03 d’ag 2020

Anar al contingut

NOVA FIGURA ASSOCIATIVA

El Govern preveu l'associació obligatòria a eixos comercials i polígons industrials

Les denominades APEU seran organitzacions publicoprivades amb contribucions ineludibles per a la reactivació econòmica

Les 'associacions de veïns empresarials' implicaran costos obligatoris, recaptats per ajuntaments, per millorar infraestructures i estratègies

Eduardo López Alonso

El Govern preveu l'associació obligatòria a eixos comercials i polígons industrials

FERRAN NADEU

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts l’avantprojecte de llei de les APEU, Àrees de Promoció Econòmica Urbana, una eina per a la millora de la competitivitat de les zones econòmiques basada en la col·laboració publicoprivada. En cas de ser aprovada pel Parlament, la nova llei obriria la porta a la creació d’una espècie d’associacions de veïns de tipus empresarial autogestionades i amb potestat per exigir contribucions per a la millora d’infraestructures o iniciatives comunes. Més capacitat d’acció col·lectiva, però a canvi de nous costos.   

L’objectiu de la futura llei, impulsada per la Direcció General de Comerç del Departament de Empresa i Coneixement, és establir les bases d’un nou model de gestió basat en la col·laboració publicoprivada en àrees de concentració d’activitat empresarial, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial o de serveis. La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, va destacar l’interès despertat al sector comercial per aquest nou instrument de dinamització, especialment a les ciutats de mitjana mida, i va confiar que les primeres APEU estiguin en funcionament en un any. Vilalta va explicar que una de les claus és l’equilibri en els drets de vot que té en compte tant la titularitat com els metres quadrats de cada establiment «per evitar el domini de les APREU per part del petit comerç o dels grans propietaris».

El projecte de llei inclou especialitats per a les APEU de Polígons d’Activitat Empresarial (PAE), o zones industrials que s’obren a nous usos. Aquest tipus de figures jurídiques s’inspiren en el model d’èxit dels Business Improvement Districts (bids), implementats des de fa 50 anys. Actualment, hi ha més de 2.500 BID arreu del món, amb una gran implantació a Alemanya, Regne Unit, EUA i Canadà.

El president de l’associació Retailcat, Joan Carles Calbet, un defensor tradicional del desenvolupament d’aquests BID, en la qual s’han inspirat aquestes APEU, ja opinava el 2017 que la introducció d’aquesta figura suposaria «un canvi en la gestió autònoma d’àrees comercials urbanes, amb pagament obligatori per part dels comerços», imprescindible per afrontar millores d’equipaments, campanyes comercials, llums de Nadal... Aquest aspecte tan polèmic de contribució obligatòria va ser el que va aconsellar llavors al Govern posposar la regulació específica que ara es revitalitza.  Segons l’opinió de Calbet, les APEU «no suposaran la privatització de l’espai públic, ja que els ajuntaments mantenen les seves competències», ha dit aquest dimarts, però ha reconegut que el pagament obligatori és el «fet diferencial» que permetrà que les grans empreses, grans comerços i els bancs, per exemple, contribueixin també a dinamitzar els eixos comercials, una cosa que fins ara no han fet. Segons la seva opinió, les APEU no suposaran un sobrecost per als comerços ja associats als eixos comercials.

Les APEU facilitaran que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada de manera conjunta amb l’objectiu de millorar els serveis i la qualitat de l’entorn, complementant les actuacions dels poders públics i potenciant la col·laboració entre agents públics i privats.

Segons la Conselleria, l’activitat que portaran a terme aquest tipus d’organitzacions «beneficiarà els espais públics i els interessos generals de la ciutat, i és per això que, malgrat ser entitats de base privada, es constitueixen sota la tutela pública del municipi pel compliment d’aquestes finalitats públiques». Com a conseqüència d’aquest apadrinament públic, una vegada acordada i aprovada per tots els agents la creació de l’APEU, s’estableix un règim d’adscripció obligatòria i de finançament basat en contribucions de naturalesa obligatòria.

Actors econòmics

Els destinataris de la llei són els titulars d’activitats econòmiques d’una àrea determinada amb concentració d’establiments comercials, industrials, logístics i de serveis, a l’abast dels quals es posa una nova classe d’entitat. La llei també va dirigida als ajuntaments, als quals correspon autoritzar i controlar la creació d’aquestes APEU. 

La llei s’estructura en dos títols, 40 articles, tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. Aquestes àrees seran gestionades per entitats gestores de naturalesa privada, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, constituïdes per aquells que ostenten la possessió del locals (llogaters o propietaris) on s’exerceix una activitat empresarial o de locals buits susceptibles de funcionar.

