Groucho, el bitcoin i el crac del 29

El bitcoin s’ha convertit en una amenaça per al sistema financer. L’OCDE ja va alertar d’això fa uns mesos. Aquesta setmana han sigut la mateixa Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d’Espanya els encarregats d’anunciar que han creat una comissió per estudiar el fenomen de les criptomonedes i frenar un previsible enfonsament. Potser arriben tard.

    

Fa la sensació que molts espanyols han comprat els seus primers bitcoins. Encara que no existeixen dades fiables sobre l’assumpte, amics i coneguts asseguren que s’han llançat al mercat de les criptomonedes, en una situació que fa recordar el memorable llibre Groucho i jo en la seva hilarant descripció de la crisi borsària de 1929. «Podies tancarels ulls, recolzar el dit en qualsevol punt de l’enorme tauler mural i l’acció que acabaves de comprar començava immediatament a pujar. Mai vaig obtenir beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan se sabia que al cap d’un any doblaria o triplicaria el seu valor». La història es repeteix.

    

I és que una de les premisses de l’inversor expermentat és la venda quan els preus pugen. La clau es resumeix dient «que sigui un altre el que guanyi l’últim euro». En un actiu qualsevol que es revaloritza de manera geomètrica (multiplicant la inversió inicial), el més lògic és vendre l’equivalent a la inversió inicial com més aviat millor. Pretendre que 100 euros es transformin en un milió és possible però no lògic. Encara que el bitcoin s’ha revaloritzat el 1.600% en un any (l’ethereum, el 12.700%). 

Sistema arriscat

La compra de bitcoins per inversors particulars ha posat en alerta a la CNMV i al Banc d’Espanya. El president de la CNMV, Sebastián Albella, va advertir especialment davant el sistema de contractació més arriscat que existeix en el món de la inversió d’alt risc, la compra mitjançant els CFD (contractes per diferències). El genial Groucho Marx també explicava el sistema de manera fàcil: «Si un comprava 80.000 dòlars d’accions, només n’havia de pagar en efectiu 20.000. La resta els quedava a deure a l’agent. Era com robar diners». 

    

L’anomenat també palanquejament, que defensava per exemple el financer Javier de la Rosa en els moments més dolços de les inversions de KIO a Espanya a finals dels anys 80, defensa l’endeutament màxim en temps en què les perspectives de creixement en beneficis són elevades. El problema arriba quan les perspectives es trenquen. I després de revaloritzacions com les de les criptomonedes, l’esclat és bastant probable. 

    

En el cas de les criptomonedes, les agències de compravenda s’han convertit en un punt feble d’un sistema teòricament inexpugnable (la tecnologia blockchain descentralitzada per a la garantia d’operacions). Albella alerta davant «el que podria semblar una venda directa, però que en realitat no ho és». D’aquesta manera, «les agències confirmn a l’inversor la compra de les criptomonedes però aquest no té les monedes al seu nom», explica. Com succeïa en els mercats de venda de preferents, les operacions de venda requereixen un temps per trobar l’operació de compra que compensi, i una cosa semblant funciona en el club de les criptomonedes. D’aquí venen les acusacions de ser un sistema piramidal, encara que sense estafa associada ja que a ningú se li assegura una rendibilitat mínima. 

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

    

Precisament la majoria de fraus al voltant de les criptomonedes es produeixen en les agències de canvi, tant per la seva insolvència patrimonial com per ser l’objecte d’atac de hackers que usurpen els codis de propietat de les criptomonedes. La revalorització del bitcoin ha causat una revolució de la ciberdelinqüència, que destina molts dels seus esforços a la recerca de vulnerabilitats en els mercats de monedes virtuals. Existeixen pàgines a internet com Badbitcoin.org que poden servir per identificar intermediaris fradulents. Les mesures de control anunciades per Corea del Sud i la Xina poden generalitzar les vendes. Si Groucho pogués parlar, diria: «Jo ja vaig avisar».