El desendeutament de famílies i empreses arriba a la seva fi

El procés de desendeutament de les famílies i les empreses espanyoles que va començar a finals del 2009 està a punt de tocar terra, gairebé una dècada després. El sector privat va incrementar el seu finançament extern un 0,58% el juny davant el maig, fins als 1,59 bilions d’euros (9.303 milions més en només un mes). En comparació amb 12 mesos abans encara cau, però només un 0,1%, comparat amb els descensos del 0,4% del maig i de l’1,1% del juny del 2017. Lluny queden els creixements desenfrenats de l’època de la bombolla (24,6% el desembre del 2006), però també les fortes caigudes interanuals del pitjor moment de la crisi (6,5% el maig del 2013), el que els experts interpreten com un símptoma d’un canvi de tendència pròxim.

Des de la tardor del 2009, el sector privat s’ha desendeutat un 26,7%. O el que és el mateix, en 581.368 milions d’euros, l’equivalent al 49,9% del PIB espanyol, segons dades que acaba de publicar el Banc d’Espanya. Les famílies van tancar el juny amb un deute de 712.011 milions, un 1,3% més que el maig i un 0,1% menys que un any abans. Les empreses, per la seva part, devien 880.815 milions, una quantitat similar a la del juny de l’any passat i a la del maig d’aquest. Les llars van amortitzar per valor de 342 milions i van prendre 9.789 milions de nou finançament, mentre que les companyies van repagar 3.320 milions i es van endeutar per 3.176 milions.

“Les dades conegudes accentuen el debat sobre el final de l’ajustament del deute generat abans i els primers anys de la crisi per les famílies i empreses espanyoles. Més del 30% de descens acumulat en termes de la renda bruta disponible per a les famílies i una xifra similar en termes del PIB en el cas de les empreses. Els nivells assolits segueixen una mica per sobre de la mitjana europea, tot i que la bretxa en el cas de les famílies pot ser explicada en part pel pes relatiumés gran de la vivenda en propietat a Espanya. La resta pot ser imputable alcreixement econòmic relatiu més gran de l’economia espanyola”, apunta José Luis Martínez Campuzano, portaveu de l’Associació Espanyola de Banca (AEB).

Qüestió de crèdit

L’evolució del crèdit és clau en aquest canvi de tendència, ja que suposa entorn del 76% de la del finançament extern del sector privat (tot en el cas de les famílies però no de les empreses, que també pot endeutar-se via emissions al mercat). En aquest camp, el juny també va registrar una fita: el saldo de préstecs de la banca a empreses i famílies va créixer aquell mes a totes les carteres respecte al maig, cosa que no passava des de mitjans del 2010.

L’increment va ser de 10.998 milions, un 0,95% més, fins als 1,157 bilions d’euros. En llars (8.864 milions, 1,3% més), va créixer el crèdit en hipoteques (553 milions, un 0,1% més), consum (2.033 milions, el 2,4% més) i altres finalitats (6.278 milions, 7,1% més), mentre que en empreses va augmentar en 2.134 milions, 0,5% més. En comparació amb el juny del 2017, el ritme de caiguda s’ha moderat del 3,1% de maig al 2,2%, gràcies a la menor variació negativa dels préstecs a famílies (del 0,5% al 0,3%) i a empreses (del 6,8% al 5%).

Vuit anys després

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Els bancs, de fet, estimen que el saldo de crèdit està a punt de tornar a pujar. “Unes condicions favorables de finançament ofertes pels bancs i una millora de les perspectives econòmiques estan darrere de l’augment dels nous préstecs, fins al moment compensada amb l’ajustament del deute acumulat de tal manera que el saldo viu del finançament bancari es mantenia a la baixa. Aquest escenari està sent superat per les dades més recents”, apunta Campuzano. Alguns experts, com els de l’agència de qualificació Fitch, estimen que el creixement podria produir-se el 2018, després de vuit anys de descensos, però d’altres el retarden al 2019.

La clau és la reducció de les amortitzacions i, sobretot, l’augment de les noves operacions. Al juny, va continuar el creixement d’aquestes operacions: es van concedir uns 1.900 milions més que 12 mesos abans, fins als 54.700 milions. Les noves hipoteques van accelerar el seu creixement (el 18,7% més, fins als 4.400 milions), mentre que els préstecs al consum (el 14,9% més, uns 3.000 milions) i a les empreses (el 3,2%, 33.500 milions) van moderar el seu ritme d’expansió. Segons la banca, l’amenaça més gran perquè es consolidi aquesta tendència ésl’impost a la banca, que asseguren que podria encarir i reduir el crèdit.