PLE DE LES HIPOTEQUES

Altres jutges, a banda de Picazo, van canviar de criteri a favor dels bancs

Fonts jurídiques interpreten el vot pel temor que els efectes contra la banca no es limitessin

Malestar al Suprem per la pèrdua de prestigi que suposa la seva rectificació internacionalment

atlas-20181107-16-horas-de-tensin-en-el-supremo / periodico

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El president de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, no va ser l’únic magistrat que va canviar de criteri a l’hora de votar blanc o negre qui ha de pagar l’impost d’actes jurídics documentats de les hipoteques. El magistrat Eduardo Espín va protagonitzar el més radical, perquè durant la deliberació va defensar que l’havia d’abonar el banc, sense establir cap tipus de limitació, i va acabar votant que ho assumeixi el client, com havia mantingut la jurisprudència del tribunal dels últims 20 anys. El resultat d’aquests canvis en el vot: una rectificació en tot just 20 dies que ha suposat el desprestigi nacional i internacional del tribunal que exerceix com a cúspide del sistema judicial espanyol.

Fonts jurídiques atribueixen el canvi de criteri dels magistrats, que al llarg de les deliberacions s’inclinaven, tot i que per la mínima, per confirmar la jurisprudència fixada el 18 d’octubre passat per la Secció Segona, l’especialitzada en l’àmbit tributari, es va deure fonamentalment al temor que no es limités d’alguna manera des de quan havien d’assumir aquest impost els bancs. Espín i Jorge Rodríguez Zapata, que també va modificar el seu criteri de forma molt simptomàtica, seran els ponents de les sentències que es redactaran després del polèmic ple. 

Tercera via 

En el debat es va introduir una tercera via, proposada per la magistrada Pilar Teso, que va ser l’avalada durant les deliberacions per Díez-Picazo. Consistia que es confirmés el canvi jurisprudencial introduït a l’octubre per la Secció Segona, a l’estimar els recursos de l’Empresa Municipal de la Vivenda (EMV) de Rivas Vaciamadrid, anul·lar l’article del reglament que imposava aquest tribut al client i declarar que l’ha d’assumir el banc. La jutge defensava que l’efecte del criteri s’havia de produir a partir d’ara, amb cap retroactivitat. 

Confiat que aquesta opció podia tirar endavant, segons s’havien produït les deliberacions, el president de la Sala va decidir sotmetre-la a votació. Però va ser rebutjada per 17 vots a 11. Jorge Rodríguez-Zapata, que recolzava aquesta proposta possibilista, que suposava ratificar la Secció Segona, però sense que es desplomessin les borses, es va alinear amb el pagament al banc, quan la tercera via va quedar descartada i Díez-Picazo va optar per sotmetre a votació sense una nova deliberació les dues propostes inicials.

Com a president va ser l’últim a intervenir. Per això va saber com anava la votació. José Manuel Bandrés, que durant la deliberació s’havia mostrat a favor de declarar la inconstitucionalitat de la llei general tributària i fins i tot d’elevar una qüestió prejudicial, va votar finalment que continuessin pagant els bancs. 

Llavors si Díez-Picazo s’hagués mantingut en la posició inicial s’hauria produït un empat, perquè l’opció de tornar a la jurisprudència que paguin els clients tenia 14 recolzaments i la dels bancs, 13. Amb el seu vot va inclinar la balança a favor de la primera opció i va permetre que el Suprem es desdigui del que havia dit fa 20 dies.

Desprestigi internacional

Fonts de la mateixa Sala Tercera consideren que la decisió de canviar el que havien establert en tres sentències fa just 20 dies per dir el contrari en unes tres més, pel ple, genera un desprestigi internacional de l’alt tribunal, que és encara més greu que la reacció social i política suscitada dins d’Espanya. 

Notícies relacionades

El que consideren difícil és poder reobrir aquest debat a través de qualsevol via, perquè una vegada fixat el criteri per la Sala Tercera, la Primera o la Civil l’haurà de mantenir tot i que es plantegi com a abusiu. Tampoc veuen factible que es pugui elevar a la justícia europea per algun jutge com a qüestió prejudicial, perquè no hi ha vulneració de drets fonamentals i es tracta de la simple interpretació d’una norma interna. A més, entenen que per bé o per mal el Suprem ha dissipat qualsevol dubte sobre aquest tema.

En qualsevol cas, com va indicar el mateix president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, en un acte en què va sortir en defensa de la integritat dels magistrats haguessin votat el que fos carregant contra la llei existent, el president del Govern, Pedro Sánchez, ja ha sortit a anunciar un canvi legislatiu perquè aquests impostos els aboni el banc. Això sí, ha precisat que això serà a partir del moment en què la llei entri en vigor.