¿Què són les polítiques actives d'ocupació que va demanar Iglesias?

La partida per a polítiques actives d'ocupació contemplada en els Pressupostos Generals del 2018 era de 5.716 milions d'euros

zentauroepp49210827 pablo iglesias190725144713

zentauroepp49210827 pablo iglesias190725144713 / DAVID CASTRO

1
Es llegeix en minuts

Pablo Iglesias ha transmès aquest migdia a Pedro Sánchez la seva última proposta per intentar formar un govern de coalició: Unides Podem renuncia al Ministeri de Treball a canvi de gestionar les polítiques actives d’ocupació. Aquesta és una matèria fins ara dissenyada des de la secretària d’Estat d’Ocupació i desplegada conjuntament amb les comunitats autònomes. La seva dotació econòmica no és menor i en els Pressupostos Generals del 2018 va ser de 5.716 milions d’euros. [Segueix el debat d’investidura de Pedro Sánchez en directe.]

Les polítiques actives d’ocupació tenen com a objectiu ajudar a trobar una ocupació, formar-se o autoocupar-se a la població que pot i vol treballar. Consten de partides destinades a l’aprenentatge, incentius a la contractació o ocupació directament subvencionada, entre d’altres. El disseny de les línies mestres d’aquestes polítiques és competència pràcticament en exclusiva del Ministeri de Treball, tot i que les comunitats autònomes que tenen transferida l’esmentada competència (gairebé totes) tenen un cert marge.

No obstant això, el pes de decisió recau eminentment en els despatxos del Ministeri, ja que és qui, indirectament en el marc dels Pressupostos, decideix la dotació anual que es repartirà a les comunitats. També és qui vehicula els fons europeus destinats a qüestions com la formació o programes com "Garantia Juvenil", contra l’atur dels més joves.

Notícies relacionades

Les assignacions de fons les negocia anualment el Ministeri de Treball amb les comunitats autònomes en el marc de la Conferència Sectorial d’Ocupació. Se’n celebren dues anualment i aquest 2019 s’han repartit un total de 2.317 milions d’euros a les comunitats autònomes; gairebé la meitat del pressupost.

A l’assignar anualment les partides i no tenir una garantia d’estabilitat d’aquestes, perquè el pressupost s’acaba decidint en els PGE, les autonomies tendeixen a ser conservadores en aquesta matèria i no fiar la despesa cap a l’expansió, ja que l’any següent la partida esmentada no la podria revalidar. El cas més recent és el programa de 3.000 orientadors professionals en tres anys aprovat pel PSOE el desembre del 2018. Aquests orientadors es contracten mitjançant contractes lligats a projectes i aquests finalitzen, malgrat cobrir necessitats estructurals majoritàriament, quan venç la dotació de fons que cobreix el seu salari.