que deixi de crear "alarma", diu Treball

El Govern insta el Banc d'Espanya a demanar "perdó" per la seva anàlisi sobre el SMI

La secretària d'Estat afirma que els seus "mals auguris" sobre l'ocupació no s'ajusten a la realitat

Va anticipar que podrien destruir-se 125.000 llocs i assegura que encara és "prematur" desdenyar el seu impacte

zentauroepp48467789 valdeolivas190604123352

zentauroepp48467789 valdeolivas190604123352 / JJ Guillen

1
Es llegeix en minuts
Europa Press

La secretària d’Estat d’Ocupació, Yolanda Valdeolivas, ha instat el Banc d’Espanya a "demanar perdó" i deixar de banda "els mals auguris" sobre l’ocupació per la pujada a 900 euros del Salari Mínim Interprofessional (SMI) perquè "no es corresponen amb la realitat".

Així ho ha assenyalat la secretària d’Estat en la roda de premsa de valoració de les dades de l’atur, on ha demanat a la institució monetària que "reconegui el seu error", perquè les dades de contractació "són vagants".

"Els mals auguris als quals ens té acostumats el Banc d’Espanya i el seu governador no es corresponen amb la realitat i per desgràcia produeixen alarma", ha criticat Valdeolivas, després d’insistir que "el mercat de treball és molt sensible".

Valdeolivas ha ressaltat que "vol pensar que les dades del Banc d’Espanya es van fer de manera rigorosa". No obstant, considera que si es van fer de manera rigorosa, amb aquest mateix rigor la institució hauria de reconèixer aquest error que ha produït "alarma inconsistent".

Encara "prematur"

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya va afirmar la setmana passada al seu informe anual de 2018 que era "prematur" afirmar que la pujada del Salari Mínim del 22,3%, fins a 900 euros, aprovada per a aquest any no estigués impactant en l’ocupació, ja que es disposen de "molt poques dades agregades", i va insistir en la conveniència de lligar les pujades salarials a l’augment de la productivitat.

No obstant, una primera anàlisi de l’organisme, publicada al febrer, apuntava que la mesura de pujar el SMI a 900 euros podria suposar la destrucció de 125.000 llocs de treball, l’equivalent al 0,8% dels 16 milions d’ocupats a temps complet existents al mercat laboral.