21 set 2020

Anar al contingut

ECONOMIA COL·LABORATIVA (AMB DRETS)

Una altra missatgeria és possible

Les cooperatives la Pájara i Mensakas van néixer de les lluites dels 'riders' pels seus drets laborals

«Innovació i drets són compatibles», defensen els seus impulsors, els quals lluiten diàriament per demostrar-ho

Helena López

Una altra missatgeria és possible

JORDI COTRINA

El missatge d’inici que mostra aquests dies la seva pàgina web dona bona mostra de la seva manera d’entendre el negoci (i la vida), als antípodes de les empreses de les quals venen. «Vacaciones, tanquem de l’1 al 16 d’agost. Veurem la família, rodarem per altres costats, descansarem en tots els aspectes per perdre’ns i retrobar-nos de nou amb les energies renovades; dins del possible us desitgem feliç calor i precaució amb la situació. Salut i pedals de part de tot el niu». Així és La Pájara Ciclomensajería, cooperativa que es presenta com «una opció local i cooperativa de ciclorepartiment a Madrid que ofereix un repartiment ètic i pròxim; una alternativa a les grans plataformes». «Hem après les condicions precàries treballant per a Glovo i Deliveroo i estem construint un projecte sòlid i sostenible, desenvolupant oportunitats de treball segur i digne», assenyalen. Ofereixen tant repartiment de menjar en horaris raonables per al gremi –de dimarts a diumenge, de 13 a 16 i de 20 a 23– i servei de missatgeria i repartiment per a botigues, de dimarts a divendres, de 10 a 13 i de 17 a 20 hores.

Si la Pájara va néixer de les protestes dels ‘riders’ madrilenys el 2017, de les manifestacions barcelonines dels treballadors de Glovo ho va fer Mensakas, el seu projecte bessó. Els ‘riders’ que van liderar Riders per drets’ van ser acomiadats i van decidir fer un cop de cap i «demostrar que la innovació i els drets laborals són compatibles». Van començar el 2018 set persones i ara són nou; sis homes i tres dones. «Som una cooperativa de socis en la qual tots cobrem el mateix i tots repartim, a més de tenir cada un una altra tasca, en funció de les seves capacitats», resumeix Núria Soto, una de les sòcies fundadores. Bé, en realitat tots no cobren el mateix. «A Mensakas les dones cobrem un 5% més com a acte simbòlic contra la bretxa salarial», matisa Soto, a qui li agradaria sumar més sòcies amb ganes de repartir a cop de pedal.

Wendy i Jordi, membres de Menskas, a Barcelona aquest dimecres. / jordi cotrina

El perfil dels socis de Mensakas són «apassionats de la bici», la immensa majoria «exrepartidors de les plataformes amb energia cooperativista».   

Cap a una ciutat sense fums

Actualment estan centrats en el projecte Última Milla, pensat per evitar que els camions i les furgonetes entrin (i contaminin) la ciutat. «Es tracta de fer això, l’última milla, en bici, per fer les ciutats més sostenibles. «A moltes ciutats del nord és una cosa molt habitual veure bicis de càrrega, aquí encara és estrany, però estem convençuts que anem cap allà», destaca. A més, ara, arran de la crisi de la Covid, estan en contacte amb els eixos comercials de barri que s’estan digitalitzant molt de pressa per oferir el servei de repartiment, per teixir aliances en el marc de l’economia social. Ser l’alternativa de repartiment responsable (en la línia de la prova pilot que acaba de començar a Ciutat Vella amb el Banc de Recursos Mancomunats).

Ultimen també el llançament de la seva ‘app’ pròpia, que ben aviat començaran a provar.