producte bàsic
El petroli emergeix com a nova amenaça per a l'economia
La pujada del cru després de l'atac a dues refineries alerta una economia global debilitada
Una pujada continguda dels preus afectaria la butxaca i la balança comercial espanyola
undefined49857619 in this image made from a video broadcast on the saudi owned190914235828 /
El ‘brexit’, la guerra comercial, la recessió tècnica de l’economia a Alemanya i l’esquerda argentina tenen un ‘nou’ company de viatge: el petroli. Aquesta setmana el cru ha ressorgit com l’au Fènix per recordar a les economies mundials que, a més dels grans conflictes que copen les portades des de fa mesos, la inestabilitat per la dependència de l’or negre pot provocar un efecte corrent.
Dissabte passat un atac amb drons contra dues refineries de l’Aràbia Saudita pertanyents a la petroliera estatal saudita Aramco feien saltar totes les alarmes. Tot i que sembla l’inici del guió d’una pel·lícula, l’agressió a aquestes plantes va obligar a suspendre la producció de 5,7 milions de barrils de cru diaris, això és, gairebé la meitat de la producció total de la petroliera saudita i a prop del sis per cent del subministrament mundial.
L’efecte no es va fer esperar. Dilluns, la cotització del barril de Brent, de referència a Europa,va pujar un 14,6% al mercat de futurs de Londres –des dels 60 dòlars del tancament de divendres fins als 69,2– i les compres van arribar als 71,95 dòlars durant aquesta jornada. Va ser l’augment més alt des de la guerra del Golf, el 14 de juny de 1991, i el temor sobre els seus efectes en l’economia i el consum va fer que molts tremolessin. Un dia després, l’Aràbia Saudita confirmava que ja havia recuperat la seva producció i el petroli començava a baixar (-6,48%). Divendres se situava entorn dels 64 dòlars.
L’origen de l’atac encara segueix sota investigació i va ser reivindicat pel grup rebel xiïta iemenita dels houthis, però Donald Trump insisteix que ve de l’Iran. Encara és aviat per avaluar-ne les conseqüències i els experts coincideixen que dependrà de com evolucionin els preus i dels esdeveniments, però s’ha reactivat un nou focus d’inestabilitat.
«S’ha demostrat la vulnerabilitat de la producció saudita i això fa augmentar la prima de risc geopolític que té el preu del petroli», explica el director del programa d’energia del Reial Institut El Cano, Gonzalo Escribano. En la formació de preus, a més de l’oferta i la demanda hi influeixen les expectatives. «Ha sigut un toc d’atenció molt important: si volem perjudicar l’economia mundial és relativament fàcil, n’hi ha prou amb deu drons», afegeix.
Si bé el món és avui menys dependent del petroli que abans –mai hi ha hagut tant cru i la superioritat de l’Aràbia Saudita ha caigut gràcies a la tecnologia del ‘fracking’ dels Estats Units–, això no implica que la seva influència desaparegui. Segons un article de Bankia Estudios, una pujada sostinguda del preu del 10% es quedaria entorn de 0,1 punts percentuals al creixement de l’UEM i sumaria gairebé 0,2 punts percentuals a la inflació en un horitzó superior a 2 anys. «Es tracta d’un xoc negatiu d’efectes molt limitats, però [...] és molt inoportú, especialment per a les economies europees que passen per un moment de debilitat i que estan estancades, com Itàlia o Alemanya», afirmen.
En el casd’Espanya, una pujada del petroli tindria incidència en tots els àmbits de la vida i de la butxaca dels ciutadans, des del transport fins a l’alimentació, cosa que elevaria la inflació. Però, sobretot, afectaria de ple la balança comercial. «L’economia espanyola depèn totalment del petroli, importem pràcticament el 99% del cru que consumim», explica el director general de l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP), Andreu Puñet.
Notícies relacionadesSegons Bankia Estudios, la pujada de la factura energètica (11%) per l’alça del barril i la depreciació de l’euro davant el dòlar (mitjana anual el 2020 d’1,05) perjudicarien la balança comercial en 5.500 milions d’euros, el 0,4% del PIB.
En el Programa d’Estabilitat 2019-2022, el Govern estima un escenari base de preus de 68,9 dòlars per al 2019 –la mitjana actual és de 64,8– i 65 dòlars per al 2022. Si el preu escala aquestes xifres en 8,9 euros (fins als 78,9 dòlars) es reduiria el creixement del PIB en un 0,1% aquest any. El 2022, el PIB retrocediria un 0,4%, mentre el dèficit i el deute augmentarien un 0,2% i un 0,7%, respectivament.
Efectes sobre la butxaca
- Segona vida (25) / LUIS MILLA "Hisenda em va fer una inspecció quan me’n vaig anar del Barça al Madrid"
- Canvi climàtic Joan Roig dimiteix com a alcalde d’Alcanar a ‘Salvados’: «Ens ve una cosa molt greu, molt greu»
- Programa solidari Catalunya es bolca contra el càncer en ‘La Marató 2025’
- A Los Angeles Moren el director Rob Reiner i la seva dona, Michele Singer, apunyalats a casa seva, a Los Angeles
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- Quan i com s’aplicarien Els canvis que planteja Treball per al permís per defunció d’un familiar i per cures pal·liatives
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: Forçats a somriure
- Canvi històric Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile
- Registres meteorològics Catalunya registra acumulacions de fins a 150 litres per metre quadrat en un sol matí després del pas de la borrasca Emilia
- Òbit Mor Gerard Suñé als 23 anys, promesa del rem nacional
