El nou permís per paternitat entra en vigor aquest dilluns

L’ampliació a vuit setmanes delspermisos per paternitat entrarà en vigor aquest dilluns, 1 d’abril, i serà efectiu per a tots els naixements que es produeixin des d’aquesta data, tal com es recull en el decret-llei de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats en l’ocupació i l’ocupació aprovat pel Govern recentment.

Els progenitors diferents de la mare biològica de tots els nadons nascuts a partir d’aquest dilluns disfrutaran de vuit setmanes de permís, davant les cinc setmanes que tenien des d’estiu del 2018. Les dues primeres setmanes del permís s’hauran de disfrutar de forma ininterrompuda després del part. Les sis setmanes restants podran ser de gaudi interromput i exercitar-se des de l’acabament del descans obligatori posterior al part fins que el fill o la filla compleixi 12 mesos. Aquest permís, retribuït al 100%, serà intransferible, per tant, si el pare no el disfruta, no el podrà cedir a la mare.

Tràmit legal

Tot i que el reial decret entri en vigor aquest dilluns, la seva continuïtat depèn que sigui convalidat o no per la Diputació Permanent del Congrés –òrgan que funciona a l’estar dissolta la Cambra–. Fonts del Ministeri d’Igualtat precisen a Europa Press que l’entrada en vigor serà efectiva, almenys, fins que es prengui la decisió, mentre assenyalen que no es contempla l’escenari que el Parlament el tombi.

Precisament està prevista una reunió de la Diputació Permanent dimecres, dia 3 d’abril, és a dir, dos dies després de l’entrada en vigor dels permisos. Previsiblement aquest dia es decidirà si es convalida o es deroga el decret llei.

Aquest debat es produirà després que la Taula de la Diputació Permanent del Congrés donés via lliure a debatre’n la convalidació, després que els lletrats de la Cambra confirmessin que les modificacions que el text fa en la Llei d’Igualtat de 2007 “no afecten la part orgànica” d’aquesta llei. Prèviament, el Congrés va demanar un informe jurídic sobre aquest decret llei davant dels dubtes de constitucionalitat plantejats per Ciutadans, malgrat que des del Govern en van defensar la constitucionalitat des del primer moment.

Cost de la mesura

Segons l’Anàlisi d’Impacte Normatiu sobre el reial decret llei, l’ampliació del permís a vuit setmanes el 2019 suposarà un augment de 226 milions de la despesa per a l’Estat, mentre que per a les companyies serà d’uns 53 milions, com a conseqüència de les quotes empresarials.

Tal com estableix el text, el permís de paternitat s’ampliarà de forma progressiva: s’elevarà a vuit setmanes el 2019; a 12 el 2020 i a 16 el 2021, igualant-se així al de maternitat. Una vegada equiparats, les sis primeres setmanes posteriors al part seran obligatòries i ininterrompudes, i les deu restants que tindrà cada progenitor seran a distribuir fins que el nadó compleixi un any.

L’ampliació del permís per al 2020 suposarà 705 milions més anuals per a l’Estat i 166 per als empresaris. Aquesta xifra s’elevarà fins als 1.107 milions d’increment en els Pressupostos Generals de l’Estat el 2021 i 261 milions en relació amb les empreses, ja amb les 16 setmanes de permís.”En el cas de naixement, l’altre progenitor comptarà amb un període de suspensió total de vuit setmanes, de les quals les dues primeres haurà de disfrutar-les de forma ininterrompuda immediatament després del part”, assenyala el text.

Retards reiterats

Si bé la major part del decret llei va entrar en vigor el 8 de març, l’extensió dels permisos per paternitat no ho farà fins aquest dilluns. El Govern va retardar en diverses ocasions la publicació al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ (BOE) d’aquest decret llei, i va demorar, així, la seva entrada en vigor, que es preveia per a l’endemà d’aparèixer al butlletí oficial. No obstant, al contrari de l’anunciat per l’Executiu en un primer moment, les mesures relacionades amb els permisos per paternitat per naixement no es farien efectives fins al voltant de tres setmanes després: l’1 d’abril del 2019.

Des de La Moncloa, van justificar el retard en l’aplicació dels permisos en la necessitat concedir un termini més llarg a la Seguretat Social i a les empreses per adaptar-s’hi. Prèviament, la primera demora va ser a causa d’“un error” en el text que s’havia de reparar, sense oferir més concreció.

Com finalment no entra en vigor fins al primer dia d’abril, els progenitors amb un fill que hagi nascut durant el mes de març del 2019 no podran beneficiar-se de l’ampliació dels permisos de paternitat, independentment que el reial decret llei que els contempla fos aprovat l’1 de març, i publicat en el BOE el dia 8.

Tot i que encara no es disposen de les xifres de naixements produïts el mes de març d’aquest any, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el març del 2017 se’n van produir 30.154. El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social no disposa de dades sobre prestacions de paternitat gestionades amb periodicitat mensual, per tant, no hi ha xifra concreta sobre els permisos de paternitat gestionats el mes de març de l’any passat.

Crítiques

Les associacions de famílies com la Plataforma de Permisos Iguals i Intransferibles (PPiiNA) va celebrar l’ampliació del permís, si bé va avisar de les “trampes”, amb referència a la simultaneïtat de les primeres setmanes, que “poden fer que les dones cuidin molt més i durant molt més temps”, segons va explicar a Europa Press la portaveu, María Pazos.

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

També la Plataforma de Mares Feministes per l’Ampliació dels Permisos Transferibles (PETRA) va afirmar que era una “llei patriarcal, ja que augmenta els privilegis dels homes mentre menysté la maternitat com a aportació social fonamental i com a una cosa pròpia de les dones”.

D’altra banda, la fundadora de la Plataforma de mares feministes pels permisos transferibles (PETRA), Patricia Merí, va desvincular el problema de desenvolupament laboral de les dones dels permisos. Segons va defensar Europa Press, els permisos han d’estar més en sintonia amb els existents als països europeus avançats, on es caracteritzen per la transferibilitat i on prioritza la llibertat de les famílies per organitzar-se, mentre va incidir que “no existeix demanda social d’uns permisos iguals i intransferibles”.