sector financer

El Banc d'Espanya reclama als bancs que cobrin més als clients més arriscats

El governador adverteix que la prudència en el crèdit posterior a la crisi s'està relaxant

Hernández de Cos veu elements en el comportament dels bancs que necessiten «vigilància estreta»

zentauroepp50969181 economia191118171244

zentauroepp50969181 economia191118171244 / DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

Toc d’atenció del Banc d’Espanya a les entitats financeres. El governador, Pablo Hernández de Cos, ha advertit aquest dimarts als bancs que han «d’adequar el preu al perfil de risc: preus més alts han de ser cobrats a més grans perfils de risc» dels clients. El sector, ha argumentat, va corregir en els anys posteriors a la crisi els excessos en la concessió del crèdit de l’època de la bombolla, en la qual no hi havia una relació estreta entre el tipus d’interès i el risc d’impagament del client. Però aquesta prudència més gran, ha alertat, «ha anat perdent intensitat en els últims anys», una cosa que les entitats «haurien d’esforçar-se a revertir per reflectir adequadament en els preus tots els costos i els riscos assumits».

En unes jornades financeres de l’IESE i EY, Hernández de Cos ha remarcat que els baixos tipus d’interès imposats pel Banc Central Europeu (BCE) per recolzar l’economia penalitzen la rendibilitat dels bancs, que es poden veure temptats d’assumir més riscos per elevar els beneficis. Una cosa especialment rellevant ja que, després de les últimes mesures adoptades per l’autoritat monetària al setembre, la sensació general és que el preu dels diners ha passat d’estar ‘lower for longer’ (més baix durant més temps) a semblar que estem ara en el ‘low forever’ (baixos per sempre)». 

Relativa tranquil·litat

En el mateix fòrum, el conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, ha admès que el mercat és «supercompetitiu» i això «no permet que hi hagi molta pujada de preus», ja que les entitats miren de millorar la seva malmesa rendibilitat captant crèdit, que al seu torn estan baixant. «Competim tots amb molta agressivitat, més de la que seria convenient», ha reconegut. El seu homòleg del Santander, José Antonio Álvarez, també ha assenyalat que hi ha entitats «lluitant per l’últim euro» en joc, una cosa que és difícil d’afrontar amb uns preus «adequats».  

Malgrat això, el governador ha assegurat que la seva institució està «relativament tranquil·la», perquè «no sembla que els bancs espanyols estiguin elevant significativament el seu perfil de risc, tot i que alguns factors requereixen una vigilància estreta». A més de la fixació de preus adequats per al crèdit, també ha citat com a elements a seguir pel supervisor els préstecs al consum de les llars, el preu de la vivenda per detectar-hi sobrevaloracions que encara no s’han produït, el deute empresarial que tenen els bancs, i el fet que «alguns tipus d’empreses i sectors encara presentin un grau de vulnerabilitat significatiu» davant d’un deteriorament de l’entorn econòmic.

Deures al sector

El Banc d’Espanya, ha advertit, actuarà si és necessari. «En cas que aquests riscos emergissin, els nous instruments que la política macroprudencial ha posat a disposició del Banc d’Espanya estan dissenyats específicament per mitigar una potencial acumulació excessiva de riscos i per augmentar la capacitat d’absorció de pèrdues de les entitats si aquests riscos s’arribessin a materialitzar», ha sostingut.

Notícies relacionades

Hernández de Cos també ha destacat que la rendibilitat de la banca espanyola es va situar al setembre en el 6,2%, 1,5 punts per sota d’un any abans i inferior a l’entorn del 7% que els costa a les entitats fer-se amb el capital, cosa que «dificulta el reforçament de la seva solvència». Per això, ha posat deures al sector per corregir-ho, «com augmentar la concessió de crèdit solventdiversificar les fonts de generació de recursos, reduir els actius improductius (morosos i adjudicats), incrementar l’eficiència i millorar la reputació, entre d’altres».

Si el nivell de provisions per afrontar pèrdues del crèdit estigués en el nivell del 2005, ha assenyalat, la rendibilitat augmentaria en 1,3 punts, mentre que si l’eficiència (el pes dels costos sobre els ingressos) se situés en el nivell del 2000, la rendibilitat sumaria 2,2 punts més.