gir estratègic

Caprabo fa un gir logístic amb un nou magatzem a la ZAL del port

La instal·lació ha suposat 20 milions d'inversió i proveirà a 300 establiments i als clients 'online'

La infraestructura és capaç de gestionar 100 tones diàries de productes, amb 43 molls de càrrega i descàrrega

caprabo---plataforma-frescos16

caprabo---plataforma-frescos16

3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Els 300 supermercats de Caprabo ja reben el producte fresc des de la nova plataforma logística de la cadena a la Zona Franca. Amb previsió de futur, la cadena de distribució del grup Eroski ha acostat el seu magatzem estratègic a Barcelona, en concret a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de Barcelona. Amb el centre de distribució d’Abrera, Caprabo ja gestiona 50.000 metres quadrats de superfície logística amb més de 12.000 referències. Amb la de la ZAL, Caprabo té capacitat per augmentar en un 50% el nombre de productes frescos que la companyia gestiona actualment i preveu optimitzar tota la xarxa logística d’aquess productes, amb un sol enviament diari a cada botiga i una reducció del trànsit de vehicles global del 3,5%. La infraestructura dona ocupació a 300 persones.

«Per a Caprabo suposa fer realitat un dels projectes de transformació més rellevants dels últims 40 anys. Implica concentrar l’operativa de tota la carn, xarcuteria, peix, fruita i verdura que reben cada dia les botigues de Caprabo en un únic espai. Les noves instal·lacions del ZAL ens permetran guanyar en eficiència i millorar el servei a les nostres botigues de nova generació», explica Asier Bustinza, director de Logística de Caprabo.

Soci financer

Més enllà de la substància del projecte, l’obertura del magatzem modern facilita l’arribada d’un inversor a la cadena al clarificar els fluxos de caixa del futur. «Caprabo no està en venda», asseguren a Eroski, tot i que sí que estan obertes les portes a un fons d’inversió o soci financer disposat a prendre una participació minoritària. En l’últim exercici fiscal, la facturació de la cadena de supermercats va assolir els 790 milions d’euros, un 13% menys que el 2018, després de tancar 29 botigues i concentrar-se en el mercat català. El 2013, Caprabo va facturar gairebé 1.300 milions d’euros, equivalent al que va pagar Eroski per Caprabo el 2007. 

La plataforma construïda per Cilsa, societat participada pel Port de Barcelona i Merlin Properties, gestora de la ZAL Port, ha suposat una inversió superior als 20 milions d’euros, suma 24.600 metres quadrats i està ubicada al terme municipal del Prat de Llobregat. Les noves instal·lacions de Caprabo són a la parcel·la A.23.2., que gestiona també Cilsa i que disposa de 31.000 metres quadrats de superfície. Dels 24.600 metres quadrats que ocupa la nau de Caprabo, 17.200 metres es destinen a la plataforma per a producte fresc, 3.400 metres a la nova seu central de la companyia i 4.000 més estan dedicats al supermercat ‘online’ Capraboacasa.

Transformació

Notícies relacionades

El nou centre de distribució de frescos s’emmarca en un procés de transformació en el qual està immers Caprabo i que inclou la reorganització logística amb dues plataformes (una de nova i una altra de reformulada, a Abrera); la renovació de la xarxa de botigues de Caprabo –que concentra el seu negoci a Catalunya– a un model de nova generació; l’aposta per l’expansió a través de franquícies amb un format de botiga versàtil, urbà, amb horaris i dies de servei ampliats molt millor adaptats a les necessitats del nou consumidor; l’aposta per la venda ‘online’ amb Capraboacasa i entregues més dinàmiques, en paral·lel amb els serveis de valor afegit del comerç tradicional de proximitat.

A la companyia treballen unes 6.000 persones. Assegura que cada dia compren als supermercats Caprabo més de 200.000 persones i més d’un milió de clients disposen de targeta de fidelització. Caprabo va ser pionera en la venda d’alimentació per internet a través de Capraboacasa i la primera empresa de distribució en llançar al mercat una ‘app’ de compra, però el cert és que com la totalitat del sector va ser conscient en el passat confinament de la seva incapacitat per satisfer l’allau de peticions ‘online’. La nova plataforma hauria de ser capaç, de manera progressiva, d’adaptar-se a la demanda creixent de comandes a través de la web d’una manera rendible i amb terminis d’entrega acceptables.  

Temes:

Supermercats