24 set 2020

Anar al contingut

Laboral

El 'delivery', un precari flotador per a la restauració durant la pandèmia

Les tensions de l'actual model laboral de les empreses de repartiment s'aguditzen davant el virus

Dos mesos després d'entrar a tràmit la nova llei del treball en plataformes, els agents socials no han rebut una primera proposta

Gabriel Ubieto

El 'delivery', un precari flotador per a la restauració durant la pandèmia

ANGEL GARCIA

Les empreses de repartiment a domicili han sigut un dels pocs nexes amb l’exterior que van tenir milions de persones durant els mesos de més estricte confinament. Un mercat, el del ‘delivery’, que pel que fa a la distribució de menjar es reparteixen unes quantes marques. Aquest negoci va moure el 2019, si se sumen les comandes per telèfon i les realitzades a través de les aplicacions mòbils, 2.418 milions d’euros, segons les dades de l’últim informe de JustEat. Aquesta companyia lidera el sector del ‘delivery’ a Espanya, en un mercat repartit entre uns quants i que any rere any va guanyant volum. No exempt de polèmiques a causa de les seves precàries, en general, condicions de treball, i els nous reptes envers la privacitat dels usuaris que plantegen les noves aplicacions.

Segons les últimes dades disponibles de la CNMC, JustEat s’erigeix com el principal operador del mercat espanyol, amb una quota de mercat que pel que fa a les comandes oscil·lava el 2018 entre el 50% i el 60%. El seu principal competidor és Glovo, que, empès pel seu acord d’exclusivitat amb McDonald’s, gestiona entre el 30% i el 40% de les comandes ‘online’ que es fan a Espanya. La resta de marques que poblen l’asfalt de les principals ciutats del país, com Deliveroo o UberEats, es reparteixen un percentatge minoritari del pastís del ‘delivery’.

Malgrat la quota concreta que tenen els diferents operadors a Espanya, la batalla del ‘delivery’ s’estén per tot el món, ja que totes les marques esmentades operen sota una lògica transnacional, amb presència en centenars de països. I amb aliances d’empreses amb algunes de les principals multinacionals. Deliveroo, per exemple, està participada per Amazon, UberEats pertany a l’imperi de la mobilitat d’Uber o Glovo ha sigut temptejada recentment per gegants asiàtics com Alibaba.

Negoci a l’alça amb la pandèmia

Una veta de negoci a l’alça i que ha pres especial protagonisme durant aquesta pandèmia, ja que el repartiment a domicili ha sigut la principal via d’escapament de part del negoci de l’hostaleria durant els mesos de confinament. No sempre amb les garanties sanitàries pertinents per als treballadors, ja que les escenes de ‘riders’ amuntegats i molts sense mascareta a les portes de locals de restauració s’han succeït en els últims mesos. Una dubtosa prevenció de riscos que se suma a unes condicions laborals i salarials polèmiques.

Empreses tradicionals del sector, com Telepizza o Domino’s, han sigut denunciades pels seus treballadors per no adaptar-se degudament a les últimes pujades del salari mínim interprofessional. I les noves, com Glovo o Deliveroo, mantenen una batalla judicial a tot Espanya pel seu model de repartiment basat en treballadors autònoms. Fins ara la majoria de tribunals s’hi han pronunciat en contra, considerant-lo fraudulent i perjudicial per a les arques de la Seguretat Social. I requeriments milionaris d’Inspecció de Treball.

El Govern té actualment en tràmit un nou projecte de llei per reformar el treball en plataformes digitals, amb especial atenció a la millora de les garanties laborals envers els treballadors. La seva intenció és la de reformar les eines dels tribunals per posar límit al frau dels falsos autònoms. Liderada pel Ministeri de Treball, no a tot el Govern genera aquesta norma el mateix entusiasme. Entrada a tràmit a principis de juny, des d’aleshores no han transcendit avenços i patronals i sindicats, segons confirmen fonts d'aquests, no n’han rebut cap esborrany.

Temes: Ocupació