Fins al setembre

Treball força per sumar la patronal a la prorroga dels ertos de la Covid

El Govern deixa encarrilat el recolzament dels sindicats però l''ok' de la CEOE se li resisteix per allargar fins al setembre els expedients temporals

Aquest dimecres està previst que patronal i sindicats donin la seva resposta final sobre si firmen o no l'acord

zentauroepp53867362 madrid  24 06 2020   la ministra de trabajo  yolanda d az  e200624125606

zentauroepp53867362 madrid 24 06 2020 la ministra de trabajo yolanda d az e200624125606 / J J Guillen

5
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Ministeri de Treball, patronal i sindicats finalitzen una nova reunió sense acord per prorrogar els ertos de la Covid. L’equip de Yolanda Díaz esgota les negociacions per aconseguir sumar la patronal a l’acord que ja té encarrilat amb els sindicats per renovar els incentius als expedients fins al 30 de setembre. Després de tot un dia de contactes, entre una reunió presencial matutina i una tarda de trucades i missatges per telèfon entre el Ministeri de Treball i els agents socials, Yolanda Díaz no ha aconseguit aquest dimecres aconseguir la firma de la CEOE. Continuen actualment en erto 2,2 milions de treballadors i estan a l’espera de l’acord. Els contactes han sigut al més alt nivell i aquest dijous està previst que CEOE, CCOO i UGT donin la seva resposta final, després que Treball pugés ahir a última hora la seva oferta. Les condicions d’aquesta última pròrroga dels ertos milloren les de l’anterior; amb més exoneracions per a les empreses i més garanties per a l’ocupació.

Les negociacions no estan sent fàcils i durant la jornada d’aquest dimecres hi ha hagut moments en què la patronal estava més fora que dins de l’acord. El president de CEOE, Antonio Garamendi, va sortir de l’última prorroga amb crítiques al si de la seva organització sobre les condicions del mateix i en aquesta ocasió la patronal està sent més reticent. En un últim moviment, Treball ha inclòs la possibilitat de mantenir les exoneracions per a les empreses en erto total i ha millorat la cobertura per als parcials per satisfer la CEOE. L’objectiu de Yolanda Díaz és poder portar a un Consell de Ministres, que haurà de ser convocat de manera extraordinària, la fotografia d’unitat entre els agents socials. Dues setmanes ha posposat Treball tirar per la via unilateral i tancar l’assumpte, ja que el calendari de Díaz passava per tenir aprovada la pròrroga ja el 16 de juny.

Per convèncer CCOO, la UGT i especialment la CEOE, el Govern central ha incrementat la cobertura de les exoneracions respecte a les seves primeres propostes i les ha estès als ertos per causes objectives. L’encreuament de documents ha sigut una constant durant les últimes setmanes i fins a quatre esborranys s’han intercanviat a la taula de diàleg social, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Les últimes xifres, segons han explicat fonts presents en les negociacions, inclouen exoneracions de cotitzacions d’entre el 60% i el 40% per a les companyies en el cas que desafectin treballadors i segons la seva mida. En el cas que no els desafectin, les exoneracions seran d’entre el 40% i el 25%, a partir del 30 de juny i fins al 30 de setembre o el final de l’expedient.

Fonts presents en la negociació han explicat que la proposta posada a sobre de la taula per Treball és mantenir els mateixos percentatges de cobertura de les exoneracions fins al setembre, augmentant així la protecció que incloïa l’últim acord. Perquè aquest reduïa els marges d’un mes a un altre. És a dir, amb les condicions actuals fins al 30 de juny, les exoneracions eren més grans al maig que ara al juny.

Un altre moviment amb què Treball ha buscat la firma de patronal i sindicats és recuperant les exoneracions per a les empreses que continuessin en erto total. Tot i que amb percentatges inferiors, del 80% per a les companyies de menys de 50 treballadors i del 70% per a les de més plantilles. Treball ha tornat a posar a sobre de la taula aquest element, segons expliquen fonts presents en les converses, malgrat que inicialment va defensar que en l’actual fase de desescalada no tenia sentit. Una cosa que va aixecar el rebuig frontal de la patronal, que opina que la falta de demanda en sectors determinats impossibilita la reobertura. Com és el cas dels grans hotels, que amb els actuals nivells de turisme no veuen en gaires casos la rendibilitat mínima per cobrir els costos d’una reobertura.

Una de les novetats és que als ertos de causes objectives els serà d’aplicació el mateix esquema d’exoneracions de quotes empresarials dels ertos de força major i en els mateixos percentatges. Els ertos de causes objectives passarien així a tenir exempcions de quotes, abans només aplicables als ertos de força major. L’objectiu és facilitar la transició dels segons als primers ara que ja ha finalitzat l’estat d’alarma. Així, d’acord amb l’esborrany de l’Executiu, les empreses i entitats afectades per ertos de força major hauran de procedir a reincorporar els treballadors, prioritzant els ajustaments en termes de reducció de jornada.

Les hores extres queden vetades

Les garanties a l’ocupació estan sent un altre os durant les negociacions, a causa del rebuig de la CEOE. Al compromís de manteniment de l’ocupació ja existent, que limita els acomiadaments en un termini de sis mesos per a aquelles empreses que s’hagin acollit a un erto, Treball hi ha afegit noves condicions. Les companyies que continuïn en erto no podran plantejar hores extres ni subcontractar o externalitzar part de la seva activitat principal. També tindran l’obligació de prorrogar els contractes temporals que vencin durant l’erto el temps equivalent a la seva durada. Elements que s’estendrien als ertos per causes objectives i que han defensat com a imprescindibles els sindicats.

Notícies relacionades

Totes aquestes qüestions han impossibilitat fins ara l’acord, ja que generen un manifest rebuig al si de la patronal, que ja va viure les seves diferències internes amb l’anterior pròrroga a causa d’això. Els empresaris entenen que aquestes clàusules de garantia de l’ocupació són un llast per a les seves companyies, ja que malgrat les facilitats per acollir-se a un erto habilitades pel Govern i a costa de l’erari públic, consideren que hi haurà empreses que necessitaran recórrer a acomiadaments per quadrar balanços abans de finalitzar l’any. La interpretació d’aquesta data dels sis mesos sense poder acomiadar també ha sigut motiu de disputa, ja que Treball ha pretès posar el comptador a zero des del 30 de juny.

Els últims esborranys presentats per Treball contemplen que les prestacions d’atur associades als ertos (que es concedeixen sense necessitat de complir el període de carència i que impliquen ‘comptador a zero’) es mantindran fins al 30 de setembre, tret de les dels fixos discontinus, que es prolongaran fins al 31 de desembre.