L'FMI avala que Espanya gasti en sanitat i suport social tot el que sigui necessari

Després d’anys predicant austeritat, ha arribat l’hora de la despesa. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha apressat Espanya a prendre mesures per afrontar les «summament incertes» perspectives en què es troba immersa l’economia a causa del coronavirus. «El Govern ha de dotar de prou recursos el sector sanitari, a més de destinar un recolzament específic als més afectats, i aquestes mesures temporals de caràcter extraordinari hauran d’intensificar-se segons sigui necessari per prevenir i contenir el virus i mitigar l’impacte econòmic», assenyala l’informe. 

L’organisme ha inclòs la recomanació en la declaració sobre l’economia espanyola que ha emès aquest dimecres com a avanç de l’informe definitiu anual que publicarà previsiblement a partir del mes de maig. La cap de la seva missió a Espanya, Andrea Schaechter, ha apuntat que el país no creixerà l’1,6% aquest any que l’FMI va calcular al gener, però ha precisat que no revisarà l’estimació fins que no reveli les seves previsions per a l’economia mundial a l’abril.

Una possible recessió, ha apuntat en una conferència telefònica des de Washington que ha substituït a la tradicional roda de premsa a Madrid, no és l’escenari principal «en aquest moment» i l’experiència apunta que l’impacte de la malaltia hauria de ser «temporal». Però, ha advertit, la seva institució encara ha de seguir la situació de prop. «La magnitud de l’alentiment dependrà de l’abast i la durada del brot, que són summament incerts en aquest moment», aferma el document.

Schaechter ha apuntat que l’economia s’està veient afectada per dues vies: l’impacte en la demanda del sector serveis, particularment del turisme (12% del PIB), i els problemes a la cadena mundial de subministraments i el comerç global. Davant d’aquesta situació, les prioritats del Govern, ha mantingut, han de ser garantir que la població estigui «segura i sana», mitjançant el reforç dels recursos al sistema sanitari, i impulsar recolzaments específics que permetin que les «companyies no vagin a la fallida i els treballadors no perdin la seva feina». En el passat, ha reconegut, l’FMI va recomanar a Espanya reduir el dèficit, però ara fa falta una política fiscal «flexible», que es vegi acompanyada d’una «compromís creïble d’ajustament futur».

Mesures de xoc

L’organisme amb seu a Washington, així, ha plantejat a l’Executiu mesures de liquiditat a les empreses afectades per garantir els pagaments a proveïdors, per exemple amb iniciatives ja utilitzades en el passat com les garanties públiques. Així mateix, ha aconsellat mantenir la flexibilitat en el mercat laboral, perquè puguin fixar-se salaris i condicions del treball en funció de les necessitats de cada empresa. En aquesta línia, recomana adoptar «règims de reducció del temps de treball» en els quals l’Estat «compensi parcialment la renda salarial perduda pels empleats», així com complements públics als sous dels treballadors que hagin d’estar en quarantena. 

L’FMI sembla atorgar ‘barra lliure’ a la despesa necessària per contenir els efectes de l’epidèmia. Per a la resta de les polítiques es recomana deixar actuar lliurement els «estabilitzadors automàtics en recolzament de l’activitat econòmica» (és a dir, assumir la disminució de la recaptació o l’augment de la despesa en atur derivat de la desacceleració econòmica) i que qualsevol augment addicional de la despesa vagi acompanyat de mesures fiscals que el facin sostenible. Així, l’organisme veu imprescindible adoptar «mesures fiscals sostenibles» per reduir l’elevat deute públic a mitjà termini i abordar «el dèficit persistent» del sistema de pensions. 

A mitjà termini

En les seves recomanacions, el fons insisteix en la necessitat d’aturar la dualitat del mercat laboral i la seva bretxa entre treballadors amb contractes indefinits o temporals. En aquest sentit, es crida a aprofundir en la lluita contra «l’abús dels contractes temporals» i, per fer-ho, es proposa «reduir els incentius que els treballadors recorrin en excés a la contractació temporal».

Per avançar en aquest objectiu, l’FMI insisteix en la necessitat de minimitzar la diferència entre el cost de l’acomiadament dels contractes indefinits i temporals mitjançant la creació d’«un fons de capitalització per a acomiadaments sufragat per l’ocupador (cosa que es coneix com ’motxilla austríaca’)». Segons l’organisme «això reduiria la dualitat en el mercat laboral i no hauria d’incrementar els costos generals d’acomiadament per als ocupadors ni rebaixar la protecció de l’ocupació per a la majoria dels treballadors».

Un any més, l’informe torna a posar un dels seus accents sobre els nivells de desigualtat i pobresa, entre els més alts de la Unió Europea, especialment entre els joves. En vista d’això, planteja una millora dels programes d’assistència social i una ampliació de l’oferta de vivendes de lloguer. En lloc d’avançar en nous augments del salari mínim interprofessional, l’FMI proposa un programa de més incentius fiscals per a les rendes del treball. A més, es planteja millorar la despesa en assistència social, no només amb recursos addicionals, sinó amb una millor gestió i disseny dels programes que permeti donar suport «als qui més el necessiten» i no només als pensionistes.

Sector financer

També pel que fa al sector financer, els tècnics de l’FMI criden a estar alerta en funció de l’epidèmia. «Els supervisors han de seguir atentament qualsevol risc

per a l’estabilitat financera derivat de l’impacte del coronavirus», s’afirma. A més, posen deures al sistema: «Els bancs han de continuar dotant-se de capital d’alta qualitat per potenciar la seva resiliència davant de xocs. Tot i que els balanços de la banca han continuat enfortint-se, l’escassa rendibilitat continua sent un repte en un context de baixos tipus d’interès a l’eurozona». 

Notícies relacionades

Després del boom del lloguer: gairebé tot Espanya paga ja el metre quadrat més car de la història

La UGT rebutja un conveni d’hostaleria a la baixa a Catalunya

L’organisme, així, ha destacat que el nivell de capital de les entitats espanyoles és dels més baixos de l’eurozona. Per això, els ha instat a reforçar-lo, particularment ara que els «nous riscos reputacionals i legals poden exercir una pressió afegida sobre la rendibilitat bancària», els ha advertit, després de les últimes sentències sobre l’IRPH hipotecari i les targetes ‘revolving’.

L’FMI també defensa que «pot ser que es consideri eventualment una activació preventiva» del coixí de capital anticíclic per als bancs si l’evolució del crèdit ho fa necessari, una possibilitat que defensa el Banc Central Europeu (BCE) però que el Banc d’Espanya ha descartat de moment. «Ajudaria a augmentar la resiliència dels bancs enfront els xocs, i el seu alliberament durant una desacceleració econòmica hauria de mitigar la potencial restricció de l’oferta de crèdit», ha argumentat l’organisme internacional.