Montero xoca en la comissió d'Hisenda del Congrés pel decret dels romanents municipals

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat aquest dilluns l’ús dels romanents dels ajuntaments per implantar un pla de préstecs per reactivar l’economia municipal davant la comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats al considerar que l’abast de l’acord entre el departament que dirigeix i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) permetria l’obtenció de recursos importants i eludir les limitacions a la despesa pública establertes per la Constitució i el marc legal actual. «No existeix una solució millor», va dir Montero. L’accés als romanents d’una mica més de 14.000 milions d’euros per part de l’Estat, permetria accedir a línies de finançament d’uns 5.000 milions. Les paraules de la ministra i portaveu del Govern es van diluir i van perdre força davant una oposició clarament contrària a la proposta de marc legal, amb acusacions d’«ingerència» en competències municipals i «xantatge» als ens locals. De res va servir l’argument que l’acord estava recolzat democràticament per majoria, tot i que mínima, al si de la FEMP. El consens és inexistent.

El límit establert a la despesa pública impedeix als ajuntaments gastar més del que ingressen i recórrer als seus superàvits anteriors. Però la dreta es nega que el Govern accedeixi a mecanismes de finançament extra per la via municipalista. I l’esquerra reclama una difícil reforma constitucional o transferències especials sense menyscabar l’autonomia municipal. Si el dèficit no es pot permetre, al·leguen els partits d’esquerra i els nacionalistes, haurien de ser fons especials els que haurien d’arribar a les arques municipals.

La proposta del Govern té poques possibilitats de ser aprovada. Mentre que populars i VOX van carregar contra la proposta perquè és un «xantatge» que «hipotecarà els espanyols», l’esquerra i els nacionalistes van al·ludir a la falta de diàleg. Gerardo Pisarelo, d’En Comú Podem, va reconèixer que la proposta no és bona i que seria millor anar contra aquesta regla de despesa i buscar transferències concretes als ajuntaments que ho necessitin. ERC també es va oposar al decret llei perquè és centralitzador i també un «xantatge» als ajuntaments. Defensen eliminar el marc d’austeritat als ajuntaments i respectar-ne l’autonomia. ERC va concloure que «no vol vol obrir la porta que els ajuntaments siguin el banc del Govern». Joan Baldoví, de Compromís, va destacar «la poca unitat» que ha despertat aquest decret i va alertar que si s’aproven els 5.000 milions es distribuirien entre uns ajuntaments i no d’altres, una cosa discriminatòria. «No pot ser l’únic camí», va afegir. Per a Ciutadans, el reial decret aprovat és un «sense sentit» que pateix d’unitat i fins i tot d’«unanimitat» dels municipis. La formació es va mostrar partidària que siguin «tots els ajuntaments» els que accedeixin a fons necessaris. Pel grup basc, el «polèmic» decret és «enginyeria normativa», que no ha tingut en compte la pròpia naturalesa foral del País Basc. «Qualsevol acord sobre la fiscalitat basca s’ha de negociar de manera bilateral», considera la formació, ja que la FEMP no representa la majoria dels ajuntaments de la comunitat autònoma.   

Segons aquest acord, l’Ajuntament de Madrid seria el que deixaria de percebre la quantitat de diners més gran en transferències de l’Estat (diners a fons perdut). Els romanents pressupostaris de Madrid ascendeixen a 1.069 milions d’euros, cosa que tancaria la porta a 374 milions en transferències en el fons de 5.000 milions en préstecs previstos en l’acord amb la FEMP.

Els estalvis acumulats de l’Ajuntament de Barcelona ascendirien, segons Hisenda, a uns 226 milions, i les pèrdues en el cas d’un acord per a ús dels superàvits serien de l’ordre de 79 milions d’euros per al consistori.

En el cas de l’ajuntament de Tarragona, la pèrdua d’ingressos s’acosta a 3,8 milions i en el de Girona, el consistori deixaria de percebre uns 1,9 milions si no s’acull a prestar part dels seus romanents a Hisenda.

El Govern de Pedro Sánchez ha aprovat un reial decret (pendent de validació al Congrés dels Diputats) pel qual s’ofereix als ajuntaments la possibilitat de prestar a l’Estat mitjançant un crèdit a 15 anys més dos anys de carència, equivalent als romanents acumulats en els últims anys per aquells que han anat tancant els seus comptes anuals amb superàvit. Aquesta proposta és voluntària, però per als ajuntaments que s’hi acullin, l’Estat posarà a disposició un fons de transferències de 5.000 milions d’euros en dos anys (2.000 aquest any i 3.000 el pròxim). 

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (BComú), i el de València, Joan Ribó (Compromís), han demanat aquest dilluns al Govern «trobar una proposta realista i pragmàtica que garanteixi els instruments indispensables» a les ciutats contra la crisi. Entre les «solucions factibles» que proposen aquests dos alcaldes en un article conjunt titulat ‘Una solució des dels Ajuntaments’, publicat avui dilluns a ‘El País’, està que els consistoris puguin accedir al fons de 5.000 milions d’euros per als governs locals «sense que això estigui condicionat a préstecs de cap tipus».

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

Altres opcions són que l’Estat faci efectiva el 2020 una aportació d’almenys 1.000 milions per pal·liar el dèficit del transport públic, una «participació directa de les ciutats en els fons habilitats per la Unió Europea» perquè Espanya faci front a la situació generada per la pandèmia i un nou model de finançament per als municipis que «torni l’autonomia local».

Colau i Ribó alerten de la «intranquil·litat de tants alcaldes i alcaldesses de tots els colors polítics, que exigeixen poder gastar els seus romanents –en definitiva els seus propis estalvis– i accedir al finançament extraordinari». Tots dos es mostren convençuts que trobaran «la necessària empatia del Govern d’Espanya» abans que passi pel Congrés el reial decret sobre els romanents municipals i remarquen que «la unitat és fonamental» i amb aquest objectiu «hem de cuidar els consensos». «Aquest Govern ha demostrat que les crisis poden afrontar-se de manera molt diferent a l’austericidi que vam viure en el passat. Que aquest nou tarannà es demostri també amb els governs locals», conclouen