Després del boom del lloguer: gairebé tot Espanya paga ja el metre quadrat més car de la història

Únicament a Sòria i Terol els preus no han tocat màxims durant el segon trimestre de l’any, tot i que sí que ho van fer recentment, en el tercer trimestre del 2024 i en el primer del 2025, respectivament, acumulant revaloritzacions des del juny del 2020 (plena pandèmia de la covid-19) del 22% i 41%, totes dues de doble díg it, peròinferiors a Espanya. segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

María Matos, directora d’Estudis de Fotocasa, contextualitza: «Estem assistint a un dels moments més crítics per al mercat del lloguer. […] Aquest fenomen no és puntual: el preu a escala nacional ja va registrar preus històrics el 2022 i va marcant un rècord any rere any. Aquesta situació respon a un desajust estructural cada vegada més acusat entre una oferta molt limitada i una demanda creixent i sostinguda en el temps. La tensió és tal que, a moltes ciutats, l’accés al lloguer s’ha convertit en un autèntic desafiament, sobretot per als joves i les famílies amb menys recursos, que utilitzen el lloguer com a primera solució habitacional».

«Amb el context d’una oferta insuficient de fons, hi ha propietaris que pugen a l’onada de les pujades per treure-li al seupis una rendibilitat més gran, ja que tot i que el preu sigui una barrera, no faltaran inquilins. Una altra cosa és com s’enfronti aquest perfil al risc d’impagament i al dilema moral perquè, precisament, viure tranquil és el que porta alguns arrendadors a posar una renda que cobreixi hipoteca més despeses i, si de cas, un benefici raonable, però aquest tipus de propietaris solidaris són els menys», afegeix Ferran Font, portaveu i director d’Estudis del portal Pisos.com.

La pujada no entén només de grans ciutats

El rànquing de províncies on ha pujat més el preu el lidera Màlaga, després que el cost d’arrendar una casa s’hagi disparat un 78 % en els últims cinc anys. Són especialment rellevants els ascensos a Girona (75%), Cantàbria (75%), València (74%), Alacant (71%), Segòvia (69%), Santa Cruz de Tenerife (67%) i les illes Balears (66%). La novena posició l’ocupa Madrid, amb una pujada del 60%, per sobre de la registrada a la província de Barcelona, on és del 54%, segons les dades de la plataforma Brains Real Estate.

La realitat és que les pujades són superiors al 20% a tot el territorinacional, sent només inferiors al 30% a Sòria (abans esmentat) i Còrdova, on ha crescut un 24%. Entre el 30% i el 40% ha crescut el lloguer a Palència, Àlaba, Guipúscoa, Biscaia, Saragossa, La Rioja, Lleó, Ourense, Albacete, Salamanca, Valladolid, Navarra, Badajoz i Sevilla, a més de la també citada Jaén. Registren pujades entre el 40% el 50% les províncies de Tarragona, Almeria, Guadalajara, Lleida, Pontevedra, Astúries, Osca, Càceres, Cadis, Huelva, Terol, Burgos, Granada i Ciudad Real.

Notícies relacionades

La UGT rebutja un conveni d’hostaleria a la baixa a Catalunya

El xoc entre Trump i Powell marca la reunió de Jackson Hole

El consens del mercat és que els augments es justifiquen amb la poca oferta existent i l’alta demanda. Tal com destaca Ferran Font, «la bretxa entre el preu pel qual es lloguen els immobles i el pressupost dels inquilins s’engrandeix cada vegada més, expulsant del mercat les economies més ajustades», una situació que «serà difícil que millori per als col·lectiusmés desfavorits». «L’inquilí s’està fent més gran, romanent en aquest mercat més temps que abans perquè li costa arribar a l’estalvi previ necessari per fer el salt a la propietat. Estem veient com l’edat d’emancipació es retarda, amb joves que dilaten la seva estada a la llar familiar, cosa que impedeix que compleixin els seus plans de vida», desenvolupa el portaveu de Pisos.com.

María Matos, de Fotocasa, proposa impulsar l’oferta de vivenda amb «fórmules que actualment no s’estan portant a terme, com la construcció de més vivenda nova orientada al lloguer –no només a la compravenda–, desenvolupant un parc d’habitatge públic i assequible, ja que Espanya està a la cua de vivenda pública destinada a lloguer, i apostant per la rehabilitació de vivendes perquè es destinin al lloguer». «Cal entendre també per què els propietaris mantenen vivendes buides i veure si aquestes vivendes podrien sortir també al mercat del lloguer: és indispensable posar en marxa ajuts i desgravacions fiscals i, d’igual manera, dotar de seguretat jurídica davant impagaments, ocupacions o destrosses», posa a sobre de la taula la directora d’Estudis del portal immobiliaris.