25 d’oct 2020

Anar al contingut

EMPITJORAMENT DE LES PERSPECTIVES

L'FMI situa Espanya com l'economia més damnificada pel coronavirus

El PIB espanyol es contrauria aquest any un 12,8% per créixer un 6,3% el 2021

L'organisme internacional vaticina una recuperació més lenta de l'esperat fa dos mesos

Ricardo Mir de Francia

L'FMI situa Espanya com l'economia més damnificada pel coronavirus

NICHOLAS KAMM

Cap de les grans economies mundials sortirà tan malparada de la crisi generada pel coronavirus  com Espanya. Només Itàlia la iguala. El Fons Monetari Internacional preveu que l’economia nacional es contraurà aquest any un 12,8%, gairebé cinc punts més del que va predir a l’abril, un mes després que comencessin els confinaments. El correctiu s’ajusta als pitjors auguris enunciats pel Banc d’Espanya, que va preveure fa dos mesos una aturada oscil·lant entre el 6,6% i el 13,6%. Però potser el pitjor no sigui l’impacte immediat de pandèmia, sinó la lenta recuperació que vaticina l’organisme internacional a tot el món. A la península es traduiria en un creixement del 6,3% del PIB el 2021, bàsicament la meitat de la riquesa que es perdrà aquest any. 

Tots aquests números han de llegir-se amb una notable cautela, perquè, com reconeix l’FMI, «la incertesa és més gran que mai». Tant és així, que enumera fins a vuit factors de què dependrà l’acompliment dels seus països membres, com la durada de les mesures de distanciament social i la capacitat de cada país per recol·locar els aturats d’aquesta pandèmia. El Fons també confirma tendències que ja es pressentien, començant per qui està sortint més mal parat de la crisi, aquells que no poden treballar des de casa i no tenen un matalàs financer per contenir el vendaval. «L’impacte advers és especialment agut entre les llars amb menors ingressos, cosa que posarà en perill el progrés realitzat per reduir la pobresa extrema a tot el món des dels anys noranta», assegura l’informe presentat aquest matí a Washington.

«Una crisi com cap altra»

El seu títol és molt il·lustratiu: «Una crisi com cap altra, recuperació incerta». L’aturada generalitzada a tot el món s’està acarnissant a més amb les arques públiques, no només per la caiguda de la recaptació fiscal, sinó també per la despesa massiva que s’ha fet per esmorteir l’impacte de la pandèmia. El deute públic global batrà en 2020-2021 records històrics per situar-se en el 101% del PIB global, 19 punts més que fa un any. El dèficit públic global, per la seva banda, augmentarà 10 punts per assentar-se en el 14%, xifres que superen amb escreix les de la crisi del 2008. «La pandèmia de la Covid-19 ha tingut un impacte pitjor de l’esperat en la primera meitat del 2020 i la recuperació es preveu més gradual del previst fins ara», diu l’FMI.

Globalment s’espera que la contracció sigui aquest any del 4,9%, gairebé dos punts més del previst a l’abril, per tornar a créixer un 5,4% en el pròxim exercici. Les economies avançades patiran més que les emergents, particularment les asiàtiques, les més ben parades en aquest aquelarre, seguides per l’Àfrica Subsahariana. El creixement negatiu a l’eurozona  es preveu del 10,2%, pitjor que el dels Estats Units (8%) i el Japó (5,8%). Tant a Espanya com a Itàlia i França la contracció superarà el 12%, mentre que a Alemanya, que ha gestionat la crisi sanitària millor, seria lleugerament inferior al 8%, segons l’FMI. 

També es vaticinen temps difícils per a l’Amèrica Llatina, una regió que està experimentant severs brots de coronavirus. Al Brasil i Mèxic la contracció oscil·larà entre el 9% i el 10% respectivament. L’única gran economia que creixerà aquest any és la Xina (1%), una xifra, no obstant, cinc punts per sota del 2019. 

Un any perdut per al món

No hi ha dubte que aquest serà un any perdut per al món en termes econòmics. La gran pregunta passa per saber què passarà el 2019: si hi haurà una recuperació en forma de V o forma d’U. Les borses semblen apostar per la primera, d’acord amb els seus repunts, però l’FMI suggereix la segona. En les economies on baixa la corba de contagis, com és el cas espanyol i europeu, la recuperació més lenta de l’esperat  s’atribueix a la «persistència de les mesures de distanciament social» en la segona meitat del 2020, al cop generat pel tancament dels comerços i a l’erosió de la productivitat derivada de les mesures de seguretat adoptades als centres de treball. 

Als països que han començat la desescalada i la reobertura de les seves economies, el Fons els recomana que vagin replegant algunes de les mesures adoptades quan prengui forma la recuperació, tot i que insisteix que s’haurien de mantenir els estímuls per incentivar la demanda i distanciar-se d’aquells sectors que més perdran durant la crisi. Una idea que no arriba a elaborar. També insisteix que la «cooperació multilateral continua sent essencial», una cooperació que està sent una de les grans víctimes d’aquesta crisi pel replegament nacionalista d’alguns països. 

Temes: FMI