Entrevista amb el director general de l'associació de supermercats Asedas
García Magarzo (Asedas): «Els supermercats han contribuït a donar calma a la població»
El director general d'Asedas remarca que la venda 'online' serveix per fidelitzar clients i és una aposta de futur, però amb costos associats molt més alts
garcamagarzo-1
Ignacio García Magarzo és el director general de l’associació Asedas, que agrupa les cadenes de supermercats espanyoles. Els supermercats i els seus empleats han sigut protagonistes de les últimes setmanes a Espanya, ja que subministren productes bàsics a la població en ple confinament. Les mateixes característiques del mapa del sector de la distribució a Espanya, amb un elevat pes del comerç de proximitat, han ajudat a minimitzar l’impacte de la crisi del coronavirus.
¿Com porta el confinament?
Bé. Per sort, treballant moltíssim. Som un sector essencial i les empreses tenen avui necessitats que provem de resoldre tan ràpid com sigui possible. Tot i que estic parlant amb molts col·legues que em diuen que pot ser que estiguem perdent productivitat. Que estem molt temps en videoconferències. Que perdem molt temps en trucades amb això del teletreball. Potser tenen raó.
Potser fins i tot treballem més temps...
Sí. Això és segur, per als sectors que estan actius. Desgraciadament, n’hi ha d’altres que no estan tenint ingressos. I en els actius, els ingressos han baixat.
Les mesures de seguretat també retallen productivitat... la botiga del futur potser canvia després d’aquesta pandèmia.
Provarem d’adaptar-nos perquè no sigui així. El sector dels supermercat és un dels més intensius en mà d’obra d’Espanya. Afortunadament, hem aconseguit desenvolupar un model de compra de proximitat molt eficient. Catalunya n’és un gran exemple. Cal destacar el fet que els supermercats siguem capaços de posar a disposició del públic a prop de casa seva un assortiment complet d’alimentació a preus competitius, i això és una cosa que en pocs països s’aconsegueix. I això es fa amb un gran nombre de persones empleades.
¿Més que en altres països?
Als supermercats espanyols treballen, de mitjana, més persones que en altres formats comercials. Estem ubicats en zones en què el terra és car i en què els supermercats competeixen amb un altre tipus de negocis que tenen uns marges comercials molt més alts. Els supermercats estan al costat d’una botiga de moda, d’un banc o una joieria. I, per això, la repercussió dels costos immobiliaris en el negoci és molt alta. Per això, no poden permetre’s dedicar superfície per emmagatzemar productes. Tot l’espai disponible ha de ser per a la sala de venda i les seccions de fresc. Per això aquí treballen més persones. Perquè és necessari reposar i mantenir un assortiment sempre complet a disposició dels clients. És fàcil d’explicar, però molt difícil de fer. Per sort, les empreses d’aquí ho han aconseguit, amb molt esforç, en els últims 20 anys.
I són botigues en general no gaire grans...
El format mitjà és el que s’adapta millor a aquest model, que busca un equilibri entre l’assortiment, la logística i la ubicació per aconseguir ser rendible i sostenible. Això obliga a disposar d’una logística molt eficient, una reposició molt ràpida i molt personal. En les empreses representades per Asedas treballen 260.000 treballadors, molt més que en el sector de l’automòbil, per exemple. N’estem molt orgullosos. Igual que del fet que treballin en les nostres empreses un 70% de dones i un nombre important de joves. És una gran base social que ens fa ser com som.
¿Aquesta eficiència i molt personal ha afavorit la distribució d’aliments durant aquest confinament?
Sí. Però en els primers dies d’aquesta crisi ens vam trobar amb una allau de clients a la botiga amb un fenomen de provisió i va caldre reforçar de forma molt important les plantilles, tant a les botigues com als magatzems i logística. Durant molts dies calia reposar producte de manera intensiva i això va ser fonamental per donar tranquil·litat a la població.
Va contribuir a la calma...
Sí, els supermercats han contribuït a donar calma a la població, però també això ha tensat molt les plantilles. I ha obligat les empreses a establir torns i reforçar amb nou personal.
¿També a les botigues?
