Els plans de pensions rendeixen la meitat que la borsa

Només tres dels 335 fons de pensions amb 15 anys d’història han ofert des del 2001 una rendibilitat superior a la de l’Ibex 35, la principal referència borsària espanyola, i els bons de l’Estat en el mateix període. Fidel a la seva cita anual, l’estudi que realitza el professor de l’IESE Pablo Fernández insisteix que «les dades indiquen que pocs gestors es mereixen les comissions que cobren». L’evolució experimentada per aquests instruments no justifica tampoc la discriminació fiscal existent a favor seu, afegeixen els autors.

Les dades són contundents respecte als instruments cridats a complementar les pensions públiques i que la patronal asseguradora, Unespa, defensa com a eines gairebé obligatòries per pal·liar les mancances de les prestacions de la Seguretat Social.

Els resultats no difereixen gaire dels estudis que van analitzar els períodes 2000-2015, 1999-2014, 1998-2013. Entre desembre del 2001 i el mateix mes del 2016, la rendibilitat dels fons de pensions es va situar en una mitjana anual del 2,03%, per sota de la inflació mitjana del període (2,29%), de la dels valors de l’Ibex (5,24%) i dels bons de l’Estat a 15 anys (5,27%).

A més a més, un total de sis d’aquests instruments de previsió van registrar rendiments negatius o, per ser més concrets, pèrdues. En tot cas, si es distingeix entre categories, els garantits (en què normalment una asseguradora o un banc garanteix una rendibilitat) van ser els que més rendiment van oferir, amb el 3,34% de mitjana i un màxim del 5,28% i un mínim de l’1,95%. Els pitjors resultats són per als fons de renda fixa a curt termini, amb una mitjana de l’1,43%, un màxim del 2,59% i un mínim del -0,02%. El descens més important va ser per a algun fons de renda variable, amb una pèrdua de l’1,75%.

GARANTITS

La diferència de rendibilitat és evident. «Un euro invertit el desembre del 2001 a Bestinver Ahorro i Futurespaña» (els fons més rendibles durant el període estudiat) «es va convertir, respectivament en 4,02 euros i 2,68 euros, mentre que l’invertit a Penedès P. Euroborsa 100 (el menys rendible) es va convertir en 0,77 euros», segons il·lustra l’estudi.

Fernández destaca que comparar la rendibilitat dels fons «amb la inflació, els bons de l’Estat i la borsa espanyola, sí que proporciona llum per enjudiciar la gestió dels fons i la seva composició». De totes maneres, «les elevades comissions» que s’apliquen als fons expliquen només parcialment «la pobra rendibilitat» que ofereixen. I això és així perquè una altra part correspon «a la distribució de la cartera d’inversions», així com a la «gestió activa», mitjançant la qual el gestor realitza compres i vendes per modular la rendibilitat.

El problema és que, amb les dades que es faciliten per part de les gestores, és difícil determinar si s’ha generat valor per als partícips mitjançant la gestió activa, encara que sí que s’ha fet «per als departaments de borsa que van realitzar les compres i les vendes de valors (van cobrar comissions que van pagar els partícips)», destaquen els autors de l’estudi.

CÀRREGUES A L’ALÇA

Segons les dades de la direcció general d’Assegurances, l’import ingressat per comissions de plans de pensions va ascendir a 563 milions d’euros el 2002. Les xifres van anar pujant fins a situar-se en 1.013  milions el 2008, per sota dels 1.050 milions del 2007.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

L’informe conclou que el resultat global obtingut pels fons de pensions «no justifica en absolut la discriminació fiscal a favor seu». Fins i tot, en diversos casos, «els inversors en fons de pensions van perdre la desgravació fiscal que els va regalar l’Estat per induir-los a invertir en aquests fons en menys de cinc anys («via comissions i ineficiències en inversió i gestió»).

Una anàlisi més detallada també permet deduir que existeix molt poca vinculació entre el volum de patrimoni i la quantitat de partícips que gestiona el fons i la rendibilitat. En conclusió: els fons amb més rendibilitat no solen ser els que tenen més patrimoni ni més partícips.