22 set 2020

Anar al contingut

nova normativa

Tots els propietaris podran destinar la seva vivenda a lloguer turístic

La Generalitat aprova el decret que legalitza la 'vivenda compartida' per a arrendament

El titular haurà de viure al pis que podrà compartir amb un màxim de quatre visitants

Max Jiménez Botías

Tots els propietaris podran destinar la seva vivenda a lloguer turístic

ELISENDA PONS

El nou decret de turisme de Catalunya, que ha sigut aprovat aquest dimarts pel Govern de la Generalitat a proposta de la Conselleria d’Empresa i Coneixement, incorpora la figura de llar compartida, que permetrà a qualsevol persona llogar la seva vivenda amb finalitats turístiques, tot i que estarà sotmesa a algunes limitacions: l’immoble haurà de ser la vivenda principal del titular i aquest tan sols podrà compartir aquest pis amb un màxim de quatre persones amb estades iguals o inferiors a 31 dies. 

A més, el titular haurà de residir i compartir la vivenda amb els turista i haurà de comptar amb una cèdula d’habitabilitat com a únic requisit per poder llogar la seva vivenda, al marge d’estar inscrit en un registre de lloguer turístic que han d’elaborar els ajuntaments, que en última instància podran decidir si en aquesta població es pot portar a cap l’activitat de vivenda compartida. Les corporacions locals hauran de donar els detalls a la Generalitat, que s’encarregarà d’elaborar el registre general a Catalunya.

«No és una pràctica nova», ha comentat el director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, «ja s’està fet: hi ha prop de 10.000 vivendes en aquestes condicions a Barcelona i 14.000 a Catalunya», ha afegit. «Cal regular-ho perquè l’activitat tributi i els ens locals tinguin control de l’activitat», va puntualitzar Bono. Aquest apartat de la nova normativa no entrarà en funcionament fins d’aquí un any, període en què els ajuntaments han d’assumir aquesta tipologia d’allotjament turístic.

La normativa aprovada aplana el camí de les plataformes d’hostalatge com Airbnb, ja que normalitza l’existència d’aquest tipus d’establiment que podrà utilitzar les plataformes per publicitar l’oferta i posar en contacte arrendatari i llogater.

Vivenda singular

El nou decret, que aglutina diverses normatives anteriors i ha estat en procés d’elaboració des del 2015, crea la figura de l’allotjament singular. Es tracta d’allotjaments que no encaixen en cap de les modalitats vigents d’allotjament turístics, com les cabanes als arbres, la barraques de pedra seca entre vinyes o les coves. Podran tenir una capacitat màxima per a sis places i haurà d’ubicar-se fora de vehicles, aeronaus o embarcacions, així com edificis convencionals.

Pel que fa a les vivendes d’ús turístic convencional, el decret estableix que no podran ser ocupades amb més places que les establertes a la cèdula d’habitabilitat i la seva capacitat màxima no podrà excedir de 15 persones. En el cas dels establiments rurals, el límit s’estableix en 20 persones i podrà fer altres activitats a la mateixa finca. A més, als allotjaments a l’aire lliure, s’estableix una nova regulació per a les àrees d’acollida d’autocaravanes  en trànsit amb un temps màxim d’estada de 48 hores.  Els càmpings canviaran les categoria per estrelles –com els hotels– i es classificaran des de les dues fins a la cinc estrelles.

Prevenció de frau

Una part del decret es dedica a la prevenció del frau i la comercialització il·legal. S’estableix la definició i la responsabilitat dels mitjancers d’allotjaments turístics d’acord amb el seu règim jurídic. Es concreta que els operadors estaran sotmesos al règim jurídic del decret, tant els situats a Catalunya com els de fora que realitzin intermediació en apartaments situats a Catalunya. Així mateix, es reforça el principi que l’economia digital relacionada amb l’activitat turística tindrà l’obligació de respectar la legalitat turística vigent. En aquest sentit, dona seguretat jurídica als ajuntaments per imposar tota mena de sancions prevista en la llei de turisme, tot i que per una altra part, exclou les garanties dels drets dels consumidors i usuaris i suprimeix les obligacions de les reserves d’allotjaments per una qüestió que correspon a la normativa de consum.