Foment obre el debat per a la reconstrucció post Covid-19

Hi ha. Hi haurà un moment en què calguireconstruir l’economia i la societat després de la crisi del coronavirus.L’Institut d’Estudis Estratègics, el ‘think-tank’ de Foment del Treball, ja treballa en propostes per anticipar-se als problemes i fragilitats que estaven larvades i que el Covid-19 ha fet o farà esclatar, que van des delmalestar social per un augment del’atur  i la precarietat fins a la necessitat d’una política industrial i reduir la dependència de l’exterior en productes i serveis bàsics, com el material mèdic. En un document que han elaborat apunten algunes solucions com «algun tipus de de renda mínima específica per al període de trànsit cap a la normalitat» o plans específics per a sectors de tant pes amb el turisme i la restauració. 

«El món, no només Espanya i Catalunya, carregava amb unesfragilitats que han esclatat amb el virus i s’han accelerat. Es tracta d’intentar avançar-se» perquè «el context que ens trobarem serà, probablement, molt diferent del que vam abandonar fa unes quantes setmanes», explica Jordi Alberich, coordinador de l’Institut d’Estudis Estratègics, del qual formen part, entre d’altres, expolítics de diferents ideologies. El ‘think-tank’ alerta que «ens esperen canvis profunds i immediats als quals necessitem anticipar-nos per garantir no només la reconstrucció de les destrosses, sinó, també, la mateixa convivència en democràcia i la preservació del nostre model econòmic».

Canvis econòmics, socials i polítics 

La reflexió que obre aquest ‘think-tank’ impulsat des de la patronal presidida per Josep Sánchez Llibre va més enllà de «si la recuperació serà en forma de ‘V’, de ‘W’ o el que sigui. Caldrà refer moltes coses», econòmiques, socials i polítiques, afirma Alberich. L’objectiu és «obrir i dinamitzar un espai de debat col·lectiu, plural i obert, per respondre a les exigències apressants del món post Covid-19, i per contribuir a encarrilar la indispensable reordenació de la nostra vida social i productiva.

Com a punt de partida es destaquen una sèrie de punts per a la reflexió:

Proteccionisme

Risc de proteccionisme. La Unió Europea (UE) té «la gran oportunitat» de reduir el seu distanciament amb la ciutadania i amb la tendència que s’imposin barreres comercials mitjançant un aprofundiment delprojecte comú.

Deute excessiu

Economia sobreendeutada. Tots els països es veuran forçats a augmentar el seu deuteper mantenir l’entramat productiu i recolzar les famílies. En països com Espanya pot resultar més greu ja que encara arrossega les debilitats de la crisi del 2008.

Malestar social

Augment del malestar social. Una tendència que ja era creixent es pot disparar amb la desaparició de molts negociso l’increment de l’atur, ja que «a moltes empreses forçades a recórrer als ertos els resultarà impossible reincorporar automàticament tots els treballadors afectats. I molts autònoms no recuperaran el nivell d’activitat previ». Per això proposen «una renda mínima específica per al període de trànsit cap a la normalitat».

Radicalitat polìtica

Radicalitat política. Una part dels ciutadans es veuran temptats de votaropcions autoritàries si després de la crisi els partits tradicionals entren en batalles polítiques. Per això proposen «un diàleg sincer entre els principals partits a la recerca d’acords amplis i d’acord amb l’extrema gravetat del moment».

Sector públic reforçat 

Reforçar el sector públic. Ara sí que serà el moment d’una reforma «per enfortir la figura del servidor públic, garantir la provisió de béns i serveis públics» i abordar la «racionalització dels diversos nivells de l’Administració», així com avançar en la col·laboració publicoprivada.

Grans empreses

Canvis a les grans empreses. Sabent que seran més escrutades, sense desatendre la funció d’atendre els beneficis, hauran d’orientar la seva acció «cap als treballadors, proveïdors i la societat en general».

Una altra globalització

Un altre tipus de globalització. Sense renunciar a la globalització, aquesta haurà de ser més «assenyada» per reduir la dependència de l’exterior i enfortir «el proveïment de proximitat i una millora de les rendes per als treballadors nacionals».

Transformació productiva

Transformació productiva.  Activitats de tant pes com el turisme o la restauració hauran de ser objecte de «plans específics de recolzament, així com de recol·locació temporal dels seus treballadors.

Sector sanitari

Notícies relacionades

Claudia Goldin (Premi Nobel d’economia): «Reduir la jornada laboral per llei no garanteix més igualtat»

Nous llocs de funcionaris a l’Administració: l’Estat n’incorpora 551 a Catalunya

Auge del sector sanitari. S’haurà de plantejar per afrontar «pics de demandaesporàdics, com el que venim patint», com es fa amb l’exèrcit; i encarar-ho tot com una oportunitat «per a una nova política industrial».

Formació

Noves necessitats formatives. D’una banda, s’hauran de destinar recursos a l’alumnat de col·lectius d’especial fragilitat i, per l’altra, atendre «la demanda immediata de més personal sanitari a tots els nivells».