Coronavirus

Espanya prepara la tornada a casa de la indústria essencial

L'emergència sanitària ha deixat en evidència la falta d'una base industrial nacional

El Govern treballa per crear una «reserva estratègica» de material sanitari

zentauroepp53014606 graf5133 m stoles  madrid  03 04 2020   el presidente del go200403131423

zentauroepp53014606 graf5133 m stoles madrid 03 04 2020 el presidente del go200403131423 / JuanJo Martin

4
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Una de les lliçons d’aquesta crisi és que Espanya necessita «capacitat d’autoproveïment i indústria pròpia», reconeixia aquesta setmana el president del Govern, Pedro Sánchez. La falta de material per fer front al coronavirus ha deixat patent un dels punts febles de l’economia: la deslocalització industrial. Espanya ha vist les orelles al llop amb el Covid-19 i tant Executiu com empreses es posen les piles per assegurar una base industrial més gran.

A Espanya només hi ha dos fabricants de mascaretes sanitàries, la basca Sibol i la de Jaén Diseños NT; una desena de productors de tests, amb una producció curta, i dues empreses de respiradors, la madrilenya Hersill i la valenciana Temel. Tampoc abunden les companyies de material de protecció individual, com la catalana Climax. «Antigament hi havia molt fabricant d’equips de protecció nacionals, però es va començar a portar la indústria a la Xina i tothom va optar per fabricar allà», explica el director general d’aquesta empresa que fa 35 anys que és a Parets del Vallès, Israel García.

No hi ha producció pròpia, però tampoc hi ha grans multinacionals que fabriquin aquí perquè «no hi ha hagut una identificació de les administracions que aquest és un sector estratègic per al país», segons explica la secretària general de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin), Margarita Alfonsel. En dues dècades al capdavant de l’associació, Alfonsel ha vist com es desdibuixava la presència de la indústria de material sanitari, un problema no només nacional, sinó també de les administracions autonòmiques i municipals. «La dilació en els terminis de pagament de les administracions públiques també ha fet que moltes empreses se n’anessin», afegeix.

I això que la possibilitat de l’arribada d’un virus no es pot dir que sigui una sorpresa. A part de les elucubracions de Bill Gates, durant anys s’han elaborat estratègies de seguretat a Espanya, a Europa i al si de l’OTAN que introduïen la possibilitat de virus i bacteris, segons el director de Deusto Assumptes Globals de Deusto Business School i diputat del PSOE per Navarra entre els anys 2004 i 2013, Juan Moscoso del Prado. «Però mai es va actuar en aquest sentit», afegeix. Mentre que els països van fer provisió de reserves energètiques, com les de petroli als Estats Units, o militars, malgrat que amb prou feines s’entaulen grans batalles, mai es va actuar davant de la hipòtesi que hi pogués haver una ‘guerra’ sanitària.

Reserva estratègica

Amb el coronavirus a sobre, el Govern s’ha mostrat decidit a canviar el rumb i relocalitzar part d’aquesta indústria essencial per autoproveir-se de cara al futur. El ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme està ‘executant’ una estratègia a partir d’una anàlisi de la demanda, per conèixer quines són les necessitats «a curt, mitjà i llarg termini», i un estudi de l’oferta, per saber quines empreses tindrien capacitat de produir. 

Un dels millors exemples és la Corporación Mondragón, empresa espanyola que ha creat una nova línia de producció de mascaretes a Espanya. El facilitador ha sigut una compra pública de 10 milions de mascaretes durant sis mesos. Previsiblement, no serà l’única. Sobre la taula de la ministra i del secretari general d’Indústria i Pime Raül Blanco hi ha altres projectes similars «en avaluació» per veure si són factibles «a mitjà termini». 

La compra de material és una de les mesures amb què treballa l’Executiu per impulsar la fabricació nacional, però també mecanismes de finançament per convèncer les empreses d’adaptar la seva producció a través de crèdits tous o de programes de reindustrialització, com ‘Reindus’. No s’han plantejat bonificacions fiscals, en part –justifiquen–, perquè hi ha uns pressupostos prorrogats. L’objectiu és crear una «reserva estratègica» de material sanitari que permeti, aquesta vegada sí, disposar d’un estoc que cobreixi les necessitats en un futur, inclosa la possibilitat d’un rebrot de la pandèmia, i fixi un teixit productiu nacional.

Reindustrialització

Notícies relacionades

Però el problema supera l’àmbit sanitari. Els sindicats CCOO i UGT han demanat aquesta setmana un canvi de model productiu al president del Govern. «No només hi ha d’haver més fàbriques de mascaretes, guants o productes sanitaris, sinó que hi ha d’haver una aposta més gran per la indústria d’alt valor afegit si volem no quedar-nos enrere», exposa el secretari general de CCOO Indústria, Agustín Martín. Una aposta per noves capacitats, com una fàbrica de bateries elèctriques per mantenir el lideratge de l’automoció o el domini de les noves tecnologies davant de la imminent arribada de la tecnologia 5G.

Després de la segona guerra mundial, la capacitat industrial i tecnològica va tirar Europa endavant. Espanya arriba a aquesta crisi amb una indústria en el 16% del PIB, lluny de l’objectiu del 20% per a 2020 de la Comissió Europea de Juncker, després d’una deslocalització empresarial extensible a tota la Unió Europea.