LES CARES DE L'EPA

Jove acomiadat: «Després de la Covid han prescindit de tots els temporals»

El Julio treballava en una botiga de roba, però a causa de les dificultats al sector es planteja reprendre el seu antic ofici

Com que la seva empresa no va aplicar un erto el seu contracte va vèncer al cap de pocs dies d'acabar el confinament

zentauroepp54274776 soc200728175106

zentauroepp54274776 soc200728175106 / ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
Guillem Tapia

Després de passar sis mesos treballant al magatzem d’una botiga del passeig de Gràcia d’una de les principals firmes de moda espanyoles, al Julio l’empresa li havia comunicat la seva voluntat de renovar-li el contracte. El jove va acceptar la proposta i va firmar un nou acord que el vinculava a la companyia durant tres mesos més, des del 12 de març fins al 12 de juny. No obstant, tres dies després de rubricar el contracte es va decretar l’estat d’alarma i el van enviar cap a casa.

«Al principi vaig pensar que serien uns dies de ‘break’ i que no tardaria gaire a reincorporar-me. La cosa va anar completament diferent, evidentment», recorda el Julio. A diferència que la majoria d’empleats dels comerços minoristes, el jove no va passar a engrossir la llista d’afectats pels ertos. La seva companyia va decidir mantenir l’ocupació –i per tant el sou complet– de tota la plantilla sense acollir-se a les mesures excepcionals en matèria laboral que va aprovar el Govern. Aquesta decisió el va beneficiar en un primer moment, ja que li va permetre continuar cobrant el 100% de la seva nòmina durant el confinament, però alhora va suposar que el seu contracte laboral no quedés en suspens, de manera que va perdre la feina al cap de pocs dies de reincorporar-se a la feina.

Notícies relacionades

El negoci de la moda, com tants d’altres, va veure reduïda pràcticament a zero la seva activitat durant els mesos de confinament. A l’abril, l’únic mes que tot Espanya va viure sencer completament confinada, la facturació del sector es va desplomar un 86% –dades de Kantar– i tan sols les vendes ‘online’ van permetre mantenir una petita part dels ingressos. Com el Julio, la resta dels seus companys que no eren fixos abans que la pandèmia ho aturés tot han perdut la seva feina. «Totes les botigues de roba del passeig de Gràcia han prescindit del personal que no era fix. En part ho entenc: en aquest carrer molts dels clients eren turistes, i ara pràcticament no n’hi ha cap», analitza.

El Julio està a l’atur des de principis de mes ja que, després que s’extingís el seu contracte, va tornar a treballar uns dies a la botiga per reforçar la plantilla durant els primers dies de rebaixes. Amb els diners que li van permetre estalviar els mesos de confinament i els ingressos mensuals de la prestació d’atur s’està traient el carnet de conduir. Trobar feina en una botiga de roba a curt termini li sembla complicat, per la qual cosa no descarta, si sorgeix l’oportunitat, tornar a exercir la professió que li va ensenyar el seu pare i per a la qual es va formar: perruquer.

Temes:

EPA Atur