17 febr 2020

Anar al contingut

Model educatiu i laboral

Govern, patronal i sindicats ultimen les bases de la nova FP

Generalitat, patronals i sindicats encaren aquestes setmanes les negociacions per acabar de definir el nou model i els òrgans des del qual es dirigirà

USTEC, el sindicat majoritari entre el professorat de la pública, es veu desplaçat de les negociacions i amenaça amb la protesta

Gabriel Ubieto

Govern, patronal i sindicats ultimen les bases de la nova FP

La formació professional (FP) es troba a Catalunya a punt de creuar el seu particular Rubicó. Aquesta setmana han començat les negociacions per acabar de definir els elements clau d’un model pendent de desplegar en la seva totalitat des del 2015, quan es va aprovar la llei de l’FP en la qual se sustenta l’actual model educatiu i d’inserció laboral del que antigament es coneixia com a oficis. Generalitat, patronals i sindicats discuteixen aquests dies en paral·lel dos elements centrals, tal com confirmen diverses fonts implicades. D’una banda, quan es crearà un dels principals òrgans de governança de l’FP, l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional. I per l’altre com s’articularà la nova FP dual, actualment minoritària. El pròxim 18 de juliol s’entreveu com la data en la qual es posarà el primer peu a l’aigua d’aquest Rubicó.  

El debat sobre el model de l’FP ha recuperat recentment protagonisme després del conat –actualment suspès fins al pròxim curs– de la conselleria d’Educació de reformar el model de formació professional bàsica, mitjançant una resolució que inicialment apel·lava a la dual. Aquesta modificació preveia augmentar les hores de pràctiques dels alumnes, en detriment de les hores als centres educatius. El que, per formes i contingut, va aconseguir unir les patronals i sindicats de tots els colors en contra seu.

"Ens hem adonat que no és possible fer-ho sols i que hem de concertar-ho entre departaments i amb patronals i sindicats", admeten fonts del Govern. La falta de pressupostos és un element clau per entendre la tardança a crear aquesta Agència, que tindrà un paper protagonista en l’acreditació de competències, en la formació de tutors o en la prospecció de pràctiques o treball en les empreses. El que, una vegada constituïda, no estarà exempta de polèmiques. El sindicat USTEC, majoritari entre el professorat de la pública, està en contra de treure de la conselleria d’Educació totes aquestes competències i defensa un model pilotat des dels centres.

Ho demana el mercat

L’FP adquireix especial protagonisme en l’actual conjuntura econòmica. Catalunya, igual com el conjunt d’Espanya, pateix en un context de recuperació de l’ús d’una clara ineficiència per connectar les necessitats dels empresaris amb la mà d’obra que poden oferir els treballadors. I són diversos els indicadors que ho reflecteixen. Vuit de cada deu companyies afirmen haver-se trobat amb dificultats per cobrir determinades vacants durant el passat 2018, 20 punts més que fa un any (58,6%), segons destaca un recent informe de la consultora Adecco. El que, d’altra banda, no és incompatible en l’economia espanyola a tenir la segona taxa d’atur més alta de la Unió Europea (UE), per sobre del 14%, la segona també taxa d’atur juvenil més alta, per sobre del 34%, i un atur de llarga durada que afecta quatre de cada deu aturats.   

Una reguera de xifres que contrasten amb altres indicadors, que també ofereix Eurostat i que revela que Espanya va ser en el primer quadrimestre del 2019 el segon país de la UE amb menys llocs de treball vacants, el 0,9%. La mitjana de la UE es va situar al 2,4%. Molta oferta d’ocupació que necessita treballar però que no satisfà la demanda dels empresaris. I aquests han de mirar cap a l’exterior per omplir determinades vacants. Aquesta setmana s’han conegut les xifres d’afiliats d’origen estranger a la Seguretat Social, que revelen que el mes de maig es va aconseguir, tant a Espanya com a Catalunya, el rècord en número d’ocupats forans. Per sobre fins i tot que abans de l’esclat de la crisi econòmica.

I, parafrasejant el popular bolero, en aquestes hauria d’arribar l’FP. Per primera vegada en 22 anys, des que Adecco i Infoempleo registren estadístiques, els oficis han desbancat els graus universitaris. Segons les dades del barem del 2018, el 42,2% de les ofertes de treball requereixen un cicle formatiu de grau mitjà o superior, davant el 38,5% que demanen una carrera universitària. Una necessitat especialment acusada a Catalunya, l’autonomia que més candidats amb estudis d’FP requereix: el 25,3% del conjunt d’ofertes que inclouen aquest requisit es van generar a la comunitat catalana. Les parts implicades –Generalitat, patronals i sindicats– coincideixen en el diagnòstic, també en la cura, tot i que no així en com aplicar-la.

Difícils equilibris

"Ha de premiar més l’oferta laboral, no tant la formativa", considera la responsable de Foment en les negociacions, Iris Molina. "Fins ara només ha funcionat a les grans empreses, hem de sumar les pimes", afegeix Sívlia Miró, de Pimec. Els empresaris demanen més flexibilitat en els currículums i ofereixen més implicació formativa de la seva part, a falta de concretar els detalls i les contrapartides per incentivar aquesta implicació.

CCOO UGT, per la seva part, intenten mantenir l’equilibri entre millorar aquesta ocupabilitat però no oferir treballadors a la carta per a les empreses i a baixos sous. El que passa, segons ells, per una implicació legal més gran dels comitès d’empresa. "Els alumnes han d’aprendre al lloc de treball, no treballant", assenyala Eva Gajardo, d’UGT. En el concret de l’FP dual, que la beca arribi els primers mesos al 70% del salari mínim serà un dels punts de fricció, segons apunta Ricard Bellera, de CCOO.

El pròxim 18 de juliol està prevista una reunió de la Comissió Rectora de l’FP, l’òrgan executiu en el qual decideixen Generalitat, patronals i sindicats. Allà, amb diferent entusiasme entre les parts, està previst que s’aprovi un document base de consens per a l’FP dual i es comenci a donar forma al desplegament pendent de tot un model.