La bretxa entre pujada d’ingressos i inflació tensa les arques municipals

Les despeses dels consistoris van ser registrades a finals del 2024 per un nou observatori de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Entre ells hi ha els 510 milions a càrrec dels consistoris de l’any 2023 per "factures energètiques disparades", que s’han encarit en 10 anys uns 130 milions. O els interessos, que suposen avui als ajuntaments 93 milions després d’haver rondat la meitat en anys anteriors. I també el cost pels increments salarials acordats pel Govern estatal: en una dècada, sosté l’ACM, els ajuntaments han passat a assumir 1.200 milions més per salaris. Els sous públics van suposar el 2023 a les arques municipals catalanes 3.892 milions. Són quasi 900 milions més que la recaptació total de l’IBI a Catalunya.

Tot i que la rellevància de l’IBI segueix sent molt important en els ajuntaments –suposa fins a un terç dels ingressos totals i dos terços dels ingressos impositius–, el seu creixement, més lent que el de l’IPC, implica que el tribut "està perdent poc a poc pes en les hisendes locals", considera Joaquim Solé, catedràtic de Finances Públiques a la Universitat de Barcelona (UB). Solé lamenta que "impedir l’expansió de l’IBI seria un retrocés", especialment pel seu significatiu paper en l’autonomia fiscal dels municipis.

L’expert proposa fins i tot elevar el gravamen màxim que els consistoris poden aplicar fins a l’1,5% (actualment està en l’1,3%). I també habilitar els ajuntaments a aplicar bonificacions en la quota en funció del nivell de renda de cada família.

Llei de 1988

La dispar pujada de l’IBI i l’IPC aguditza les flaqueses d’un sistema de finançament local que reproven especialistes com la professora Maite Vilalta, doctora en Ciències Econòmiques per la UB. Vilalta assegura que l’anquilosada llei d’hisendes locals de 1988 "ha anat fent més dependents els ajuntaments de l’Estat i la Generalitat". Es refereix a la pèrdua d’autonomia financera a partir d’ingressos com el de l’IBI, que obliguen les administracions a finançar-se a partir de les transferències de l’Estat i la Generalitat, que amb altres transferències corrents suposen un 35% de mitjana dels ingressos municipals.

Les dades reflecteixen que Catalunya està dividida si s’analitza ajuntament per ajuntament. Dels 947 consistoris catalans, 429 –177 a la província de Barcelona– registren aquesta última dècada una pujada d’ingressos per IBI per sota de l’increment de preus. Els 518 restants, molts dels quals estan molt poc poblats, han sumat més ingressos del que ha pujat el cost de la vida.

Barcelona és un cas de suma pràcticament zero: l’Ajuntament va ingressar per IBI el 2024 un 26,6% més que el 2013, concretament uns 750 milions. Una mica més del que va pujar l’IPC. Un fenomen semblant es produeix a l’Hospitalet de Llobregat: els ingressos per IBI s’han incrementat durant una dècada un 22%, quasi al nivell de l’IPC.

Hi ha casos de grans consistoris que criden l’atenció, ja que el rebut mitjà de l’IBI ha baixat, els consistoris ingressen menys i la diferència amb l’IPC és notable. Són els casos de Mataró i Vilanova i la Geltrú. A la capital del Maresme, l’Ajuntament ingressa avui uns 40,4 milions d’IBI mentre que el 2013 ingressava 69,6 milions. És una baixada del 42%. Vilanova i la Geltrú és un cas similar: de 36 milions ingressats per IBI el 2013 ha passat a 27,7. Una caiguda del 23%.

Notícies relacionades

CaixaImpulse inverteix 24,8 milions en innovació en salut

Europastry es queda amb el 60% de la tailandesa Art of Baking

El motiu d’aquestes baixades rau en la revisió dels valors cadastrals. Mataró els va revisar l’any 2013 i, després de la crisi immobiliària, la caiguda dels valors va ser molt pronunciada. Vilanova i la Geltrú va revisar per última vegada els seus valors cadastrals el 2019, però abans hi havia aplicat coeficients correctors. També a Matadepera (-10%) i Montcada i Reixac (-7,5%) ha baixat aquesta última dècada la recaptació de l’IBI.

La tramitació d’una nova llei a proposta dels Comuns per millorar el finançament dels ajuntaments de Catalunya es va iniciar fa uns dies al Parlament. Es tracta d’un esborrany, i en algun punt toparà amb la proposta de normativa sobre aquesta qüestió en la qual treballa el Govern. Però també dona mostra del paper que ocupa aquesta qüestió en el debat polític, en el qual alcaldes de tots els colors han reclamat la renovació d’un sistema de finançament obsolet.