La banca s'oposa que Europa pugui decretar 'corralitos'

A pesar de la brutal crisi financera que ha assolat Europa en l’última dècada, els casos en què els clients bancaris no han pogut retirar els seus diners d’entitats amb problemes han sigut anecdòtics gràcies als rescats amb diner públic. No obstant, aquesta situació pot canviar la pròxima vegada que es produeixi la debacle d’un banc. És el que pretenen des de fa temps la Comissió Europea i les autoritats de supervisió i resolució bancàries comunitàries, com va tornar a quedar de manifest fa uns dies. I això malgrat la total oposició del sector financer i del mercat, que alerten de l’efecte contraproduent que poden provocar aquests corralitos.

    

L’Executiu comunitari va presentar dimecres passat un paquet de propostes als estats membres per culminar la creació de la Unió Bancària. Entre altres mesures, va insistir en la seva aposta per «harmonitzar» la normativa sobre les «eines de moratòria» (com es coneix en llenguatge tècnic la capacitat de decretar corralitos, tan sols disponible en alguns països) en vista de l’«experiència recent».

    

Brussel·les es referia així a la crisi del Banco Popular, que va perdre 18.000 milions en dipòsits entre el tancament del març i la seva intervenció el 7 de juny. Aquesta fuga de dipòsits va obligar les autoritats europees a actuar la matinada d’un dimarts a un dimecres, tot i que la normativa comunitària estableix que és millor esperar fins al cap de setmana.

DE CINC A 20 DIES

Per evitar aquest tipus de situacions, la Comissió Europea va proposar el novembre del 2016 que les autoritats de resolució bancària nacionals (el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, FROB, en el cas espanyol), després de consultar-ho amb les europees (la Junta Única de Resolució, JUR), puguin imposar un corralito de fins a cinc dies laborables a entitats amb problemes. Això sí, en quedarien exclosos els diners coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits (estalvis minoristes de fins a 100.000 euros).

    

La proposta, en què va insistir la setmana passada, es negocia al Parlament Europeu i entre els estats. L’objectiu de Brussel·les és que hi hagi un acord «a mitjans del 2018, com a molt tard». Al juliol, la presidència de torn de la Unió Europea, exercida per Estònia, va proposar que la moratòria pugui ser de cinc dies laborals, ampliables a 20 dies en casos excepcionals, i incloent-hi els dipòsits garantits. Tan sols es permetria als dipositants retirar una quantitat limitada.

CONSEQÜÈNCIES INDESITJADES

Les dues grans patronals financeres europees, l’Associació per als Mercats Financers a Europa (AFME, en anglès) i la Federació Bancària Europea (EBF, en anglès), s’oposen rotundament. En una carta, les dues organitzacions han advertit a les autoritats que «qualsevol dipositant assegurat o no que pugui veure’s afectat per la moratòria es veurà incentivat a retirar els seus dipòsits al primer símptoma de perill per temor a la perspectiva de quedar-se un temps sense accés als seus diners». A més, afegeixen, «tan bon punt s’aixequi la moratòria, el curs racional d’acció per als dipositants serà retirar els seus dipòsits immediatament».

Notícies relacionades

La inversió immobiliària creixerà un 10% el 2026 fins als 18.000 milions

L’any de l’habitatge, "un dret bàsic" que continua sense resoldre’s

    

Les entitats temen que la capacitat de moratòria pugui dificultar i encarir el seu finançament, ja que suposa apartar-se dels «estàndards acordats internacionalment». Un judici que comparteix Standard & Poor’s. «La moratòria pot tenir conseqüències indesitjades, com potencialment accelerar les retirades de liquiditat quan un banc es trobi sota estrès. També pot posar els bancs europeus en una posició de desavantatge competitiu enfront dels seus iguals internacionals», va apuntar fa uns dies en un informe. Fins i tot el Banc d’Anglaterra va alertar el juliol que la mesura podria tenir «conseqüències molt serioses», segons un informe intern al qual va tenir accés Bloomberg.