ESADE preveu una caiguda del PIB del 10% el 2020 i una alça del 7% el 2021

L’escola de negocis ESADE ha suavitzat les seves previsions econòmiques derivades de la pandèmia de la Covid-19, ja que espera una caiguda de l’economia superior al 10% aquest any, per aconseguir un repunt el 2021 d’entre el 6% i 7%. En la presentació del seu ‘Informe econòmic i financer’ del juliol, ESADE ha millorat les previsions que va publicar el mes de maig, quan esperava una caiguda de l’economia del 15% aquest any, per rebotar i arribar a créixer un 12% el que ve.

L’evolució de l’economia serà pitjor en el segon trimestre que en el primer (quan es va contreure un 5,2%), si bé tindrà una «lleugera millora» en el segon semestre amb «un repunt incert», que es veuria afectat per un nou confinament o el descobriment d’una vacuna o tractament eficaç.

Aquestes previsions, que contemplen un dèficit superior al 10% i un deute del 115% del PIB el 2020, estan elaborades en un escenari de «repunts puntuals, però sense un confinament estricte», segons ha explicat aquest dimecres el director de l’informe i subdirector de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada Fedea, José Ignacio Conde-Ruiz. 

«La crisi serà més dura» a Espanya que en altres països europeus, ha assenyalat, a causa del seu model de creixement orientat al turisme, hostaleria, oci i transport; el seu teixit empresarial, format majoritàriament per pimes; el seu mercat laboral precari i dual, amb un alt percentatge de treballadors temporals, i la seva més baixa capacitat de resposta fiscal. 

És important «deshivernar l’economia i fer un pont entre prepandèmia i postpandèmia», ha indicat Conde-Ruiz, que ha considerat que la desescalada dels expedients de regulació temporal d’ocupació (erto) hauria d’haver incentivat més la sortida de treballadors i introduït més flexibilitat a l’hora de tornar a incorporar-los en cas necessari. «No has d’obligar a sortir, perquè pots generar insolvència a les empreses, però sí proporcionar incentius generosos perquè no tinguin por de fer-ho i amb flexibilitat total per tornar-hi a entrar», ha afegit.

‘Ni apujar ni abaixar impostos’

Conde-Ruiz considera que, abans o després, el Govern haurà d’afrontar els problemes de solvència a les empreses, proporcionant mesures de reestructuració del deute, plantejant col·laboracions publicoprivades i facilitant les fusions, però protegint el mercat únic. Al seu judici, la política econòmica no ha d’afegir incerteses, per exemple anunciant sense concretar pujades d’impostos, perquè poden retardar decisions de reactivació. 

«Crec que no s’han d’abaixar ni apujar els impostos aquest any», ha dit, mentre ha deixat clar que Espanya haurà de dur a terme una reforma fiscal entorn del 2022, una vegada es recuperi el nivell de producció previ a la crisi, i ha desitjat que sigui fruit d’un gran pacte polític dels grans partits. Aquesta reforma, ha dit com a exemple, no hauria d’elevar gaire més l’impost de societats, que està en línia amb el de països de l’entorn, però sí tancar els «forats de les bases imposables», revisant deduccions, beneficis i exempcions fiscals.

Nova fiscalitat

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

També ha apostat per avançar en una nova fiscalitat per a multinacionals i empreses digitals, amb una unificació de bases impositives a escala europea, i no elevar-les a Espanya unilateralment, perquè s’aconsegueix la deslocalització. Una cosa contraproduent, ha afegit, «just ara que hi pot haver acostament de fàbriques al consumidor i Espanya ha d’estar ben col·locada per a aquest tipus d’inversions». 

Per a Conde-Ruiz, serà decisiu de cara a un augment de la necessària inversió pública el fons europeu de recuperació econòmica, que s’aprovarà aquest estiu i que ha confiat que es desenvolupi més via transferències que via crèdits.