El Pacte tornarà a Toledo

Arribar a un acord sobre quines propostes presentar al Govern per revisar el sistema públic de pensions serà una de les tasques més importants dels portaveus dels grups parlamentaris de la comissió del Pacte de Toledo des del 1995.

Aquell any, el 6 d'abril, el ple del Congrés va aprovar les primeres 15 recomanacions al Govern, llavors del PSOE, per "garantir la viabilitat del sistema públic i evitar més dèficits". Llavors van sonar les alarmes perquè des de feia dos anys el pressupost de la Seguretat Social “registrava creixents dèficits”, com assenyalava el preàmbul dels acords. Van quedar que revisarien les recomanacions cada cinc anys. I en això estan els que podrien ser els fills d'aquells ponents, entre els quals hi havia polítics d'àmplia experiència com el socialista Joaquín Almunia o el popular Cristóbal Montoro, a més de l'actual presidenta de la comissió Celia Villalobos.

La ponència es va posar en marxa el febrer del 1994 amb l'aprovació d'una proposició no de llei de CiU i van trigar un any a arribar al pacte amb un mètode de treball que ara s'intenta repetir. Primer, les compareixences dels experts, que obre el ministre del torn. A diferència d'ara, eren a porta tancada. Després, l'estudi d'informes tècnics després dels quals cada grup elaborava les seves propostes. Amb tot aquest material es van reunir al Parador de Toledo (d'aquí el nom) durant uns quants dies i van formular un text de consens.

La correlació de forces entre els partits va ajudar a l'acord: el Govern necessitava un baló d'oxigen, i l'oposició, una palanca. En les eleccions de dos anys abans el PSOE va avantatjar el PP en només quatre punts i un milió de vots.   

En el preàmbul d'aquella proposta es deia que la Seguretat Social és l'"eix central de les polítiques de benestar social dirigides a mantenir i millorar el nivell de vida dels ciutadans, i que contribueixen de forma essencial a evitar l'aparició de situacions de necessitat i marginació". I llavors no hi havia una crisi com l'actual ni el nivell de pobresa que han deixat les retallades.

Avui dia Celia Villalobos intenta posa ordre en una comissió que a vegades s'ha convertit en el quadrilàter on PSOE i PP es retreuen les nefastes conseqüències de les seves respectives reformes de pensions, del 2011 i del 2013. Però la pitjor part se l'emporta aquesta última, que és la que es va aprovar sense consens per primera vegada en 22 anys.

PLA DE TREBALL

"Intentaré amalgamar", explica Villalobos. Segons el pla de treball fins a mitjans de març continuaran les compareixences dels experts; després els portaveus estudiaran quines recomanacions s'han complert i quines no; es recorrerà als funcionaris de la Seguretat Social per saber el cost d'alguna proposta; se seguirà l'evolució de les reunions entre el Ministeri d'ocupació i els agents socials i es tornaran a reunir al Parador de Toledo per intentar redactar un document subscrit per tots els grups parlamentaris. La previsió és que el dictamen de la comissió es pugui presentar a finals de maig perquè sigui votat en el ple de la Cambra Baixa a mitjans de juny.

Notícies relacionades

Cementos Molins unifica en una marca els seus negocis i remarca l’aposta verda

Galán: "Valem més que totes les energètiques espanyoles juntes"

Aquesta és la línia vermella darrere la qual es mantindrà l'oposició al Congrés i els sindicats al carrer. Avui dia només el PP (Ciutadans no s'ha pronunciat) dona suport a la seva reforma. Però ja no té majoria absoluta i es farà necessària la transacció

Ara com ara, el consens es veu lluny. El principal escull és la reforma vigent del PP que segueix comptant amb el rebuig ple de tots els partits i sindicats i un bon grapat d'experts. I de la reforma la pitjor part se l'emporten el factor de revalorització i el de sostenibilitat (aquest entrarà en vigor el 2019), dues complexes i especialment farragoses fórmules matemàtiques que limiten la pujada al 0,25% i retallen la quantia de la pensió.