comicis empresarials

Tusquets i 21 empresaris més proven de paralitzar la constitució del nou ple de la Cambra

Acudeixen a la via contenciós administativa i presenten un recurs d'alçada davant de la Conselleria d'Empresa

Els recurrents demanen mesures cautelars de suspensió de la presa de possessió del nou equip cameral dilluns

zentauroepp47063590 carles tusquets bertran190222102947

zentauroepp47063590 carles tusquets bertran190222102947 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un grup de 22 empresaris encapçalats pel financer Carles Tusquets i l’advocat Ramon Masià, que van liderar les candidatures a la presidència en les últimes eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, proven de paralitzar la constitució del nou ple de la institució dilluns que ve. En aquest acte es visualitzarà la majoria absoluta de la candidatura independentista Eines de País Eines de Paísi la designació del cofundador del Cercle Català de Negocis i de Petrolis Independents, Joan Canadell, com a nou president en substitució de Miquel Valls.

Per això, els empresaris han plantejat un recurs d’alçada davant de la Conselleria d’Empresa, que inclou la petició de mesures cautelars i de noves eleccions. La decisió està en mans de la conselleraÀngels Chacón, tot i que fonts del departament van assegurar que ahir encara no els constava haver rebut cap notificació. També van afirmar que disposen d’un mes per respondre. 

El grup d’empresaris i autònoms també ha decidit recórrer a la via delcontenciós administratiudelTribunal Superior de Justícia de Catalunya(TSJC) per invalidar els comicis. El bufet Maresca, que porta el cas, assegura que el sistema de vot electrònic remot utilitzat estén “un vel d’inseguretat, un vel de nul·litat” sobre el 84% dels sufragis, que van ser per mitjançant vot electrònic remot.

Es tracta d’un procéscontenciós administratiuespecial “de protecció de drets fonamentals”, segons l’advocadaMercedes Cuyás, del bufet Maresca. És “preferent i sumari” perquè es decideixi de forma ràpida si s’hi ha hagut violació de drets fonamentals, tot i que Cuyás va reconèixer que el TSJC encara no l’ha admès a tràmit.

La mesura va contra els acords de la junta electoral central, presidida per la secretària general d’Empresa, Marta Felip, que va designar els candidats després del recompte de vots.

8 vocalies en joc

Segons Cuyás, el procés d’eleccions ha sigut ple d’“irregularitats”  i “il·legalitats”, inclòs l’escrutini. Les anul·lacions de vots fetes, que finalment van afectar-ne 668, podrien tenir un “impacte molt significatiu, ja que influeixen en el resultat final d’almenys 8 vocalies de les 40 del procés”, segons el bufet. A Eines de País se li van adjudicar 31 vocalies, fet que suposa majoria absoluta ja que a més dels 40 escons subjectes a sufragi universal n’hi ha 14 més de reservats a 14 empreses que aporten 75.000 euros a l’any i sis que corresponen a les patronals Piumec (4) i Foment (2), que totalitzen un ple de 60.

També entenen que es vulnera el dret a la igualtat, per exemple, en el cas de votants pakistanesos i xinesos, que es van veure discriminats perquè la norma obliga a comptar amb IAE, no a tenir una nacionalitat o dominar l’idioma. Al fer-se tots els tràmits només en català i castellà els va ser difícil comprendre el procés electoral, cosa que els va portar fins i tot a fer vots nuls.

Notícies relacionades

En el recurs davant de la Conselleria es posa de manifest l’incompliment de la legislació bàsica de l’Estat, que permet la votació per correu, que no estava prevista en aquests comicis. Tampoc es va complir la normativa de la mateixa Generalitat en matèria d’«autenticació robusta» del vot electrònic remot, que va suposar més del 80% dels sufragis totals. En els comicis de la Cambra es van registrar 16.225 vots remots, un 81,48% de la totalitat dels sufragis emesos (19.900).

Aquest grup d’empresaris ja va presentar un requeriment davant delConsell General de Cambres per exigir explicacions a l’empresa Sctyl, adjudicatària de la plataforma de votació electrònica, així com a l’auditora Agtic Consulting.

Vots qüestionats

Segons el parer dels juristes a qui han recorregut els demandants, la comprovació dels vots que no es van validar inicialment es va fer de forma “jurídicament arbitrària”. Els escrutinis posats en dubte es van emetre des de 52 adreces IP diferents. Després de la revisió a càrrec de l’auditora Agtic es va determinar que els vots emesos des de 27 d’aquestes adreces eren correctes i els emesos des de les altres 25 eren considerats nuls. Se’n van acceptar 287 i se’n van rebutjar 668. Segons el bufet Maresca, no només es va produir infracció seguretat de la votació sinó de protecció de dades. Tot i que es va dir el contrari, es podia deduir el sentit dels sufragis d’aquells votants als quals es va consultar per telèfon o correu electrònic.