21 d’oct 2020

Anar al contingut

A Astúries

Després de la pandèmia, la multa d'Hisenda

La crisi va enxampar a Suïssa, visitant el seu fill, una dona de 92 anys que ha de pagar 100 euros per fer la declaració tard

M. Á. G.

Després de la pandèmia, la multa d'Hisenda

Florinda Riestra Pérez, una dona de 92 anys d’Astúries, va passar la tercera part de la seva vida a Suïssa. La Flora, com la coneixen els seus amics, va emigrar en els anys seixanta del segle passat i allà va créixer el seu únic fill, que es va quedar al país helvètic per formar la seva pròpia família. La dona torna cada any per passar uns mesos amb el seu fill, els seus nets i els seus besnets. «Cada any el meu marit i jo hi anàvem per Nadal, però ens hi estàvem menys temps. Ara, com que estic sola, m’hi estic més». Aquesta vegada va marxar el 20 de desembre, amb els bitllets comprats per tornar el 29 de març. No va poder tornar fins al 5 de juliol. Va topar amb una pandèmia. I a la tornada l’esperava una amarga sorpresa: una multa d’Hisenda per fer la declaració de la renda fora de termini.

«Quan va passar tot això el meu fill va intentar avançar-me la tornada, però ja ens van dir que els vols s’havien anul·lat. Vam estar esperant fins que es va començar a recobrar la normalitat i el primer vol que vaig poder aconseguir va ser un a Santiago de Compostel·la. Des d’allà vaig haver d’agafar un taxi a La Felguera que em va cobrar 350 euros. Per la meva part no hi va haver gens de mala fe, perquè només el taxi ja em va costar el triple del que em demanen ara», relata.

A Suïssa, Riestra ja estava pendent d’Hisenda. «El meu fill va trucar per interessar-s’hi. Li van dir que no em preocupés perquè donarien pròrroga. Malgrat tot, vaig venir quan vaig poder, nerviosa, pel que pogués passar amb la declaració. Em vaig presentar a Hisenda amb tots els papers i vaig fer la declaració el 7 de juliol». En la multa li demanen 134 euros de recàrrec, que quedarien en 100 després de fer la reclamació. «Em van demanar que ho tramités per internet i vaig haver de demanar ajuda per fer-ho perquè tinc 92 anys i no sé espavilar-me amb això. I ni així. Jo aquí estic sola. Encara sort que tinc persones com el meu veí Javier que em donen un cop de mà».

Aquesta nonagenària esgrimeix que «més enllà del tema dels diners, el que més em molesta és que sempre he complert amb Hisenda i no entenc que, amb la desgràcia que hi ha hagut amb el coronavirus, no tinguin una mica més de tacte. Si hagués sigut una distracció meva ho acceptaria, però sabent el que estava passant no ho entenc. És una injustícia».