La indústria catalana de la defensa i l’espai s’organitza per passar del 0 al 25% de les grans adjudicacions

El marc d’aquesta declaració ha estat la presentació oficial d’AeroS, un clúster d’empreses i institucions públiques que es mouen en la indústria aeronàutica, espacial i de la defensa, del qual Martorell és un dels vicepresidents. L’entitat fa un temps que està en marxa, però ha decidit fer públic formalment el seu projecte aquest dimarts. Són un total de 70 empreses sòcies, que sumen 14.000 milions d’euros de facturació i 77.000 empleats.

L’ambició queda clara: "Fer valdre el sector de l’espai i la defensa a Catalunya", ha resumit la seva directora i secretària tècnica, Neus Olea. I "ajudar les empreses a unir esforços i presentar projectes col·laboratius" perquè entre un 20 i un 25% dels fons estatals de defensa "retornin" a Catalunya en forma de contractes industrials i tecnològics. Això, tenint en compte que el Govern pretén mobilitzar cada any 35.000 milions d’euros en Defensa, són uns 7.000 milions d’euros, segons càlculs de Martorell.

L’estratègia per aconseguir-ho té diverses potes. La primera ha estat crear el que han anomenat 'Task Force', un paquet de mesures pensat específicament per a les empreses que treballin en el camp concret de la defensa. Catalunya no compta amb grans campions com Indra, però sí que té –emfatitzen– una gran quantitat d’empreses petites que són proveïdores de parts clau de la cadena de subministrament. Components electrònics, ciberseguretat, electrònica de potència, peces per a helicòpters, suspensions hidràuliques per a vehicles blindats...

"Catalunya no està tan buida com sembla", ha reivindicat Olea. "Tenim pocs proveïdors de primer nivell –ha reconegut a continuació–, però estem molt presents en el segon i tercer nivell".

Plans d’actuació

D’altra banda, han elaborat un mapa de projectes estratègics als quals poden optar aquestes empreses catalanes. Són iniciatives que tenen a veure amb el manteniment i la reparació d’infraestructura, la conversió d’aeronaus per a ús militar, la seguretat i el ciberespai, els vehicles llançaponts o la cobertura i connectivitat en moments de crisi. "A Catalunya som molt potents en espai i ciberseguretat, i el recorregut en la indústria de l’automoció i el metall ens fa idonis per liderar aquests projectes", afirma Olea.

Notícies relacionades

L’auge tecnològic de Catalunya reverteix la fuga de cervells: «me’n vaig anar perquè amb dues carreres i un màster, només optava a unes pràctiques de 900 euros»

El permís laboral de 5 dies que tenen tots els treballadors el 2026 i que molts no estan fent servir

Al mateix temps, estan desenvolupant fórmules per fomentar la col·laboració entre organitzacions i que es presentin en consorci a aquests projectes, així com preparant línies d’actuació orientades a exercir pressió al Ministeri de Defensa amb la finalitat d’assegurar que el finançament acabi arribant a aquestes proveïdores (que no tot acabi en les grans), o que les pimes s’inscriguin en un registre del Ministeri perquè les tingui localitzades.

De fet, si grans companyies com Airbus, Indra o Vueling formen part d’aquest clúster és perquè també elles estan interessades en aquesta col·laboració. "Costa trobar proveïdors i que aquests proveïdors donin l’estàndard de qualitat que es demana, de manera que [aquestes companyies] necessiten unes cadenes de subministrament molt sòlides", han subratllat. "És un tema fonamental", han conclòs.