Noves ferides i velles tensions al sector agroalimentari

La pretensió de Donald Trump d’incrementar fins al 25% els aranzels per a l’oli (i una altra llarga llista de productes agroalimentaris) que s’exporten als Estats Units ha revifat la complexa situació que viu el sector a Espanya i les històriques tensions entre productors i distribuïdors. Mentre els primers es queixen de la caiguda dels preus, el segons han aconseguit en els últims anys trampejar la crisi gràcies a l’increment de productes frescos en la seva oferta global en un contextd’atonia del consum.

Segons la consultora Kantar, mentre en termes de volum el mercat de gran consum a Espanya va retrocedir entre gener i setembre el 0,6%, la venda de productes frescos va augmentar. Els espanyols van gastar un 1,9% més que fa un any en frescos, amb una demanda pràcticament estable (+0,2%). I mentre l’alimentació envasada es ven menys (-1,1% en un any, el 2,2% en quatre), els frescos guanyen pes a la cistella de la compra i en suposen ja el 50%. El menjar ecològic es ven un 20% més que fa un any. Per a Kantar, en productes frescos l’increment dels ingressos «ve sobretot donat per l’encariment de les varietats més habituals a les llars espanyoles». 

Mecanisme de regulació

El cas del sector olier és un dels més alarmants. Després d’una campanya que ha suposat un increment de la producció del 40% i caigudes de preus (segons l’INE, del 17% en un any), s’espera que la pròxima collita la producció es desplomi. El fre a l’exportació per mesures dels EUA suposaria el desgavell per a moltes explotacions, especialment per a aquelles finques de recol·lecció tradicional i poc mecanitzades. La solució s’ha de negociar a Brussel·les, per la via d’una nova normativa d’emmagatzemament que minimitzi els alts i baixos de producció i consum, i gràcies a noves polítiques de promoció i augment de les exportacions.

Mentre la tempesta arriba, i no precisament en forma de pluges, el sector de la distribució a Espanya ha dissenyat les seves estratègies entorn de la via dels productes frescos, que ofereixen marges superiors i reben cada vegada més el recolzament dels consumidors. Però els preus en origen pugen menys que els que paguen els consumidors finals i l’agricultor continua assumint la situació com gravi menyspreu. 

Falta de promoció

«El nostre sector gestiona molt bé, però es relaciona malament amb el mercat», descrivia recentment el director general de la cooperativa agrícola Unica, Enrique de los Ríos, a la revista C84 de l’associació multisectorial Aecoc. Unica és un dels exportadors més grans del sector i és prova d’eficiència, però el seu responsable reconeix una situació òrfena d’estratègies sectorials clares. De los Ríos destaca que dels 400 milions d’euros que el sector de l’alimentació inverteix en publicitat només cinc milions corresponen a les empreses de fruites i verdures, el 6% del que correspondria per mida. 

Notícies relacionades

La collita d'oli d'oliva i d'oliva augmenta el 50%

Borges inverteix 10 milions en una planta extractora d'olis de llavors a Tàrrega

L’atomització del sector agroalimentari cedeix poder d’aquesta manera a la gran distribució, que s’ha convertit també en el motor d’innovació. Si fa una quinzena d’anys la gran distribució controlava la situació gràcies a poder de negociació i beneficiosos terminis de pagament, actualment aquest poder es complementa amb capacitat d’establiment de preus i modelació de tendències de consum. 

Venda directa

L’auge de la venda de productes de proximitat és una vàlvula d’escapament prometedora per als productors però està sota control dels distribuïdors, i el mateix passa amb els productes BIO. La venda directa dels productors al mercat és la via triada per la majoria del sector primari per complementar els seus escanyolits comptes de resultats. En el cas de l’oli, gairebé el 50% de la producció es ven directament del productor al client final o a la cooperativa. És aquesta una de les formes fonamentals per evitar mitjancers. Rosa Pruna, presidenta d’Asaja, destaca que la seva organització ha iniciat un projecte de promoció de l’oli d’oliva per al sector turístic. El futur del sector passa per la venda directa. Per a Ramon Gassió, president de la Confraria de l’Oliva Arbequina Catalana, «mai s’ha sabut comercialitzar l’oli, malgrat tenir un producte de gran qualitat, i tot per la falta d’unitat dels productors, falta d’inversió i estratègies que s’han dirigit sol a reduir les despeses».