La Fed es reinventa davant del coronavirus

Hi ha eines i idees econòmiques que la Reserva Federal dels Estats Units durant dècades no hauria tocat «ni amb un pal», utilitzant la gràfica imatge que ha fet servir a ‘The Wall Street Journal’ Adam Tooze, un professor d’història de la Universitat de Colúmbia que escriu sobre crisis financeres i guerra. L’impacte del coronavirus, no obstant, també sacseja el banc central nord-americà, que està canviant el seu manual i reinventant-se per a una crisi desconeguda, un moviment no sense un alt risc social i polític.

En només cinc setmanes més de 26 milions de persones s’han quedat sense feina als EUA. Abans que la crisi esclatés en tota la seva dimensió, al primer trimestre, el PIB va caure un 4,8% i s’anticipa que en el segon la contracció econòmica pot ser del 30 o fins i tot del 35%. I la Fed té desplegades des de març les seves armes tradicionals, amb els tipus d’interès pràcticament a zero i l’estímul a través de diversos programes de compra massiva de bons, camps en els quals no ha anunciat novetats aquest dimecres.

Després de la reunió del Comitè Federal del Mercat Obert, el comunicat de la Fed ha reconegut les «tremendes dificultats humanes i econòmiques» que està provocant la pandèmia, i ha anunciat que els tipus es mantindran pràcticament a zero fins que la Fed «tingui confiança en què l’economia ha trampejat els esdeveniments recents». Així mateix, es manté també el compromís amb els programes de compres de bons, actius hipotecaris i operacions amb pacte de recompra.

Com en la Gran Depressió

La Fed, no obstant, ha sumat i sumarà noves armes al seu arsenal. En coordinació amb el Congrés i el Tresor, la Fed té preparats diversos programes per ajudar directament empreses, una cosa que no passava des de la Gran Depressió. En el denominat Programa de Préstec a Main Street, dotat amb 600.000 milions, oferirà a través de bancs préstecs de fins a quatre anys a empreses massa grans per aplicar-los ajuts de l’Administració de Petits Negocis, però no prou com per emetre deute a Wall Street.

Aquest programa està encara en desenvolupament, però abans, «bastant aviat» segons ha anunciat aquest dimecres en roda de premsa el president de la Fed, Jerome Powell, l’organisme posarà en marxa un altre programa per ajudar grans empreses a través de compra de deute. La potencial bomba de rellotgeria social és que aquestes grans companyies estaran exemptes de normes que limiten, per exemple, dividends, compensació de directius o recompra d’accions, o no forçant-les a mantenir determinats nivells d’ocupació.

També té un element de dinamita, però política, la incursió de la Fed en el finançament de governs estatals i locals, asfixiats per la caiguda en picat dels ingressos d’impostos, que ajudarà amb compra de bons municipals. Els fantasmes de potencials fallides sobrevolen l’ambient. I també al ‘Journal’ Scott Alvarez, que va ser el principal advocat de la Fed entre el 2004 i el 2017, ha recordat que «la Fed no vol estar en una posició en la qual hagi d’instruir a pujar impostos o a retallar salaris de policies o bombers, una de les raons per les quals no es van fer préstecs directes a municipalitats el 2008».

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

En total, els economistes projecten que la Fed acumularà entre bons, préstecs i programes una cartera d’entre 8 i 11 bilions de dòlars, davant la de menys de 4 bilions que tenia l’any passat i amb la qual es doblarien les dimensions dels estímuls establerts entre el 2007 i el 2009 per provar de pal·liar la gran recessió provocada per l’última crisi financera.

«Necessitat de més»

A la seva roda de premsa Powell ha assegurat que la Fed continua actuant «amb força, proactivament i agressivament», i «pel temps que faci falta». Ha defensat que els recolzaments directes «poden marcar una diferència a l’hora d’evitar un mal durador a l’economia». Ha reclamat també accions que s’escapen a la seva autoritat, com mesures fiscals. I ha deixat clar que la situació, severa, està lluny d’acabar. «¿Hi haurà necessitat de més? Crec que la resposta és sí», ha dit. Pot ser que l’economia necessiti més recolzaments, de tots, perquè la recuperació sigui robusta».