El salari mínim espanyol entra en el club dels més alts de la UE

L’última actualització del salari mínim interprofessional (SMI) a 950 euros, tancada aquest dimecres pel Govern i els agents socials, ratifica Espanya com un dels països ‘top’, en aquest sentit, de la Unió Europea.

L’escalada d’increments que ha experimentat aquesta quantia en els últims tres anys no té precedents a l’Europa Occidental i ha provocat que l’SMI espanyol ascendís de la meitat de la taula a la part alta. No obstant, persisteix la incògnita sobre si aquests increments de l’SMI estan aconseguint o no reduir els índexs de pobresa laboral.

Malgrat que inicialment la hipòtesi d’arribar als 1.000 euros aquest any va figurar entre les opcions del nou Executiu, finalment la xifra dels 950 euros per a aquest 2020 no arribarà als quatre dígits. Aquests 1.000 euros haurien coincidit amb la quantia mínima per conveni que tenen pactats la patronal i els sindicats per a aquest any. No obstant, això no significa que la pujada de l’SMI tingui influència en la negociació col·lectiva, segons apunta l’economista de Fedea, Floren Felgueroso.

Notícies relacionades

Omplir el dipòsit de dièsel costa de mitjana més de 90 euros

El Govern aplicarà les 35 hores a 250.000 funcionaris a l’abril

Més enllà de si apujar l’SMI crea o destrueix ocupació, enfocament en el qual s’ha centrat el debat fins ara, resta la incògnita sobre quin impacte està tenint l’evolució de l’SMI en la pobresa laboral. És a dir, com afecta aquells treballadors que, malgrat tenir una feina, no aconsegueixen evitar estar en risc d’exclusió social.

El Govern va justificar que l’última pujada de l’SMI publicada en el BOE (a 900 euros) perseguia «prevenir la pobresa a la feina i fomentar un creixement salarial general més dinàmic». El percentatge de treballadors pobres a Espanya era del 16,2% el 2017, segons les últimes dades disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Percentatge que llavors equivalia a tres milions de persones.