Sí, en tots els àmbits, tot i que les plantilles són molt polivalents. Les cadenes han hagut d’ajustar l’organització del treball perquè hi hagués moments de descans i els treballadors poguessin suportar la pressió que han tingut aquestes setmanes.
¿Les mesures de seguretat sanitària hi han influït?
Les empreses han hagut, en molts casos, d’incorporar nou personal per cobrir aquestes exigències. Per exemple, personal de seguretat. En alguns casos personal propi i en d’altres, extern, de seguretat, per facilitar els accessos, ordenar les cues i assegurar que es complien els límits d’aforament. També hi ha hagut moltes contractacions per reforçar el comerç ‘online’, i això ha suposat un canvi d’algunes instal·lacions en botiga i que s’hagi contractat personal per preparar comandes.
¿Quina part d’aquestes contractacions es consolidaran?
No sabem ni quant temps durarà aquesta situació ni quin serà el comportament del consumidor en els pròxims mesos. Tant de bo que la tornada a la normalitat sigui ràpida, però en la mesura que calgui compensar aquesta situació amb l’esforç del personal caldrà seguir.
Mesures de seguretat en un supermercat.
¿Quant temps es mantindrà la limitació d’aforament?
No ho sabem. A la Xina, per exemple, en plena zona zero de la pandèmia, setmanes després d’acabar el confinament les botigues estan obertes, però amb control de temperatura dels clients, control d’aforament, limitació de distàncies...
¿Hi ha ja un disseny dels protocols postpandèmia?
El Govern ha anat publicant les recomanacions d’adaptació de les botigues, però el sector ja havia pres mesures segons la informació que anava arribant d’Itàlia. Existeixen guies del Ministeri de Sanitat i del de Treball que no han sigut consensuades amb el sector, però que s’han basat en molts casos en les mesures que nosaltres ja havíem pres. Sabem que s’està treballant en el pla de desconfinament, però no hem tingut encara cap contacte amb el Govern sobre aquest tema, per donar la nostra visió i les nostres propostes. Ens agradaria que fos tan aviat com sigui possible.
¿Què passarà amb la venda ‘online’ després del coronavirus?
El comerç electrònic d’alimentació és un negoci diferent que fins aquesta crisi estava dissenyat com a complement per a la botiga física o per atendre un determinat perfil de consumidors i un tipus de productes. En alimentació parteix de la base que els costos econòmics són molt superiors per a les cadenes, perquè incorporen l’entrega a domicili de productes de baix valor unitari, i pes i volum alt, cosa que el fa poc competitiu amb el comerç de proximitat. Igual que el cost immobiliari influeix en l’activitat de les botigues, l’entrega a domicili incorpora uns costos molt elevats al negoci ‘online’. Com que l’oferta de proximitat avui és molt bona en assortiment i preu, el model d’entrega a domicili no és competitiu. No és un problema d’hàbits o tecnologia. Els mateixos avis que compren bitllets de transport per internet no compraven abans de la crisi productes d’alimentació a la xarxa. És un format diferent que, fins ara, ha servit per fidelitzar clients o per apostar pel futur i aprendre. No obstant, amb aquesta crisi les cadenes de supermercats s’han adonat que la venda ‘online’ serveix, a més, per oferir un servei als més vulnerables, a les persones de risc de contagi o amb mobilitat limitada. El servei ‘online’ no estava pensat amb aquesta finalitat. Per això les empreses estan fent un grandíssim esforç adaptant el servei.
Però el problema de costos continua existint...
Efectivament. El cost existeix. Durant aquests últims anys ningú ha guanyat diners amb la distribució ‘online’.
Notícies relacionades¿I en les últimes setmanes les cadenes estan perdent diners pel servei ‘online’?
No m’atreviria a dir tant. Però si abans ningú guanyava diners amb l’‘online’ no veig la raó per la qual actualment la situació hagi canviat. Tot i que hi ha models pensats per optimitzar els costos, com el sistema de rusc o magatzems especialitzats per a venda en internet. Però qualsevol sistema s’ha vist superat per l’alça de la demanda. ¿Continuarà creixent? Segur. ¿Aquesta situació de pandèmia ha descobert una nova utilitat de la compra ‘online’? Sí. A ningú se li havia ocorregut pensar que la venda ‘online’ era útil en una situació de confinament.