Funcions

Les funcions de les entitats gestores dels APEU vindran previstes en un Pla d’Actuació i són similars a les que tenen els gestors de grans centres comercials, per exemple. Les seves típiques responsabilitats s’enquadren a promoure actuacions de millora de l’entorn urbà i esdeveniments i d’activitats en l’espai públic, publicitat i espectacles. Es contempla també que emprenguin actuacions de comunicació i promoció per capar inversió i augmentar la demanda, i de promoció de polítiques de responsabilitat social empresarial. Una altra via de responsabilitat és la de promoure l’activitat als locals i naus buides ubicades dins de l’àmbit de l’associació, prestar serveis privats a les empreses i usuaris de l’APEU, assessorament, i serveis mediambientals complementaris. Podran també tenir responsabilitats en neteja, rehabilitació i decoració i il·luminació de l’exterior dels immobles privats, promoure l’adhesió als sistemes d’arbitratge de consum i serveis mancomunats per disminuir l’impacte ambiental. Altres iniciatives de l’equip gestor poden ser el promoure el desenvolupament d’infraestructures i serveis digitals per augmentar la competitivitat i fins i tot desenvolupar activitats de formació professional que demandin els associats.

Com a entitat jurídica amb àmplies responsabilitats, les APEU poden ser interlocutores fonamentals davant les administracions, proposar a l’ajuntament l’elaboració d’instruments de planejament urbanístic, de millora de la mobilitat, mesures de vigilància especial de l’APEU, i l’inici de la tramitació per a la qualificació de zona turística a efectes d’horaris comercials, d’entre altres.

Competència municipal

En cap cas les funcions de l’APEU podran substituir o disminuir els serveis municipals que presta l’ajuntament, i no podran exercir potestats públiques que impliquin l’exercici d’autoritat.

Poden impulsar la creació d’una APEU tots els que siguin propietaris d’almenys el 25% dels locals amb accés directe a la via pública que representin almenys el 25% de la superfície construïda dels locals que es proposen incloure en l’àmbit de l’associació. S’hi inclouran els locals on es desenvolupa activitat empresarial i aquells locals buits susceptibles de desenvolupar, quedant exclosos els locals on es portin a terme activitats sense ànim de lucre i activitats que no constitueixin activitat empresarial. El marc legal del Govern també ha previst que qualsevol associació empresarial territorial que hagi desenvolupat la seva activitat en aquesta zona durant un període mínim ininterromput de 5 anys pugui instar a la creació d’una APEU, igual que qualsevol ajuntament.

Pla d’actuació

La constitució d’una APEU comportarà el disseny d’un pla d’actuació de 3 a 5 anys (que inclogui memòria econòmica i pressuposat) i serà l’ajuntament que de via lliure a la seva tramitació. El projecte consensuat per l’ajuntament haurà de ser sotmès a votació de tots els propietaris de locals que formen part de l’àrea delimitada. El projecte es considerarà aprovat si obté el vot favorable de més del 50% dels locals que alhora representin, almenys, el 50% de la superfície construïda ponderada de la totalitat dels locals. Per a l’aprovació definitiva, el projecte se sotmetrà aprovació del ple municipal.

Recaptat pels ajuntaments

Els recursos econòmics de l’entitat gestora de l’APEU seran amb caràcter principal les quotes a càrrec dels titulars dels drets de possessió dels locals compresos en l’àmbit de l’APEU, i de manera complementària, aportacions voluntàries, donacions, patrocinis, aportacions en espècie, subvencions i ajuts públics de les administracions. Les quotes seran de caràcter obligatori i tindran la consideració d’aportacions patrimonials de caràcter públic naturalesa no tributària. D’aquesta manera, d’entrada l’entitat gestora s’encarregarà de la percepció de les quotes, amb la possibilitat que el mateix ajuntament assumeixi la recaptació per la via de pressa.

Polígons industrials

En el cas dels polígons empresarials afectarà naus, parcel·les de servei, i parcel·les en construcció on es desenvoluparà un pla d’actuació orientat a les finalitats públiques establertes en la llei. La idea és que els serveis municipals que presta l’ajuntament i les responsabilitats o decisions del consistori prevalguin sempre sobre els de les associacions PAE. 

El marc legal ha previst que es puguin acordar ajuts públics especials en funció del pressupost previst en el pla d’actuació de l’APEU en relació amb la recaptació fiscal de la zona (IBI més IAE). Si el pressupost és inferior al 80% de la recaptació fiscal, se li concedirà una subvenció d’almenys el 5% de l’esforç fiscal comptabilitzat. Si el pressupost de l’APEU és superior al 120% de la recaptació fiscal, la subvenció a atorgar-lo serà com a mínim del 20% de l’esforç fiscal realitzat pel PAE.

Interès públic, gestió privada

El primer BID es va crear el 1969 a Toronto (Canadà) i pocs anys després a Nova Orleans (Estats Units). Entre els 80 i 90 es van implantar diferents BIDs de l’Amèrica del Nord i el 2004 es va constituir el primer BID urbà a Londres. Actualment, hi ha més de 2.500 BIDs arreu del món, amb una gran implantació a Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà, entre molts altres països. A Catalunya, el 2017, es va impulsar una prova pilot als barris barcelonins de Sant Andreu i el Born, el mateix any que l’actual llei de Comerç, Serveis i Fires instava a desplegar la futura llei dels APEU (Art. 54 Llei 18/2017).