El Banc d'Espanya avisa d'un pròxim enduriment del crèdit

La recuperació econòmica ha començat, però és «incompleta i desigual per sectors i agents», i a més està sotmesa «a un elevat grau d’incertesa pels dubtes sobre la mateixa evolució de la pandèmia, com mostren els nous brots». Com a resultat de tot això, segons el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, «sembla clar que alguns dels efectes de la pandèmia seran persistents».

Durant la seva intervenció en el seminari organitzat per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE) en la UIMP, el governador va remarcar que el flux de crèdit de les entitats financeres a les empreses després de l’esclat de la pandèmia ha sigut un factor fonamental per mantenir el batec de la seva activitat. «Fins al moment, el sistema financer està actuant com a factor mitigador, i no amplificador, de l’impacte d’aquesta crisi», va certificar.

No obstant, va advertir que això pot canviar a partir d’ara, i que s’acosta un enduriment dels crèdits, segons es desprèn de l’expressat per les entitats financeres a les enquestes del Banc Central Europeu (BCE).

El 70% de les empreses, amb ofecs

I aquest enduriment arribarà alhora que moltes empreses s’enfrontaran a problemes de liquiditat i de possibles incompliments en el pagament dels seus deutes. «Les tensions de liquiditat poden derivar eventualment fins i tot en problemes de solvència», va indicar. El Banc d’Espanya estima que el percentatge d’empreses que van patir necessitats de liquiditat fins a final d’any va augmentar en gairebé 10 punts, fins a situar-se en el 70%. Segons l’anàlisi del regulador, el 50% d’aquestes necessitats podran ser cobertes amb recursos de les mateixes empreses; però l’altra meitat, no.

Per això va cridar a mantenir durant el temps que sigui necessari la xarxa de seguretat d’avals dels crèdits ICO i d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos) «fins que tinguem una vacuna» i es pugui garantir un retorn a la normalitat de l’activitat econòmica. També va remarcar la conveniència de millorar «els processos de reestructuració, insolvència i alleujament de la càrrega financera de les empreses» per evitar que morin les que encara són viables.

De cara als Pressupostos per al 2021, el governador va considerar que hauran de ser «expansius» des del punt de vista de la despesa, per continuar donant suport a la recuperació, si bé va demanar que des d’ara s’adopti el pla de reducció del deute que s’haurà d’aplicar quan es recuperi l’activitat.

El governador va cridar a arribar a «acords amplis» polítics i socials que donin suport a la política pressupostària i de reformes que ha d’emprendre l’Executiu per aconseguir una estratègia de creixement «a la qual el sistema financer pot i ha de contribuir»

Augment de la morositat

L’enorme preocupació del Banc d’Espanya per la salut financera i patrimonial de les empreses té a veure amb el temor que un impagament ampli dels deutes faria augmentar les ràtios de morositat de les entitats financeres (ja en augment). Això podria desencadenar una espiral d’enduriment definitiu del crèdit i posterior estrangulació de l’activitat, com va passar en l’anterior crisi financera (‘credit crunch’). Això és el que pretén evitar el Banc Central Europeu (BCE) amb les seves mesures de política monetària des del primer moment de la pandèmia, i és l’avís que ahir va deixar el governador del Banc d’Espanya en la seva intervenció telemàtica en la Universitat d’Estiu de Santander.

«Tots hem de compartir l’objectiu d’evitar que la crisi actual vingui acompanyada d’un enduriment generalitzat de les condicions de finançament o que danyi greument el nostre sistema financer», va advertir.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Per prevenir aquest augment de la morositat, les entitats financeres espanyoles han anat augmentant les seves provisions, fins al punt que les cotitzades van presentar unes pèrdues totals de 10.500 milions d’euros en la primera meitat de l’any, davant uns guanys similars en el mateix període del 2019.

Però el governador va mostrar la seva preocupació pel previsible augment de la morositat que es destaparà en el moment en què finalitzin les moratòries o quan vencin la manca dels préstecs avalats. Les entitats financeres han concedit a empreses i famílies més d’1,3 milions de moratòries d’entre tres mesos i un any, que representen un saldo de crèdit suspès de gairebé 45.000 milions d’euros (el 7% del total de la cartera).