L'FMI millora quatre dècimes la previsió de creixement d'Espanya

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat aquest dilluns les seves previsions de creixement per a Espanya fins al 2,8 % el 2018, 4 dècimes més que al gener, i fins al 2,2 % el 2019, 1 dècima més, i la situa al capdavant del creixement de les grans economies de la zona euro, que també veuen millorar les seves perspectives.

El ritme de creixement esperat a la zona euro millora fins al 2,4 % aquest any, dues dècimes més que al gener, i es manté sense canvis en el 2 % el 2019, afirma l'FMI en la presentació del seu informe de capçalera, 'Perspectives econòmiques mundials'.

Malgrat la notable revisió a l'alça de les perspectives a Espanya, la més gran entre les economies avançades, el Fons recorda que la taxa de creixement va tocar sostre l'any passat i s'anirà alentint progressivament.

"A Espanya, el creixement es preveu que es redueixi des del 3,1 % el 2017 al 2,8 % el 2018 i al 2,2 % el 2019", explica el Fons, que reafirma que l'activitat econòmica s'alenteix, però menys del que s'havia calculat a principis d'any.

El 2,8 % pronosticat per a aquest exercici és una taxa lleugerament superior a la prevista pel Govern, que espera una expansió del 2,7 %.

Amb aquesta millora, Espanya se situa al capdavant del creixement entre les grans economies de la zona euro, seguida per Alemanya, la primera economia regional, que avançarà un 2,5 % el 2018 i un 2 % el 2019 (dues dècimes més en el primer cas i sense canvis en el segon).

Reducció de la desocupació

La taxa de desocupació espanyola continuarà la seva gradual reducció i baixarà fins al 15,5 % el 2018 i al 14,8 % el 2019, davant el 17,2 % amb què va tancar 2017.

Segueix, no obstant, molt per sobre de la del conjunt de la zona euro, que serà del 8,4 % a finals d'any, i només superada per Grècia, amb una estimació per a final d'exercici del 19,8 %.

En aquest aspecte, l'FMI recorre a la seva habitual recomanació de "reduir la dualitat en el mercat laboral i la diferència de protecció entre els empleats fixos i els temporals", així com "millorar les polítiques de formació" per disminuir la desocupació entre els joves.

Deute elevat

Així mateix, l'organisme dirigit per Christine Lagarde apunta que Espanya encara té un nivell de deute molt elevat que hauria de posar "en una ferma via de descens" perquè, unit al dèficit primari (abans del pagament d'interessos del deute), col·loca l'economia en una situació de vulnerabilitat que es fa més visible per les "desfavorables tendències demogràfiques".

El repunt generalitzat a la zona euro, explica el Fons, "reflecteix una demanda interna més forta del que s'esperava, el suport de la política monetària i una millora de les perspectives de demanda externa".

A més d'Alemanya, França també millora les seves expectatives de creixement, fins al 2,1 % aquest any i el 2% el pròxim (dues i una dècima, respectivament); i Itàlia, que ho farà un 1,5 % aquest any i 1,1 % el pròxim (una dècima més aquest any i sense canvis el següent).

Per la seva part, el Regne Unit, immers en el procés de sortida de la Unió Europea (UE) conegut coma 'brexit', continuarà amb baixes taxes de creixement, de l'1,6 % per a aquest any i de l'1,5 % el pròxim.

Grècia, pel seu costat, persistirà en una via positiva, amb un creixement estimat del 2% aquest exercici, i a poc a poc deixa enrere la seva profunda crisi econòmica, que ha necessitat diversos programes de rescat internacional.

Malgrat tot, el Fons adverteix que les perspectives tornen a enfosquir-se a la zona euro.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

"El creixement a mitjà termini es projecta en l'1,4 % anual, frenat per la baixa productivitat enmig de febles esforços de reforma" i l'envelliment de la població, agrega el document.

La inflació a la zona euro es mantindrà per sota del 2% anual marcat com meta pel Banc Central Europeu (BCE), al voltant de l'1,5 %, mentre que al Regne Unit s'accelerarà al 2,5% com a conseqüència de les tensions generades pel 'brexit'.