Crous defensa la necessitat de més transparència per a la Cambra de Barcelona

L’empresari i directiu Enric Crous va presentar aquest divendres la seva candidatura a la presidència de la Cambra de Barcelona amb l’objectiu d’impulsar la institució com a òrgan de representació dels interessos del teixit empresarial català. Crous va assegurar que s’envoltarà d’un equip de 40 persones sense etiquetes i el principal argument del qual per a l’elecció és el compromís de transparència en la gestió, la solidesa i la credibilitat dels seus integrants. En el personal, Crous considera que aportarà la seva remarcable experiència personal i professional per impulsar una institució que agrupa 400.000 associats, però que en les últimes eleccions al consell només van votar el 2% del total.

Tot i que no ha avançat el nom dels empresaris que l’acompanyaran, el director general de Cacaolat i exdirector general de Damm ha assegurat que dos terços dels empresaris que el recolzaran procedeixen de pimes, un terç tenen menys de 50 anys i el 33% són dones.

La cursa electoral pel control de la Cambra de Comerç encara no té calendari, però haurà de celebrar-se abans del 31 de març. La Generalitat no ha convocat encara les eleccions– i en què també participaran el president i fundador de Numintec, José María Torres; l’advocat Ramon Masià i el financer Carles Tusquets.

“Volem una Cambra oberta, integradora, innovadora i transformadora. Amb una nova governança que sumi transversalitat, experiència i renovació”, va dir Crous després de recordar la importància que els empresaris participin massivament en un procés electoral “que per cens suposa la cinquena votació més important a Catalunya”. El gran problema és que moltes empreses i autònoms desconeixen que tenen dret a votar. 

Crous va desvincular la seva candidatura del moment polític que viu Catalunya: “Sempre he defensat que els empresaris no hem de manifestar les nostres opinions polítiques. Bastant treball tenim dedicant-nos a crear riquesa. Les eleccions a la Cambra són eleccions d’empresa, no polítiques”, va dir.

La Cambra, que dirigeix des de fa 16 anys Miquel Valls, es diferencia de les patronals en què pretén defensar el bé comú i no només els interessos empresarials. La principal novetat del pròxim procés electoral és que s’ha suprimit el vot per correu i s’incorporarà un sistema de vot per correu, que a priori hauria de multiplicar la participació (uns 8.000 vots la convocatòria passada).

Preguntat pel sentit del seu eslògan de campanya, “Dels nostres”, Crous ha respost que “soc un empresari més dins dels empresaris de la nostra demarcació”.

Presidència de la Fira

Notícies relacionades

Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu

Gonzalo Bernardos és molt pessimista amb el futur de la vivenda: «Veurem gent a...»

Sobre la presidència de la Fira, Crous va considerar “desagradable” el temps que s’ha tardat en la renovació del consell. Segons la seva opinió, “no tenia cap sentit esperar” ni a les eleccions a la Cambra ni a l’Ajuntament de Barcelona, que han de prendre una decisió sobre la institució firal, juntament amb la Generalitat. L’empresari Ramon Masià, que aspira també a liderar la Cambra de Barcelona, va criticar dijous que el president de l’entitat, Miquel Valls, hagi proposat d’acord amb el Govern l’empresari Pau Relat per presidir la Fira de Barcelona abans d’abandonar el càrrec. Pau Relat és conseller delegat de MAT Hòlding i president de l’associació d’empresaris FemCat (pròxima a l’independentisme). Crous considera que la proposta de presidència de la Fira “s’ha fet bé” però que el la “ho hagués fet d’una altra manera”, i que si és elegit president les decisions del consell de la Cambra passaran pel coneixement i control del Ple. Això no s’ha produït en el cas de Relat. 

Enric Crous (Barcelona, 1947) és un directiu amb una llarga trajectòria professional que va dirigir Mercabarna i Fira de Barcelona i que el 1991 va assumir la direcció de Damm, fins que el gener del 2017 va ser designat conseller delegat de Cacaolat i adjunt al president de l’empresa cervesera en temes institucionals.