El lloguer, pels núvols: "Som uns resistents"

«Per a l’andalús català». Així resa una petita dedicatòria a la cantonada esquerra d’una fotografia en blanc i negre en la qual es veu un enèrgic miura en plena envestida. L’animal es troba assetjat per la sinistra per un torero, mentre amb la banya dreta enganxa en primer pla els testicles d’un jove i aterrit banderiller. La instantània va ser captada a Sevilla el 1992 per l’avui prestigiós fotògraf Emilio Morenetti i des de fa anys penja d’una paret del pis de la Ronda de Sant Antoni de Luis Miguel Romero. «Me la va regalar perquè sabia que soc un antitaurí rematat», recorda amb un somriure aquest barceloní nascut a la capital andalusa.

    

La vida del Lluís, com el coneixen els seus amics, està penjada a les parets d’aquest pis de lloguer. Pis en el qual van créixer ell i els seus cinc germans grans i ara comparteix amb la seva gata Malena. Una vegada morts els seus pares i vençuda la condició de lloguer de renda antiga, Romero va passar de pagar 200 euros a abonar-ne 600. Al febrer va haver de tornar a renovar el contracte i aquesta vegada la pujada va ser fins als 750 euros. «Em vaig asseure a negociar amb els administradors de la propietat, Fincas Gras, i els vaig dir que el meu salari no havia pujat tant i que, per tant, el més just era adaptar la pujada del lloguer a l’evolució dels sous. Ni cas». És administratiu del Servei de Trànsit de la Generalitat i cobra 1.250 euros. Seguir vivint a casa seva li suposa destinar el 60% dels ingressos al lloguer. A la qual cosa després ha de sumar les despeses de subministraments. «Sort que tinc algun estalvi per als imprevistos», afirma.

Testimoni dels canvis

«Aquesta és casa meva, aquest és el barri on he crescut. He viscut la transformació de quan al Raval se’l coneixia com a Xino i quan a Sant Antoni només hi vivien veïns de tota la vida», explica amb una mirada nostàlgica. Una finca la façana de la qual es troba coberta per bastides. Les parets de l’escala interior d’aquesta finca sense ascensor presenten escrostonats per tot arreu i la falta d’inversió salta a primera vista. «Totes les reformes del pis les hem costejat nosaltres», afirma per justificar el contrast entre les zones comunes i les vivendes.  

Notícies relacionades

Expulsada per la pujada del lloguer: "No és una mudança, és una puntada"

Lloguer abusiu: "Ja no els interesso"

    

Romero va renovar fa dos mesos per tres anys de tranquil·litat, però ja està pensant què farà quan li presentin la següent pujada, que sap que no podrà assumir. «Lluitar per quedar-me en la que és casa meva. Forçar la propietat a negociar un lloguer just. Més no puc pagar», afirma amb optimisme aquest afiliat del Sindicat de Llogaters de Barcelona. «En aquesta ciutat només primen els diners. De les 12 famílies que vivien a la meva finca quan era petit, ja només en quedem tres. Som els resistents», conclou.