31 d’oct 2020

Anar al contingut

Pacte in extremis

El Govern central tanca amb la patronal i els sindicats la pròrroga dels ertos fins al setembre

L'Executiu planteja que les empreses que tanquin per un rebrot puguin acollir-se a un expedient de regulació temporal d'ocupació i pagar menys cotitzacions

Gabriel Ubieto

El Ministeri de Treball ha aconseguit tancar aquest dijous la pròrroga dels ertos  de la Covid. Patronal i sindicats han acceptat finalment l’oferta final de l’Executiu, en la recta final d’una tensa negociació. Així, la proposta aprovada allarga els incentius fins al 30 de setembre, contempla mantenir gran part dels ajuts als expedients de suspensió total i incorpora una clàusula en cas de rebrots. L’equip de Yolanda Díaz ha aconseguit finalment atreure la CEOE a l’acord que ja tenia encarrilat des de dimecres a la nit amb els sindicats. La fumata blanca s’ha fet oficial a primera hora de la tarda d’aquest dijous, quan la CEOE ha comunicat formalment el seu ‘sí’ a la proposta. Així doncs, es milloren les condicions de l’última pròrroga, amb una cobertura més àmplia dels expedients parcials i s’hi incorporen noves garanties de manteniment de l’ocupació.

L’acord s’ha fet esperar, tot i que finalment Treball ha aconseguit tirar endavant una tercera pròrroga dels ertos amb la imatge d’unitat entre patronal i sindicats d’una peça. La foto guanya números que es rubriqui aquest mateix divendres en un Consell de Ministres extraordinari. En el qual també es parlarà de la renovació de la prestació per cessament d’activitat i altres ajuts per al col·lectiu de treballadors autònoms, un cop oficialitzat l’esmentat pacte aquest mateix dijous. Les dues qüestions vencien el 30 de juny i el govern aconsegueix salvar el seu horitzó amb els pactes del diàleg social. 

La proposta que ha fet el Ministeri de Treball a sindicats i empresaris contempla que als ertos de força major total vigents actualment se’ls apliqui una exempció en les cotitzacions empresarials del 70% al juliol, del 60% a l’agost i del 35% al setembre en el cas d’empreses amb menys de 50 treballadors. Per a les empreses amb plantilles elevades, l’exoneració de quotes serà del 50% al juliol, del 40% a l’agost i del 25% al setembre.

En el cas d’empreses que actualment estan actives però que es vegin obligades a tancar com a conseqüència d’un rebrot del virus, el Govern planteja que puguin acollir-se a un erto de força major, que comptaria amb una exoneració de quotes per a les empreses del 80% si la seva plantilla és inferior a 50 treballadors i del 70% si té més de 50 treballadors.

Per als ertos de força major parcial (en els quals hi ha treballadors ja fora de l’erto) i per als ertos per causes objectives (tècniques, organitzatives, econòmiques i de producció), les exoneracions a les empreses serien les mateixes: per a les empreses de menys de 50 treballadors arribarien al 60% pels treballadors que tornessin a l’activitat i el 35% pels que seguissin en l’erto, mentre que per a les de més de 50 treballadors serien del 40% per cada treballador que es reincorporés al seu lloc de treball i del 25% pel que seguís en l’erto.

Els ertos de causes objectives passarien així a tenir exempcions de quotes, abans només aplicables als ertos de força major. L’objectiu és facilitar la transició dels segons als primers ara que ja ha finalitzat l’estat d’alarma. Així, les empreses i entitats afectades per ertos de força major hauran de procedir a reincorporar els treballadors, prioritzant els ajustaments en termes de reducció de jornada.

Una empresa en erto no podrà contractar, excepte alguna excepció

La resta dels elements d’aquesta nova proposta del Govern es mantenen respecte a l’anterior, segons Pino. Així, l’Executiu planteja prohibir a les empreses en ertos la realització d’hores extraordinàries, l’establiment o la represa d’externalitzacions de l’activitat i la concertació de nous contractes, ja siguin de manera directa o a través d’una empresa de treball temporal (ETT).

Les empreses en erto només podran contractar o externalitzar tasques si els treballadors del seu centre de treball no poden fer, per formació, capacitació i «altres raons objectives o justificades», les funcions encomanades a l’empleat que es contracta o a l’externalització. Per a això, l’empresa haurà d’informar prèviament els representants legals dels treballadors.

Aquesta prohibició, que durarà mentre estigui vigent l’erto, seria d’aplicació tant als ertos de força major com als ertos per causes objectives i sancionables en cas d’incompliment.

Així mateix, la proposta estén als ertos per causes objectives la prohibició d’acollir-se a aquest procediment si l’empresa té domicili en un paradís fiscal. Tampoc podrà repartir els dividends corresponents a l’exercici fiscal en què s’apliqui l’erto, tret de si l’empresa en qüestió abona prèviament l’import de les exoneracions disfrutades (aquestes mesures s’aplicaven anteriorment només als ertos de força major). La limitació en el repartiment de dividends no serà d’aplicació a les empreses que, a 29 de febrer d’aquest any, tinguessin menys de 50 treballadors en plantilla.

Alhora, l’Executiu planteja estendre el compromís de manteniment de l’ús de sis mesos a les empreses que facin ertos per causes objectives. Per a les empreses que es beneficiïn per primera vegada de les exoneracions de cotitzacions associades a aquests ertos, el termini de sis mesos en què estaran obligats a mantenir l’ocupació es computaria a partir que entri en vigor el nou decret.

La proposta contempla que les prestacions d’atur associades als ertos (que es concedeixen sense necessitat de complir el període de carència i que impliquen ‘comptador a zero’) es mantindran fins al 30 de setembre, excepte les dels fixos discontinus, que es prolongaran fins al 31 de desembre.