03 juny 2020

Anar al contingut

Mercat laboral

Els treballadors espanyols, els tercers menys 'qualificats' de la UE

La falta d'inversió pública, una ineficient connexió entre l'escola i el mercat de treball i l'elevat abandonament escolar són algunes de les causes en les quals coincideixen els experts

Gabriel Ubieto

Els treballadors espanyols, els tercers menys 'qualificats' de la UE

Els treballadors espanyols són els tercers menys ‘qualificats’ de tota la Unió Europea (UE), només per darrere dels grecs i dels italians . Així ho constaten les dades referents al 2020 publicades recentment pel Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop), que donen al sistema espanyol una puntuació de 31 sobre 100. La falta d’inversió pública, una ineficient connexió entre l’escola i el mercat de treball i l’elevat abandonament escolar són algunes de les causes en les quals coincideixen les diferents fonts consultades.

Espanya no millora els seus registres anteriors

El Cedefop mesura l’habilitat o qualificació (’skills’, en anglès) dels treballadors, no tant en la quantitat de títols acumulats, sinó en funció de com d’hàbils són, i com aconsegueixen connectar els seus coneixements amb les demandes del mercat laboral. En aquest sentit, Espanya amb prou feines ha millorat els registres en els últims anys. L’últim estudi del Cedefop, referent al 2018, donava a Espanya un 23 sobre 100; l’última posició, compartida amb Grècia. «Estem davant de la paradoxa que mai havíem tingut tants titulats universitaris, però molts d’ells acaben en una feina per a la qual estan sobrequalificats», apunta el professor d’economia del treball de la UB, Joan Antoni Alujas.

Aquesta paradoxa es coneix com a «sobrequalificació aparent» , ja que el fet de tenir persones amb formació universitària recol·locats en posicions per a les quals no tenen una formació específica provoca un resultat productivament ineficient, a més d’una «frustració individual important», segons remarca el secretari de treball de CCOO de Catalunya, Ricard Bellera. Una falta de connexió entre oferta i demanda que Brussel·les li retreu a Espanya en les seves últimes avaluacions del semestre europeu i que explica, en part, la persistència de les altes taxes d’atur en aquest cicle expansiu de l’ocupació.

La falta d’una prospecció sobre quins perfils demandarà el mercat laboral a mitjà i llarg termini és, segons Bellera, un dels motius dels mals resultats en l’índex del Cedefop. «Els agents socials hem de participar més activament», reivindica la secretària d’igualtat i formació professional de la UGT de Catalunya, Eva Gajardo. Cosa que també s’acaba traduint en una pèrdua per a la Seguretat Social, segons apunta l’investigador de la UB, ja que la inversió educativa no es tradueix en una productivitat més gran.  

Abandonament escolar, una altra vegada a l’alça

La falta de qualificació mitjana dels treballadors espanyols s’explica per un enfocament ineficient, tot i que també per una falta de formació. Gajardo assenyala els alts índexs d’abandonament escolar com a preocupants. Aquest ha tornat a despuntar en aquest cicle de creixement econòmic, passant del 17% el 2018 al 19% el 2019, segons les últimes dades d’Idescat. La inestabilitat política que ha viscut tant Catalunya com el conjunt d’Espanya durant els últims anys no ha contribuït a millorar aquests registres. Les retallades no revertides en matèria d’inversió pública en educació i la falta d’una estratègia definida en matèria de formació professional són, segons assenyala Bellera, de CCOO, un dels principals llastos per millorar els ‘skills’ dels espanyols.

I la connexió entre habilitats i mercat laboral no només falla entre els més joves, sinó també en els que fa anys que van abandonar l’escola i que necessiten una formació continuada. «La despesa en polítiques actives d’ocupació continua sent baixa i té una efectivitat limitada», li recriminava la Comissió Europea a Espanya en la seva última avaluació, el febrer d’aquest any. Les xifres dels serveis públics d’ocupació quant a solució per als aturats  tampoc ajuden. «El 2018, el percentatge d’aturats que van trobar una feina mitjançant els serveis públics d’ocupació va continuar sent del 3%, el més baix de la Unió Europea (UE)».