miércoles el presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, explica la declaración del estado de alarma y las medidas para paliar las consecuencias de la pandemia provocada por el coronavirus, en Madrid (España), a 18 de marzo de 2020.

Diputados colocados en sus escaños del Congreso, donde este miércoles el presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, explica la declaración del estado de alarma y las medidas para paliar las consecuencias de la pandemia provocada por el coronavirus, en Madrid (España), a 18 de marzo de 2020. / Pool (Pool)

2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El ple del Congrés avala per àmplia majoria la proposició de llei de Junts per Catalunya per posar en marxa un règim sancionador contra la morositat, que les pimes i autònoms fa una dècada que reclamen. Així ho han manifestat tots els grups abans de la votació.

La proposició de llei preveu sancions d’entre 6.000 i 100.000 euros per a les greus, i de fins a un milió d’euros per a les més greus. Així mateix, també inclou la prohibició de pactar entre les parts un termini superior a l’establert legalment.

Malgrat el recolzament majoritari que han anunciat el PSOE, el PP, Vox, Unides Podem, ERC, el PNB, Fòrum Astúries i la Cup, entre d’altres, la majoria de grups volen introduir esmenes per modificar un text que també demana reformar la llei de l’IVA, que era un dels punts en què discrepava el Govern. 

La iniciativa va ser una de les mesures de consens aconseguides amb els grups fa dues legislatures, quan el Congrés i el Senat van tramitar les proposicions de llei de Ciutadans i del PDECat, predecessor de Junts.

Fa només un parell de mesos, el PSOE i Junts van pactar la posada en marxa d’un règim sancionador contra la morositat com a part de les polítiques de reconstrucció econòmica davant la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19, incloent aquesta recomanació en el dictamen elaborat pel Congrés.

Segons el president de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMcM), Antoni Cañete, la iniciativa té garantit superar aquest primer tràmit parlamentari, segons els compromisos que ha rebut durant aquests dies de la pràctica totalitat de l’arc parlamentari. Aquesta organització, juntament amb Pimec, ha sigut la que més ha exigit un règim sancionador. I més des que va entrar en vigor el 2010 la llei que establia el termini legal de pagament entre empreses en 60 dies i en 30 quan la contractista és l’Administració. 

Aquest és un pas imprescindible per mirar d’evitar que la situació de crisi trenqui la cadena de pagaments, ja que des de la seva plataforma estimen que el 70% de les empreses, grans i petites, tindrà problemes de liquiditat, que encararà amb el retard dels pagaments.

«Trencar la cadena de pagament pot ser una catàstrofe sense precedents, necessitem obligatòriament actuar en els estats corrents de les empreses», ha assegurat Cañete, que anticipa que, en el pitjor escenari econòmic projectat pel Banc d’Espanya, amb una caiguda de fins al 15% del PIB, el conjunt d’empreses requeriren 238.000 milions d’euros.

Junts va registrar aquesta proposició de llei el mes de maig, després del veto del Govern a una proposta anterior, per suposar una pèrdua de 9.639 milions d’euros en els ingressos previstos per la recaptació d’IVA el 2020.

Notícies relacionades

Davant aquest veto, Junts va decidir presentar de nou la mateixa iniciativa, però retardant l’entrada en vigor de les modificacions de l’IVA a l’1 de gener de l’any següent al de la seva aprovació, i així esquivar la prohibició d’afectar els ingressos previstos per a aquest exercici.

D’acord amb la Constitució, el Govern té capacitat per vetar el debat d’iniciatives legislatives si considera que suposa una alteració dels Pressupostos, ja sigui per un increment de despesa o per un descens dels ingressos, i l’habitual és que la Mesa del Congrés ho assumeixi.