Anar al contingut

DRET A LA VIVENDA

Expulsada per la pujada del lloguer: "No és una mudança, és una puntada"

Zaida Elena abandona la que durant vuit anys ha sigut casa seva per no poder assumir la pujada del lloguer en el nou contracte

Gabriel Ubieto

Expulsada per la pujada del lloguer: "No és una mudança, és una puntada"

FERRAN NADEU

Prop del portal de la finca del carrer del Rec Comtal on viu Zaida Elena hi ha amuntegada runa d’obra. «Estan reformant els baixos per dividir-los i fer-hi apartaments turístics», explica aquesta barcelonina vinguda de l’argentina ja fa més d’una dècada. Zaida Elena i la seva parella deixaran aquest pis del districte de Ciutat Vella al maig per traslladar-se a un altre a l’Esquerra de l’Eixample. No perquè no els agradi la zona o prefereixin canviar d’aires, sinó perquè els venç el contracte al juny i amb la pujada del lloguer haurien de destinar més del 50% dels seus ingressos a pagar el sostre. 
    

Aquest mes ha hagut d’abonar 920 euros per un pis de 80 metres quadrats, «gairebé sense llum natural», descriu. A partir de juny els en demanaven 1.300 euros, una pujada del 43,5%, inassumible.
    

L’Elena és entrenadora personal en un dels gimnasos de la cadena DIR i per les classes guanya al voltant de 700 euros al mes. «Els mesos que em falla algun client, em poso malalta o agafo vacances, és menys», explica. La seva parella guanya 1.800 euros i junts destinen actualment el 36,8% dels seus ingressos al lloguer. Fa vuit anys que estan al pis del carrer del Rec Comtal, al barri del Born, pel qual van començar pagant 850 euros cap al 2010. 
    

En aquest període els ingressos de l’Elena han disminuït, ja que el 2013 la van acomiadar del gimnàs que el laboratori Almirall tenia en una de les seves instal·lacions. Dels 1.600 euros que treia entre les dues feines, ara li queden els 700 euros del DIR, del qual el 2014 cobrava 800. «M’han sortit algunes ofertes de treball, però la majoria són en negre, molt inestables i mal pagades», comenta.

Turistes de vacances

Quan abandoni casa seva, a la finca només hi quedarà una àvia, amb lloguer de renda antiga, i un anar i venir de turistes de vacances. «En el primer moment que ens van anunciar la pujada i ens vam posar a comparar preus per la zona, vam pensar assumir-la. Era el normal, era el que oferia el mercat», explica entristida.

    

Després reflexiona: «Vius immers en les teves coses, no penses que quan venci el teu contracte al cap de tres anys pots veure perillar la que és casa teva. No t’adones de la bombolla que s’ha creat al voltant del lloguer».
    

L’Elena va tenir «la sort», com ella mateixa ho defineix, de trobar un altre pis a un preu una mica més assequible (1.050 euros) a través d’uns coneguts. «Estic trista per deixar casa meva. Sé que estaré bé en el meu futur pis, m’adaptaré a viure allà, però la meva intenció no era deixar el meu barri. El meu cas no és una mudança, és una puntada», afirma.