Retailcat vol ser patronal

Retailcat vol representar el petit comerç català davant l’Administració, i ser lobby amb influència per defensar els interessos de gairebé 100.000 comerços que volen veu i tenen a més desitjable vot. L’extinta Confederació de Comerç de Catalunya va ser en el passat la institució més visible d’un complex entramat de sensibilitats i d’interessos diversos i la seva representació se la disputen ara a Catalunya associacions, patronals i gremis, junts i per separat. Retailcat, que suma Barcelona Oberta, Cecot Comerç, Comertia i la Fundació Barcelona Comerç, s’ha situat en només tres mesos en aquest esglaó amb un alt poder d’influència i una clara ambició de millorar el sector. Juntament amb ella, Pimec Comerç, Agrupament de Botiguers de Catalunya i Fepime. Cap d’elles vol ser hereva legal de la suspensió de pagaments presumptament causada per la gestió del llavors president de la confederació, Miguel Ángel Fraile, però sí que aspiren a assumir la responsabilitat de canalitzar les demandes del petit comerç. 

Retailcat reivindica el seu paper renovador i de candidatura sòlida per ser interlocutor vàlid en la negociació del conveni sectorial. No volien ser patronal en el moment que es va constituir, però, una vegada vist el panorama, l’objectiu sembla assumible. Retailcat, sense alinear-se políticament de manera explícita, critica obertament la responsabilitat de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, pel que fa als manters. Es va acabar la lluita prioritària contra la liberalització dels horaris comercials i la defensa dels períodes de rebaixes. Ara toca el suport a la gestió professional dels espais públics comercials (els BID), la liberalització total d’horaris per al petit comerç i l’exigència de lluita activa contra el frau fiscal a «tots» els comerços i no només als tradicionals. També per al comerç on line sense control.

Notícies relacionades

El Govern vol evitar una pèrdua massiva de plantes renovables

Un ‘contrainforme’ de l’apagada de les elèctriques culpa només Red Eléctrica

El president de Retailcat, Joan Carles Calbet, és el líder d’aquesta «renovació conceptual» que pretén posar remei a tota una sèrie problemes, alguns de nous i altres de sempre, que reflecteixen el maltractament a uns comerciants hereus de la crisi i que pateixen «competència deslleial», «indefensió» així com «falta de comprensió», segons les seves paraules. Són, diuen, més de 33.000 els comerços associats a Retailcat que suposen al voltant de 236.300 treballadors i el 7% del PIB català. Tenen la intenció de mantenir bones relacions amb l’Administració, tant la local com l’autonòmica, malgrat que fins ara, en els seus primers tres mesos de vida, mostren menys interès a tenir un paper rellevant davant les patronals de la resta de l’Estat. Amb vista a créixer apostaran per estrènyer llaços amb les agrupacions comercials locals, amb els representants de l’empresariat i amb els gremis. 

Impuls publicoprivat

En relació amb els BID, Retailcat vol que els establiments instal·lats en zones comercials acceptin, després de  votació vinculant i per majoria, un pagament obligatori que sustenti estructures de promoció col·lectives (gerents), per impulsar des d’il·luminació especial fins a qualsevol necessitat que fomenti les vendes en entorns concrets. La nova llei de comerç que s’aprovarà aquesta setmana és el marc adequat per validar o denegar unes demandes que volen enfortir la xarxa comercial urbana per damunt de tot, per evitar la perenne amenaça que la concentració comercial i el triomf de les grans cadenes acabi per desertitzar el centre de les poblacions.