concessions públiques

El PDECat, Cs i el PP fan pinya per frenar les remunicipalitzacions

La llei de contractes públics, ja en vigor, incorpora un conjunt d'esmenes a instàncies de la CEOE que de facto faran impossible el rescat de serveis públics com l'aigua

Anàlisi de l’aigua en una planta de tractament de Agbar.

Anàlisi de l’aigua en una planta de tractament de Agbar. / RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Olga Grau
Olga Grau

Cap d'Economia

ver +

La remunicipalització o rescat de serveis públics va ser la bandera de les formacions d’esquerra com ara Podem o Barcelona en Comú en les últimes eleccions municipals, sobretot en àmbits relacionats amb el servei de l’aigua o la sanitat. Però revertir les concessions o contractes en curs amb operadors privats serà molt difícil, per no dir pràcticament impossible, després de la incorporació d’un conjunt d’esmenes, majoritàriament del PDECat, en la nova llei de contractes del sector públic (LCSP), que va entrar en vigor el 9 de març. 

Aquestes esmenes relatives als rescats es van introduir durant el tràmit de ponència al Congrés, abans de la comissió, i no queden registrades al diari de sessions. Per aquesta raó, tot i que és possible saber quin partit va presentar les esmenes, no queden registrades les votacions. No obstant, hi ha fonts polítiques confirmen que el PDECat va comptar amb el suport del PP, Ciutadans i el PNB.

La nova legislació per a la contractació pública, que arriba gairebé amb dos anys de retard pel bloqueig institucional i després d’una de llarga i complexa tramitació al Congrés i al Senat, va incorporar al seu pas per les cambres 975 esmenes del total de 1.081 presentades pels partits. Els antics convergents van introduir cinc esmenes que van recollir les peticions de la patronal de les grans empreses CEOE a través del seu gabinet de relacions amb les Corts. Aquestes esmenes que ja formen part del text suposen de facto un escull per a qualsevol rescat.

Esmenes del PDECat

Esmenes del PDECatLES ESMENES /Concretament, l’esmena del PDECat més eficaç per frenar una remunicipalització o un rescat és la que incorpora l’exigència específica que «l’esmentada gestió directa sigui més eficaç i eficient que la concessional» (article 294C), una demanda que no existia abans de la llei. L’esmena afirma que «el rescat requerirà, a més, l’acreditació que l’esmentada gestió és més sostenible i eficient que la concessional i que no resulta possible introduir competència efectiva. A aquest efecte s’haurà de sol·licitar informe de l’autoritat de competència. Els requisits del rescat seran d’aplicació a l’expropiació de la concessió o de l’empresa concessionària».

Una segona esmena dels exconvergents incorpora un mecanisme addicional de defensa del concessionari que és el recurs especial davant de l’òrgan de recursos contractuals de l’autonomia contra l’acord de rescat. En la situació prèvia no hi havia aquesta possibilitat. El mecanisme de control fonamental era l’informe previ i preceptiu del consell consultiu de la comunitat autònoma per als supòsits de resolució del contracte amb oposició del contractista, que no tenia caràcter vinculant. 

Finalment, una tercera esmena del PDECat estableix un últim escull per a un rescat, tot i que suposa una defensa per al treballador: «En cas que una Administració Pública decideixi prestar directament un servei que fins ara estava sent prestat per un operador econòmic, estarà obligada a la subrogació del personal que el prestava si així ho estableix una norma legal, un conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general». En aquest aspecte, Ciutadans i el PSOE també van presentar esmenes per garantir la subrogació, i per aquesta raó aquesta esmena va comptar amb el vot favorable dels socialistes.

Finalment, la llei incorpora en la seva disposició transitòria primera un element molt rellevant: la retroactivitat. Si bé és cert que les lleis s’apliquen a partir de la seva aprovació, la llei de contractes públics s’aplicarà a qualsevol rescat o remunicipalització realitzat a partir de la data en què ha entrat en vigor, tot i que la concessió sigui anterior a la llei. 

Reaccions de Podem

ReaccionsLa presidenta del Grup Confederal d’Units Podem, Auxiliadora Honorato, va reconèixer en una intervenció recollida al diari de sessions del Congrés el fracàs del seu grup pel que fa a afavorir els rescats o remunicipalitzacions, a l’admetre que no han aconseguit que «en lloc de tenir un carril ample i fàcil per a la privatització i l’externalització dels serveis i un d’estret per a la internalització o la recuperació de serveis públics, pugui ser al revés».

RESCAT IMPOSSIBLE / El catedràtic de Dret administratiu de la Universitat de Saragossa José María Gimeno Feliu afirma, en una anàlisi publicada a la revista de l’Institut Nacional de l’Administració Pública, que la reforma legislativa «impossibilita la pràctica del rescat, ja que l’acreditació de millor eficàcia i eficiència com a condicionants previs per adoptar la decisió sembla gairebé d’impossible compliment ja que només el cost indemnitzatori de la rescissió anticipada impedirà en molts casos que pugui existir una gestió directa més eficient».

L’expert en dret Fernando García Rubio, de la Universitat Joan Carles I, també considera que «a la pràctica només es duran a terme, en el seu cas, les remunicipalitzacions successives, aquelles que suposen assumir la gestió directa de serveis que s’anaven oferint de manera indirecta quan la concessió s’extingeix. I, tot i així, s’haurà de demostrar l’eficàcia més gran del nou model de gestió».

Notícies relacionades

La llei es va aprovar amb un ampli consens amb més d’un 95% de les esmenes transaccionades i suposa un avenç a l’hora de reduir les càrregues administratives i agilitzar els procediments, a més d’eliminar traves burocràtiques i administratives, introduir la utilització de mitjans electrònics, reduir terminis d’adjudicació, augmentar la competència per a una participació més gran de petites i mitjanes empreses o incentivar que els contractes es divideixin en lots per permetre l’accés de companyies de menor mida a la contractació pública.

A més, es recull la possibilitat que s’exigeixi a l’empresa que el període de pagament als seus proveïdors no superi determinats límits, i no podran ser contractistes els condemnats per corrupció entre particulars.

<strong>De Colau a Carmena</strong>