demanda judicial

El Santander acusa Orcel de gravar Botín sense el seu coneixement

El banc afirma que l'italià no només no va provar d'abaratir el seu fitxatge sinó que el va augmentar

El grup insisteix que l'executiu li va fer creure que el suís UBS assumiria part del cost

andrea-orcel

andrea-orcel

2
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

El Santander passa al contraatac. Enutjat amb les "filtracions" amb què s’ha volgut donar una "imatge distorsionada dels fets", el banc ha revelat aquest divendres de forma inusual la bateria d’arguments amb què s’oposa a la demanda que li ha presentat Andrea Orcel, el banquer italià el fitxatge del qual com a conseller delegat va anunciar el setembre passat i va desestimar al gener i que li reclama fins a 112 milions d’euros d’indemnització. Entre d’altres, acusa l’executiu d’havergravat converses amb els seus directius sense el seu coneixement, entre els quals amb la presidenta, Ana Botín.

L’enfrontament s’ha enverinat fins a nivells insòlits en el sector financer. En un comunicat, el banc defensa que va nomenar Orcel “de bona fei després de dur a terme un sòlid procés” de selecció. Precisa que el que li va presentar va ser una "carta oferta", no un contracte, que estipulava que el Santander pagaria coma màxim 35 milions d’euros en accions dels més de 50 milions que l’executiu italià tenia dret a percebre si es quedava en l’entitat en la qual treballava, la suïssa UBS. "Orcel va transmetre a Banc Santander unes expectatives sobre la posició que mantindria UBS sobre el pagament dels seus incentius que mai es van complir", l’acusa.

L’entitat argumenta que el nomenament no va arribar mai a ser ferm perquèno va arribar a ser aprovatper la junta d’accionistes, el consell d’administració i el Banc Central Europeu (BCE) i perquèestava condicionata arribar a un acord sobre el pagament que rebria Orcel per deixar UBS. L’executiu italià, sosté, va assegurar que el banc suís assumiria fins al 50% dels diners que li devia.

Més diners

El Santander afirma que Orcel no només no va fer tot el possible perquè UBS li abonés una part significativa del que li devia, sinó que es va negar a descomptar d’aquesta quantitat pendent els 13,7 milions que l’entitat suïssa sí que va accedir a abonar-li paral·lelament per altres conceptes. A més,hi va afegir tres milions més en concepte de dividends i interessos no percebuts als més de 50 milions que li devia.

Notícies relacionades

El banc espanyol assegura tenir proves que l’italià "va entendre" la decisió de no fitxar-lo i afirma que va mantenir converses amb ell perquè pogués continuar amb la seva carrera col·laborant amb el banc. 

"Segons ha conegut el banc per la demanda, el Sr. Orcel va començar el 12 de gener del 2019 a gravar converses privades sense consentiment ni coneixement dels seus interlocutors, una pràctica de dubtosa qualitat ètica i moral per a algú que pretenia exercir el lloc de conseller delegat del Banc Santander, la qual cosa ve a confirmar que la decisió adoptada pel consell de Banc Santander va ser l’adequada", denuncia. Segons ha publicat 'El Confidencial', l’italià va gravar converses amb Botín; el secretari general del banc, Jaime Pérez Renovales, i el director adjunt, Javier García Carranza.