20 febr 2020

Anar al contingut

DRET A LA VIVENDA

Lloguer abusiu: "Ja no els interesso"

Silvia té 58 anys i està des dels 50 a l'atur. S'ha sentit intimidada per de les formes i ha d'abandonar el pis que llogava

Gabriel Ubieto

Lloguer abusiu: "Ja no els interesso"

JOAN CORTADELLAS

El pis de Silvia González és ple de caixes, acomodades entre mobles per molestar el mínim el seu dia a dia. A l’espera que a finals d’aquest mes li venci el contracte de lloguer de la que durant tres anys ha sigut casa seva. «La propietària no vol renovar, m’ha dit que necessita el pis per a ella», comenta aquesta veïna d’Esplugues de Llobregat. «M’he sentit bastant intimidada per les formes amb les quals ho ha gestionat, així que me n’aniré, però necessito temps per trobar un altre lloc».
    

González té 58 anys i està des dels 50 a l’atur, amb el breu parèntesi de sis mesos que li va oferir un programa d’ocupació municipal. Els seus ingressos se sustenten en una prestació de 430 euros per a desocupats més grans de 55 anys. De lloguer paga 660 euros, equivalent al 150% de la seva renda. Per arribar a final de mes, els seus pares i els seus fills li passen diners. «Els estalvis fa temps que els vaig esgotar. De roba ja no me’n recordo de l’última vegada que me’n vaig comprar, ho sargeixo tot, i com que vaig fer fa anys un curs de perruqueria, els cabells me’ls tallo jo mateixa», explica González.
    

Aquesta mare divorciada amb dos fills ja a la trentena explica que va ser acomiadada de la seva última feina a Biosí, una botiga de productes ecològics ubicada al barri de Gràcia de Barcelona, després de reincorporar-se després d’una prolongada baixa per una malaltia immunològica que encara arrossega. «Vaig cobrar la indemnització corresponent, però, a la meva edat i en plena crisi, trobar feina és missió impossible», es lamenta. «Treballo des dels 14 anys, i si algú fa un temps m’hagués dit que em veuria en la situació en què estic, no l’hauria cregut».
    

Fa diverses setmanes que busca pisos per a un nou lloguer. Li costa trobar alguna cosa que s’adapti als seus ingressos i les poques oportunitats que es desmarquen una mica amaguen darrere de les fotos «un estat lamentable que a les immobiliàries els hauria de fer vergonya ensenyar», diu.
    

No pot anar-se’n lluny per pagar lloguers més baixos dels que ofereix la perifèria barcelonina perquè els seus pares són molt grans i pel sobrecost del transport. Podria encabir-se amb ells al pis, també de lloguer, en el qual viuen. «Però jo vull tenir el meu propi espai, la vivenda és un dret», reivindica. 

Com si fos bestiar

«Per llogar un pis avui els arrendadors et demanen tot tipus de documentació sobre la teva vida personal i financera i després elegeixen entre les moltes opcions que sempre tenen com si fóssim bestiar», es queixa González, que amb la prestació que cobra ha de presentar l’aval dels seus pares. «He arribat a un moment de la meva vida que sento que el món em diu: ‘Tu ja no ens interesses», reflexiona.