Luis Planas: «La supressió dels aranzels dels EUA serà difícil»

Amb un Govern en el temps de descompte, a Luis Planas (València, 1952), ministre en funcions d’Agricultura, li ha tocat bregar amb l’anunci dels Estats Units d’imposar aranzels a nombrosos productes agroramaders espanyols i enfrontar-se al president nord-americà en persona, Donald Trump, en una reunió que es farà demà a Ginebra. Abans d’aquesta negociació, el ministre ha concedit unaentrevista al Diario Córdoba, del grup Prensa Ibérica.

¿Quins arguments té la UE per convèncer Donald Trump que no iniciï una guerra comercial?

Des d’Espanya pretenem que s’aprofiti fins a l’últim moment. L’ajornament, la suspensió temporal o definitiva dels aranzels, sincerament, serà difícil, però no perdo l’esperança. Vaig demanar un últim esforç a la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, i ha remès una carta al seu col·lega, el secretari d’Estat de Comerç dels EUA. Hi ha un primer argument: no s’entén que una guerra comercial per la producció d’avions es traslladi al terreny agroalimentari; i en segon lloc, no s’entén que s’adoptin aranzels suplementaris quan d’aquí a 8 o 10 mesos es tractarà el cas dels ajuts a Boeing. El normal seria negociar compensacions creuades per arribar a un punt d’equilibri, però no ha sigut el cas i ens trobem amb la possibilitat preocupant d’imposició d’aquests aranzels a partir del dia 18, però no perdrem l’esperança fins a l’últim minut. 

¿Què n’espera d’aquesta reunió?

No em pertoca predir un resultat tenint en compte que qui ha de prendre la decisió no està sota el nostre control. És a dir, correspon a una estratègia comercial de l’Administració nord-americana. És molt important per a la nostra economia i el nostre sector agroalimentari mantenir un sistema internacional de comerç basat en regles. Això és el que ens ha permès, via acords de la UE amb països tercers, créixer molt. Exportem més de la meitat de la nostra producció agroalimentària. Per això és important, per a la vuitena economia del món en exportació, mantenir aquestes regles multilaterals.

¿Era inevitable que l’agricultura i la ramaderia fossin la moneda de canvi del conflicte?

Inevitable mai. Els EUA han adoptat mesures de compensació –represàlies davant ajuts públics– per valor de 7.500 milions de dòlars anuals i han buscat sectors amb els que puguin fer mal al rival. La Xina, quan colpeja els EUA, colpeja els agricultors d’Iowa o Wisconsin, una base electoral del president Trump. Em sembla absolutament injust, però és una realitat. Ens ha caigut del cel aquesta pedra que, sens dubte, no ens mereixíem.

¿Existeix encara marge per a la negociació?

No soc capaç de predir-ho. En tot cas, suposant que al final s’imposessin els aranzels per import del 25%, estem treballant amb la Comissió Europea per veure quins mecanismes de recolzament hi ha. Em preocupa molt la situació del mercat de l’oliva i l’oli. Però també, encara que estan menys afectats, del vi, del formatge, del porcí i dels cítrics.

¿Què faran per frenar l’impacte dels aranzels?

Haurem de buscar mesures que estabilitzin preus. A l’oliva de taula cal buscar-li un mecanisme de promoció reforçada per a mercats tercers. I probablement unes mesures semblants per al vi, on els EUA són importants des del punt de vista quantitatiu però també qualitatiu, perquè és un mercat aparador per als nostres productes d’alta gamma. I per a la resta caldrà buscar mesures de promoció o compensatòries. La Comissió Europea ja ha dit que només les estudiarà si entren en vigor els aranzels, però des d’Espanya seguirem aquesta decisió de molt a prop.

Però per respondre a Trump, ¿conciliació o fermesa?

Sense perjudici que una negociació pot fer-se en termes cordials, la fermesa en la defensa dels interessos no està en disputa amb l’educació. Cal tenir cap i serenitat. Hi havia gent que proposava un acostament bilateral amb els EUA, però és la CE qui té la competència i qui ha de negociar en nom de la UE. He demanat a la Comissió màxima fermesa en la defensa dels nostres interessos.

El sector de la oliva es va llançar dijous al carrer, a Madrid...

El sector està preocupat, ho entenc i comparteixo la seva preocupació. Ens trobem aquest any amb una collita rècord d’1.790.000 tones d’oli. A nivell internacional, les collites d’Itàlia o Portugal han sigut inferiors i malgrat això el preu no ha sigut el que esperàvem, sincerament. El context complica la previsió de l’evolució dels preus. 

¿Quines són les mesures a prendre des de l’Administració?

La primera: aconseguir una millor regulació del mercat entre les campanyes de molta producció i les de menor. Per això, hem donat suport a la iniciativa de les cooperatives agroalimentàries d’Espanya i estem negociant amb Competència perquè autoritzi un emmagatzemament d’autoregulació pagat per les cooperatives, per ajustar els millors moments de venda. El segon punt és que, si amb les noves plantacions arribem a dos milions de tones a Espanya, farà falta augmentar el nombre de potencials consumidors d’oli al món. És necessari ampliar la promoció en mercats tercers. I en tercer lloc fa falta mantenir la qualitat i millorar la traçabilitat dels olis. Espero que el 2020 s’aprovi un decret sobre això.

¿En quin moment s’haurien d’activar els ajuts europeus?

El que he demanat a la UE és que es proposi un emmagatzemament privat finançat per Europa. Hem demanat, a part de la negociació de la PAC, que pugi aquest llindar de referència, perquè està fixat des de l’any 1998. També hi ha la possibilitat que la CE adopti una mesura d’emmagatzemament privat. Suposo que ens respondran en els pròxims dies.

¿Si falla la diplomàcia amb Trump, què queda?

Si falla la diplomàcia queda la diplomàcia, que no té alternativa. Les del segle passat no són a sobre de la taula. Cal negociar sempre fins al final per aconseguir un acord, o com es diu a Brussel·les, «si no ens posem d’acord, caldrà posar en acord allò en què estem en desacord». Sempre hi ha un dia després, fins i tot en aquest conflicte que estem vivint, tot i que entenc que preocupa molt, sobretot quan coincideix amb les incògnites lligades al ‘brexit’.

¿Pensa que està descartat un ‘brexit’ sense acord?

Un dels elements clau és que d’alguna manera la unió duanera estigui lligada al futur de la relació del Regne Unit amb la UE. ¿De forma permanent? El millor seria que encara que sortís de la UE es mantinguessin en la unió duanera. El problema és que els partidaris més extrems del ‘brexit’ diuen que si se’n van, se’n van amb tot i del tot. Això és difícilment conciliable amb la inexistència d’una frontera amb Irlanda. Aquesta és la qüestió. Passen els dies i sembla que no es troba un consens al si de la classe política britànica sobre quina fórmula escollir. El referèndum va ser una victòria per la mínima.

Notícies relacionades

Noves ferides i velles tensions al sector agroalimentari

Lidl presenta el seu nou sistema de pagament amb mòbil Lidl Pay

¿Està una Espanya en funcions preparada per al ‘brexit’?

Sí. No és una situació de Govern en funcions, és una situació de Govern actiu. Al març ja estàvem preparats. Hem treballat en tres plans de contingència: un de normatiu, un altre de logístic i un altre de pedagògic. S’han reforçat les oficines d’estrangeria i els punts d’inspecció fronterera, tot el que es vincula amb els residents espanyols al Regne Unit i dels britànics a Espanya, així com els temes de dret de residència, seguretat social o convalidació de títols. Estem preparats, però és una situació que no ha passat mai.